Ridícul col·lectiu

JUANCHO DUMALL

Director adjunt

Certa sensació de ridícul col·lectiu va recórrer ahir seus polítiques i redaccions de mitjans de comunicació catalans quan es va saber, poc després de les vuit del vespre, que l'assemblea de la CUP, després de dotze hores i tres votacions, havia acabat en taules. L'empat entre els que acceptaven la investidura d'Artur Mas i els que s'hi oposaven era una possibilitat que, per remota, ningú havia considerat. I, malgrat això, aquesta igualtat a 1.515 vots significa que el calvari per al president en funcions continua. La imatge deMas, ja bastant danyada per les successives rebolcades en les sessions d'investidura al Parlament i per les posteriors concessionscontra natura de Junts pel Sí a la CUP, que el convertien en una mena de reina mare, queda després d'aquest diumenge encara més en precari.

Bona part de la societat catalana deu pensar a aquestes hores que el millor per a Catalunya i per acabar amb l'espectacle que va començar amb la dispar lectura dels resultats electorals del 27 de setembre és tornar a votar i que les cartes es tornin a repartir. Perquè l'obstinació del líder de Convergència per retenir la presidència de la Generalitat a qualsevol preu ha acabat per devaluar la imatge de la institució en un moment crític.

EMPAT ETERN

El resultat de taules a l'assemblea de la CUP també es pot interpretar com una metàfora del que és la situació de Catalunya des que el procés sobiranista va agafar velocitat de creuer. La societat viu una mena d'empat etern entre independentistes i contraris a la independència que no es resoldrà sense diàleg i sense cessions. La resta és un bloqueig estèril que només condueix a l'avorriment.

La CUP, igual que abans altres forces, es veurà sotmesa a l'estrès que produeix la divisió interna. L'espectacular desplegament assembleari no la deslliurarà tampoc de les crítiques per haver prolongat el partit, dit en termes futbolístics, fins a nivells intolerables. Però la principal responsabilitat avui no està en la CUP sinó en qui té la potestat de convocar eleccions i acabar amb un impàs que no beneficia ningú.