BARÇA 2015: 5 DE 6!

Foto: web oficial FC Barcelona. 

Saps com ha quedat el Barça? Sí, 5 de 6! Com? Sí que de 6 títols possibles n’ha guanyat 5. Només el Barça del primer any de Guardiola els supera en guanyar-ne 6 de 6. Fantàstic!

Si és un somni, que no em despertin! Ni a mi ni a tots els barcelonistes... Ahir ho van dir al post partit: Què sàpiguen els joves que això no ha estat sempre així... Ni molt menys!

Els de la meva generació que no ens en podem recordar del Barça de les 5 copes, ni de com la tocava Kubala, varem haver d’esperar l’arribada de Cruyff i Sotil per a veure guanyar la primera lliga al Barça: va ser la temporada 1973-1974. El Barça es va estar 14 anys sense guanyar una lliga... De tant en tant alguna copa del, del... Generalísimo... Però cap altre títol important. El primer la Recopa d’Europa amb Rifé a la banqueta. Era l’any 1979. La lliga següent es va guanyar amb l’anglès Terry Venables a la banqueta 11 anys després: temporada 1984-85.

I mentre que feia l’etern rival o sigui el Madrid? Es feia un tip de guanyar títols: lligues, copes d’Europa, copes del Generalísimo... Hi va haver temporades que el Barça ja es donava per satisfet si podia guanyar-lo, encara que a la lliga quedessin per darrera seu.

I quan un equip no deixa de guanyar, està clar que guanya seguidors. I més encara si les victòries dels merengues eren les úniques que sortien per la televisió. Per això no és d’estranyar que a la Galera (com a tot arreu, suposo), hi havia molts seguidors del Madrid. Alguns d’ells sé van reconvertír posteriorment en seguidors del Barça quan van anar a fer la mili i se’n van adonar del tracte que rebíem els catalans quan sortíem de la nostra terra.

No va ser fins l’arribada de Johan Cruyff ara com entrenador (1988) quan el Barça va començar a guanyar títols amb certa regularitat. El Barça va recuperar l’esperit guanyador de finals dels ’60, l’etapa que, com us havia dit, no me’n puc recordar per la curta edat que tenia. Amb Cruyff es van guanyar 4 lligues de forma consecutiva a més de la primera copa d’Europa. I els que potser és més important, segons els experts va establir les bases del futur joc del Barça. A partir de Cruyff el Barça va fer un canvia radical, ja no tant pels entrenadors, sinó perquè una bona part dels jugadors del primer equip havien sortit de la Masia, de les entranyes del propi Barça.  

Després del pas de Guardiola per la banqueta blaugrana (2008-2012), que va significar l’etapa més gloriosa de la secció de futbol, amb 14 títols guanyats de 18 possibles (entre ells 3 lligues i 2 Champions i 2 mundials de clubs) Durant aquells anys, tots els barcelonistes estaven a un núvol. Ens pensàvem que mai més tornaríem a veure un Barça semblant. Què era impossible repetir una etapa de tants d’èxits i a més, amb bon futbol, d’aquell que agrada fins i tot als aficionats dels altres equips.

Ara passa a l’inrevés del que passava als anys ’60: tots els xiquets i fins i tot les xiquetes, són del Barça, és difícil trobar-ne del Madrid o d’un altre equip al menys que ho siguin son pare o els seus germans...

I mentre que fa el Madrid? Somiar en guanyar el Barça. Per això quan aconsegueixen una lliga o una Champions els sap a glòria beneïda. Però això, afortunadament només passa de tant en tant i mentre Florentino, amo, senyor i semidéu del Madrid va canviant entrenadors sense que cap d’ells pugui acabar el seu projecte.

El 2-0 del Barça ahir al River Plate a la final del Campionat del Món de clubs és només la cirereta del pastís. Per a poder jugar aquest trofeu és imprescindible haver guanyat abans la Champions. I, encara que no és imprescindible guanyar la Lliga, el Barça, ara amb Luis Enrique d’entrenador, també la va guanyar... I la copa que ara s’anomena del, del... Rei... I la Supercopa d’Europa... Només l’Athlètic Club ens va poder pispar la Supercopa d’Espanya.

La sort del Barça actual és poder seguir tenint la columna vertebral de l’època de Guardiola: los Messi, Busquets, Iniesta, Piqué, Alves... I tot i perdre per diferents motius jugadors com Puyol, Valdés, Xavi , Pedro, Eto’o o Henry, hi ha arribat d’altres espectaculars: Jordi Alba, Neymar, Rakitic, Luis Suárez (escollit millor jugador de la final d’ahir i màxim golejador del torneig amb 5 gols) I a partir de gener, quan acabi la sanció de la FIFA, podran jugar Turan i Aleix Vidal.

Es clar que es pot torçar, però els aficionats del Barça d’avui som optimistes. Tal com també recordaven ahir, ara, quan el Barça juga una final, ja no pensem que la perdrem com passava fa anys. Ara estem convençuts de que la guanyarem!