LA INDEPENDÈNCIA QUE NO DEIXA SER INDEPENDENTS

L'acudit del far d'avui reflexa força bé el que dic al comentari d'avui. 

A la sessió d’ahir del Parlament de Catalunya, ERC va votar amb CDC (recordeu que  a les eleccions de setembre van presentar-se conjuntament en la candidatura de Junts pel Sí) no treure les subvencions als col·legis concertats que segreguen l’alumnat per sexes, la majoria d’ells (igual són la totalitat), pertanyents a l’Opus.

Recordeu el que dic sempre de la coherència? És coherent afirmar que ets d’esquerres i votar amb al dreta a favor de continuar donant privilegis a l’integrisme catòlic? A mi em sembla que no...

Altres vegades en canvi sí que han votat en sentit diferent, com quan es va votar sobre la reforma laboral o sobre la conveniència de treure el monument franquista que hi ha al mig de l’Ebre a Tortosa o la prioritat de construir Barcelona World a Tarragona (imagino que els estrangers quan senten parla d’un complex que es diu Barcelona i que es fa al costat de Tarragona, no deuen d’entendre res...)  

D’altres vegades, com quan es va debatre la llei de mesures contra la pobresa, els partits d’Esquerra també han tret el colors a ERC massa collada pel pacte subscrit amb Convergència amb el propòsit de caminar junts cap a Ítaca.  

Per tant, el tema de la independència és tan transcendent en els acords assolits que impossibiliten a ERC ser independent a l’hora de defensar la seva ideologia i votar en conseqüència.

I si tot fos un engany...? Una farsa per a continuar al poder? Evidentment m’estic referint a l’estratègia de CDC. Insisteixo una vegada més (potser em direu pesat, però tan me dóna) ¿Com és possible que una formació política, d’un dia per l’altre canviï radicalment de posició i passi de ser nacionalista (i pactar amb el PP quan li convenia) a independentista?    

Si ets lector assidu del meu bloc i m’aguantes totes les dèries, segurament estaràs d’acord amb mi que això és impossible. Que milers (molts milers) de persones no poden canviar de cop i volta... A no ser que el canvi del seu líder provoqui una situació així... I aquests tipus de societats tenen un nom: sectes.

Convergència estaria disposada a vendre a la seva mare per tal d’aconseguir els seus propòsits... Per a ells tot té un preu, el posen, el paguen i a continuar... La humanitat encara ha de perdurar molts mil·lennis més...    

Però sovint veus detalls i penses:  Ha calgut tot aquest enrenou per a que al final haver de rebaixar les expectatives inicials?  

Només fa uns mesos parlar d’un referèndum pactat amb l’Estat era un tema tabú. O independència o res. No hi havia cap altra possibilitat. En canvi ara, fins i tot l’ANC acceptaria un referèndum vinculant amb una pregunta clara sobre si els catalans volem o no ser independents per afavorir la investidura de Pedro Sánchez. Ai carai! -que diria Joan Capri-

S’ha de tenir clar que un referèndum pactat amb l’Estat seria molt diferent al que es va organitzar el 9-N de 2014. Llavors, molts dels que aquell dia es van quedar a casa aniran a votar. Què, sí, què sí, que jo també estic d’acord que es faci un referèndum i com he dit moltes vegades no m’importaria que Catalunya es convertís en un estat independent, però a diferència de molts, a part d’escèptic, tampoc és que sigui la meva prioritat principal.

Tenim massa problemes (i grossos!) dintre de casa (i també fora), per capficar-me en una idea etèria quan n’hi ha de materials que demanen la nostra comprensió i solidaritat.

Qüestió de prioritats amic meu... Ja ho saps...