L’aflorament de casos de pederàstia els darrers anys, no és fruit de la casualitat, sinó del canvi de mentalitat de la societat. Abans, quan algú patia abusos sexuals, callava; si la família se’n assabentava, callava... El motiu? La vergonya, la por o segurament totes dues coses.
Silenciar un trauma, sobre tot quan es pateix a la infància, pot tenir greus repercussions tota la vida. Explicar-ho i fer teràpia, ajuda molt. No sóc psicòleg per afirmar si s’aconsegueix superar en tots els casos (suposo que no) o quin és percentatge d’afectats que el poden deixar enrere.
Però com passa sempre, quan la societat és conscient del problema i comença a posar mesures per al menys intentar que no torni a passar, cap la possibilitat de que es pequi en excés, es a dir, que es vulgui vetllar tant per a eradicar el problema que s’acabi per crear-ne un altre (de problema)
Fa uns mesos es va obrir la inscripció per a que els ensenyants es poguessin apuntar a les llistes per aspirar en un futur a una plaça en un centre públic. Aquest any, per primer cop, se’ls exigia un certificat de penals per a demostrar que no havien estat implicats en cap cas de pederàstia.
Van ser tantes les sol·licituds, que les oficines tramitadores no donaven a l’abast i van haver d’habilitar nous canals a part d’allargar el termini d’inscripció per a que tots els aspirants poguessin incorporar-se a les llistes.
Els mateixos certificats de penals també s’estan exigint als aspirants a monitors de menjador, de lleure, etc. A tots aquells que han de treballar (o relacionar-se) amb xiquetes i xiquets.
Imagino que fins aquí ho torbareu correcte i encara no heu vist el problema per cap lloc, ja que la massiva tramesa de certificats, en si, és un problema menor. Ara us ho explico. El problema arriba quan aquesta obligació arriba a d’altres col·lectius com poden ser les colles castelleres.
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (una mena de federació) ja ha comunicat a totes les colles amb seu a Catalunya (aproximadament unes 80) que l’administració pot arribar a exigir-los el certificat de penals a tots aquells que estiguin en contacte amb les xiquetes i xiquets (a l’argot casteller canalla)
A les colles castelleres hi ha dues juntes: la de govern i la tècnica. I dintre de la tècnica els responsables de cada part del castell: des del cap de colla, passant pels de pinyes, troncs i canalla. Però a l’hora de la veritat tots els castellers tenim en un o d’altre moment contacte amb la canalla.
Però a diferència de les competicions esportives, els castellers no ens canviem als vestuaris. O sé surt vestit de casteller des de casa o es canvia abans de començar l’actuació a la pròpia plaça. A part d’això, les xiquetes i xiquets, sempre viatgen amb els pares o alguna persona responsable que els hauria de tenir controlats en tot moment. No dic que no es puguin donar abusos, però em sembla molt complicat que passi.
Acabaré amb un reflexió. Segons els estudis que s’han fet sobre les agressions sexuals als infants, el 85% dels abusos es cometen dintre de l’entorn familiar (i en el 90% dels casos els comenten els homes) Per tant, hi ha molt més risc de patir una agressió per part d’un progenitor o un familiar proper que una persona aliena a la família. Es demanarà també un certificat de penals als pares, tiets, cosins, etc. No us sembla surrealista?
Em sembla que ens volen colar un gol... I en posició de fora de joc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada