Izquierda Unida acaba de presentar una querella criminal contra el President del Govern d’Espanya D. Mariano Rajoy Brey per haver signar un acord amb la majoria dels governants de la Unió Europea (espero que no siguin tots) per a poder expulsar impunement els emigrants que arribin il·legalment a les costes greges. Però jo em pregunto: Serveix d’alguna cosa presentar querelles criminals contra els nostres governants? A part de sortir als diaris amb més o menys repercussió, em sembla que no serveix per a res més. Quina pena!
Fa anys a Aznar també sé li va presentar una. Durant un temps fins i tot rebia informació de la plataforma que la va presentar i em consta que van fer alguna assemblea per a mantenir informats els seguidors, però ja fa temps van desaparèixer del mapa.
La querella contra Aznar tenia base legal i prou fonaments. Recordeu que ens va posar de cap a un guerra il·legal que no comptava amb el suport de l’Assemblea de nacions Unides: la guerra de l’Iraq.
El sinistre trio de les Açores (Bush, Blair i Aznar) van arribar a un acord de suport mutu per a mirar de deposar el dictador iraquià Saddam Hussein, segons ells, l’origen de tots els mals d’aquella zona de l’Orient Mitjà. Aznar, amb un més que evident síndrome d’inferioritat, es pensava que si s’unia a dues de les 4 potències bèl·liques mundials, engrandiria la seva imatge d’estadista.
Però la guerra de l’Iraq va ser un fracàs i, per tant, Aznar en té part de la culpa. La detenció del líder iraquià i la posterior mort, així com de la majoria dels seus col·laboradors, en lloc de pacificar la zona encara la va revoltar més.
La conseqüència més immediata per a Espanya van ser els atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. Si Aznar no hagués posat a Espanya allà on ningú la demanava, encara que no es pugui afirmar amb un 100% de certesa, quasi segur que ens hauríem pogut estalviar els quasi 200 morts que es van produir més les seqüeles psicològiques que s’ocasionen quan passen coses com aquesta.
El tancament en fals d’aquella maleïda guerra va prolongar els efectes en forma d’atemptats terroristes que encara avui perduren. I el d’avui mai més ben dit, ja que com sabeu, aquest matí s’han produït tota una sèrie d’atemptats a l’aeroport de Brussel·les i que han causat al menys 34 morts (malahuradament la xifra s'ha anat actualitzant durant tot el dia...) Però des de llavors fins avui n’hi ha hagut molts més: Londres, Paris per dues vegades, etc.
Saddam Hussein, tot i ser in dictador i per tant un criminal, mantenia a ratlla les diferents faccions de l’Islam, així com els grups més radicals que operaven a la zona. Deposat ell i retirades les forces internacionals, els més violents, ràpidament es van organitzar i va començar una lluita armada impensable només fa unes dècades. Es tracta de la internacionalització del terrorisme.
Primer va se Al Qaeda i després l’autoanomenat Estat Islàmic, amb moltes més pretensions ja que aspiren a controlar tot el territori que durant la edat mitjana va estar dominat pels àrabs i, per tant, també una gran part de la península Ibèrica. No vull donar-vos cap ensurt però el topònim Ràpita ve de l’àrab i era un lloc de pregaria abans de començar la batalla.
D’aquells fangs (la invasió de l’Iraq i la inestabilitat de Síria sorgida després de la Primavera àrab) s’ha passat a aquests llots (el drama de la immigració) Totes les conseqüències tenen el seu origen i l’origen de l’èxode de sirians i iraquians és la inestabilitat dels seus països per culpa dels interessos econòmics de les principals potències mundials.
Una vegada encès el foc, si aconsegueix abastar una àmplia zona, cada cop serà més difícil poder-lo controlar.
Per tant, les querelles criminals contra els nostres desgoverns són més que justificables, però haurien de comportar repercussions. Com es diu vulgarment, no se’n poden anar tranquil·lament de rositas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada