SOTA LA CLOSCA

De Vergara a eldiario.es. 

És d’escàndol que un govern en funcions només actuï com a tal qual l’interessa i quan no, no.

Rajoy, que va entrar en política perquè segurament no tenia res millor que fer aquell dia, però que és un pèssim governant tal com s’ha demostrat al llarg de la seva trajectòria, fa honor a la seva escassa (per no dir nul·la) talla política i personalitat al no voler acudir al Congrés a donar comptes de la seva agenda com a mandatari.

Crida l’atenció que no vulgui donar explicacions excusant-se en la interinitat del seu govern, en canvi no li va tremolar el pols quan va haver de signar la nova llei del Pla Hidrològic Nacional (ara sé li ha posat el nom de Planes Hidrológicos de las demarcaciones hidrogáficas...: Planes Hidrológicos –BOE 19-01-2016-) o quan membres del seu govern van a posar primeres pedres per a la construcció de noves infraestructures. M’estic referint, concretament, a l’Ana Pastor i Fàtima Báñez que aquesta setmana va anar a col·locar la primera pedra de la nova seu de la Tresoreria de la Seguretat Social de Vigo. Durant l’acte va tenir una picabaralla amb una regidora pel tracte que havien dispensat cal al consistori presidit per l’Abel Caballero del PSOE.    

Tan desateses té les funcions que no li interessen que ni tan sols s’ha reunit amb el nou president de Catalunya Carles Puigdemont, excusant-se de tenir l’agenda molt carregada... Però el cert és que se’l veu molt poc. Rajoy és l’estereotip del gallec:  conservador en extrem, prudent en desmesura, mancat de personalitat, confiat en escreix amb la seva gent... A la que ha donat suport incondicional fins que ha vist que s’apartava ell o l’apartaven els casos de corrupció...  

Només cal veure que ha estat el primer candidat en guanyar unes eleccions i no acceptar la proposta del Rei (perceptiva) per mirar de configurar una majoria de suport i intentar formar govern.

Rajoy espera l’ensopegada definitiva de Pedro Sánchez a la vegada que dóna cants de sirena per mirar d’atreure’l i de passada que li doni suport. Si fos així, parlaria amb el Rei per a que li encarregués la formació del nou govern.

Però de moment no porta pressa... Tot i que ja han passat pràcticament 3 mesos des de les eleccions generals, Rajoy segueix impassible... L’altre dia va dir que esperarà que passi Setmana Santa. Imagino que deurà d’assistir a moltes professos... El que hauria de fer és flagel·lar-se fins arrancar-se la pell a tires pel mal que ha fet al país durant el seu mandat.  

En canvi als líders de les altres formacions no els hi ha faltat feina. Pedro Sánchez, el candidat socialista i a qui el Rei li va encomanar formar govern (o al menys intentar-ho) s’ha reunit diversos cops amb el líder de C’s Albert Ribera i també amb el President Puigdemont. En canvi li ha costat més fer-ho amb Pablo Iglesias que, per la seva part, no va gens mancat de feina, ja que li ha sortit una crisi interna al seu partit que els hi pot costar molt cara.

Tot i això, Pedro y Pablo tenen previst reunir-se un dia d’aquest, sense esperar que passi la Setmana Santa. Serà un tot ho res i sospito que dependrà molt de la reunió de Pablo amb els seus barons territorials. Si avui Pablo Iglesias rep un suport incondicional dels líders territorials del seu partit, aviat es podria anunciar un pacte entre PSOE, Podemos, Unitat Popular (Izquierda Unida), Coalició Canària i molt probablement els nacionalistes (o independentistes) bascos i catalans...

Pablo Iglesias sap que una crisi important només pot ser contrarestada amb una mesura dràstica i aquesta seria pactar amb el PSOE. Però a part d’això sap una altra cosa: que si anem cap a una repetició d’eleccions, el seu partit perdrà una bona part de suport i de diputats i només els hi faltaria això.