 |
| El Periódico de Catalunya. |
En aquest món de
guerres, de misèries humanes, de crisis econòmiques (o d’estafes si voleu dir-li així), de corrupció, de pèrdua de valors
ètics i morals, etc. de tant en quan treu el cap un raig d’esperança que me
retorna a la casella inicial del joc, es a dir, quan encara era un ser innocent
que no creia amb la maldat i que ni tan sols coneixia el seu significat.
El passat dijous
dia 7 d’abril es va celebrar la gala del Català de l’Any en la seva 16a edició.
Aconseguir guanyar no és una tasca fàcil, ja que s’han de superar una sèrie de
fases prèvies. A la primera fase, els lectors del Periódico (que és el diari
que organitza el concurs) voten per una determinada persona no proposada per
ningú, simplement a la que creuen que reuneix més mèrits per a ser candidat.
Els 10 més votats entre tots els que proposa el públic, passen a una segona
fase eliminatòria. Els lectors segueixen votant (de fet ho fan fins poc abans
de l’elecció) Cada pocs dies es va eliminant el que menys vots aconsegueix.
Finalment només tres candidats arriben a la gran final. Aquest any els
candidats (i com faria el mateix Periódico els posaré en ordre alfabètic) van
ser: Óscar Camps (socorrista
solidari), Pau Donés (music
lluitador contra el càncer) i Josep
Maria Espinàs (escriptor de referència de la cultura catalana quasi
nonagenari)
Personalment vaig
participar en les votacions unes quantes vegades (només es podia votar un cop
cada 24 hores i no sempre me’n recordava de fer-ho) i des del primer dia ho
vaig tenir clar: si algú es mereixia ser el català de l’any aquest era Óscar Camps que amb la seva oenegé Proactiva Open Arms (en català Braços Oberts Proactiva) cada dia es
juguen la vida a l’illa grega de Lesbos per a salvar els nàufrags que arriben
de Síria o de l’Iraq. En una entrevista a la Sexta sé li va preguntar sobre que
era el més difícil. La seva resposta no em va deixar indiferent ni crec que et
deixi a tu:
-L’haver d’escollir en qüestió d’uns pocs segons a
qui li salves la vida i a qui el deixis morir...
Tot i que sempre
es diu en aquests casos que tots tres finalistes reunien mèrits suficients per
a ser escollits Català de l’Any, la veritat és que un gran percentatge dels
votants també ho tenia clar. Al començament de la gala només ses sabia que el
guanyador havia aconseguit un 47,37%, el segon 37,23% i el tercer 15,39%. Només
amb el fet d’estar a la final, Óscar
Camps i els seus ja havien guanyat. Una part important de la ciutadania
catalana els reconeixia el mèrit de la tasca que estaven portant a terme amb
els refugiats.
Finalment es va
obrir el sobre i es va conèixer qui dels tres era, segons els públic, el mereixedor
de la distinció: Óscar Camps. Finalment
s’havia reconegut la labor que duien a terme uns pocs per a salvar moltes vides
humanes i, com sempre dic, si una vida
humana no té preu, imagineu-vos el que valen centenars de vides... Encara
que no hagués guanyat, igualment s’hauria pogut sentir el guanyador moral, ja
que de tots tres era el menys conegut. Espero que la distinció serveixi per a
mantenir viva la flama de l’esperança allà en aquell recòndit indret de la
Mediterrània.
Vaig seguir la
gala en directe i vaig escoltar amb molta atenció i la veritat és que no em va
defraudar gens. El discurs d’agraïment (amb la presència, entre d’altres del
President Puigdemont) va tenir molta càrrega emotiva i van rebre els que havien
de rebre, que són la majoria dels mandataris europeus. I el va dedicar, com no
a la seva família i als seus companys d’organització. Entre d’altres coses va
dir:
-Els voluntaris han aconseguit molt més que els
governs europeus del segle XXI.
-Algun dia els nostres néts ens demanaran
explicacions per aquestes infàmies.
Aquestes dues
frases resumeixen molt bé el que jo penso sobre el que està succeint a les
costes greges i turques amb els refugiats que abandonen casa seva fugint de les
guerres.
Però per sort
sempre s’acaba trobant gent que com l’Óscar està disposats a donar-ho tot sense
esperar res a canvi. Persones com ell fan que encara tingui esperança amb la
humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada