ENRIC HERNÁNDEZ
Desairats pel suport de la UE a Espanya, els independentistes catalans comencen a lliscar per un perillós pendent antieuropeista
A l'inici de la seva tocata i fuga, Carles Puigdemont va precisar que no es refugiava a Brussel·les per evadir-se de la justícia espanyola ni per desestabilitzar la política belga, sinó perquè la UE prestés atenció a la causa catalana. Una setmana després, el defenestrat president i els seus exconsellers pledegen en neerlandès contra la seva extradició a Espanya, el fràgil Govern belga trontolla per la pressió del nacionalisme flamenc i les portes de les institucions comunitàries segueixen tancades per a la delegació catalana.
Puigdemont ha concertat a Brussel·les tantes reunions diplomàtiques com reconeixements internacionals va obtenir la "república catalana": cap. En el seu desig d'"internacionalitzar el conflicte" ha aconseguit molta atenció mediàtica, però les cancelleries li giren l'esquena. Per això, entrevistat a Catalunya Ràdio, l'expresident va denunciar que la UE "no pot tenir un Govern a la presó o a l'exili" i va condemnar la "indiferència" d'una "elit" que "obeeix els estats" i mina "els valors fundacionals d'Europa".
Amb similar vehemència, l'exconsellera Clara Ponsatí ha repudiat la "tolerància" europea davant el retorn d'Espanya a la "tradició autoritària: "Amb el franquisme, quan arribaves a Perpinyà estaves segur; ara ja no." ¿Amb Franco vivíem millor?
VETO A L'EUROCAMBRA
La visita a Brussel·les de 200 alcaldes independentistes, vares alçades, il·lustra gràficament el buit diplomàtic que pateix la seva causa. El Parlament europeu els ha denegat una sala per reunir-se amb Puigdemont al·legant que en territori comunitari aquest quedaria fora del control policial dictat pel jutge. ¿La resposta dels alcaldes? Clamar per l'alliberament dels polítics presos davant la seu de la Comissió, en el que s'assemblava més a una protesta antieuropea que a una petició d'auxili.
Si en cinc anys de procés i amb la Generalitat a les seves mans l'independentisme no ha teixit ni una sola complicitat internacional, difícilment ho farà una vegada desapoderat per violar les lleis d'un soci comunitari. Encara menys si se segueix lliscant pel mateix i perillós pendent antieuropeista que el nacionalisme flamenc.
Desairats pel suport de la UE a Espanya, els independentistes catalans comencen a lliscar per un perillós pendent antieuropeista
A l'inici de la seva tocata i fuga, Carles Puigdemont va precisar que no es refugiava a Brussel·les per evadir-se de la justícia espanyola ni per desestabilitzar la política belga, sinó perquè la UE prestés atenció a la causa catalana. Una setmana després, el defenestrat president i els seus exconsellers pledegen en neerlandès contra la seva extradició a Espanya, el fràgil Govern belga trontolla per la pressió del nacionalisme flamenc i les portes de les institucions comunitàries segueixen tancades per a la delegació catalana.
Puigdemont ha concertat a Brussel·les tantes reunions diplomàtiques com reconeixements internacionals va obtenir la "república catalana": cap. En el seu desig d'"internacionalitzar el conflicte" ha aconseguit molta atenció mediàtica, però les cancelleries li giren l'esquena. Per això, entrevistat a Catalunya Ràdio, l'expresident va denunciar que la UE "no pot tenir un Govern a la presó o a l'exili" i va condemnar la "indiferència" d'una "elit" que "obeeix els estats" i mina "els valors fundacionals d'Europa".
Amb similar vehemència, l'exconsellera Clara Ponsatí ha repudiat la "tolerància" europea davant el retorn d'Espanya a la "tradició autoritària: "Amb el franquisme, quan arribaves a Perpinyà estaves segur; ara ja no." ¿Amb Franco vivíem millor?
VETO A L'EUROCAMBRA
La visita a Brussel·les de 200 alcaldes independentistes, vares alçades, il·lustra gràficament el buit diplomàtic que pateix la seva causa. El Parlament europeu els ha denegat una sala per reunir-se amb Puigdemont al·legant que en territori comunitari aquest quedaria fora del control policial dictat pel jutge. ¿La resposta dels alcaldes? Clamar per l'alliberament dels polítics presos davant la seu de la Comissió, en el que s'assemblava més a una protesta antieuropea que a una petició d'auxili.
Si en cinc anys de procés i amb la Generalitat a les seves mans l'independentisme no ha teixit ni una sola complicitat internacional, difícilment ho farà una vegada desapoderat per violar les lleis d'un soci comunitari. Encara menys si se segueix lliscant pel mateix i perillós pendent antieuropeista que el nacionalisme flamenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada