DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

PORTADA:

- Carles Santos i Adam Raga

- 3s. Jornades Micològiques

- Taller de Empleo Tierra de Encuentros

- 270 tractors de "basura", recollits en els Plans d'Ocupació

- 3.900.000 € als Pressupostos de l'Estat per a camins

- La Mancomunitat prepara les subvencions d'indústria per al 2008

- Este mes d'octubre es farà públic el veredicte dels Jurats del

 Concurs

AGENDA:

19/10 Reunió amb JOSEP POBLET, President Diputació Tarragona

24/10 Reunió amb MARCELINO IGLESIAS, President Aragó

07/11 Reunió aml JOAN J.BERBEL, Director del SOC de Catalunya

OCI:

- Mira les fotos rebudes

- Botiga

ENQUESTES, LLIBRE DE VISITES: Mira... i vota!

UN ALTRE ESCRIT PUBLICAT

Sota el títol de “La Xina, el gran amic asiàtic”, dissabte dia 6 vaig publicar un escrit en aquest mateix blog. Dimarts el publicava el Punt i avui ho fa el Periódico de Catalunya. Això sí, amb altres denominacions i en el cas del Periódico un xic "retocat"

AL GORE PREMI NOBEL DE LA PAU

La Fundació Nobel ha atorgat el premi que porta el seu nom a qui va se vice-president dels Estats Units d’Amèrica en l’època de Billy Clinton, Al Gore. Compartit premi això sí, amb el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de Nacions Unides. Felicitats perquè amb la divulgació del vídeo i amb les conferències que ha fet arreu del món, de ben segur que se’l mereix. Però, des de dintre del govern americà, hagués estat possible fer la mateixa divulgació? La resposta és clara: No.

Estats Units mai ha ratificat els acords del Protocol de Kioto sobre canvi climàtic i s’ha oposat a qualsevol modificació de la seva taxa de CO2 que llença a l’atmosfera. Per això, n’estic segur, que si Al Gore tingués un càrrec dintre del govern dels Estats Units, no hauria guanyat el Nobel, perquè, senzillament, no hauria fet cap tipus de divulgació sobre les causes i resultats que ens pot comportar el canvi climàtic.

ESPANYA UN PAÍS DEMOCRÀTIC AMB LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Que avui 12 d’octubre a la parada militar de Madrid escridassessin al president del govern José Luis Rodríguez Zapatero, era més que previsible. Per això existeix la democràcia i la llibertat d’expressió.

Però la majoria dels qui l’han escridassat (en persona o els seus pares), en temps de Franco acudien a la Plaza de Oriente a victorejar el Caudillo. Allí n’hi havia xiulets ni escridassades.

Aquesta mena de gent, no ho dubtem, són uns nostàlgics del règim dictatorial de Franco. Són els que acudeixen a les manifestacions convocades pels bisbes o l’AVT. Ells protesten, però no volen que ho facin contra ells. Llibertat d’expressió, sí, però només cap a una direcció. Ahir ho deia Iñaqui Gabilondo Pujol a Cuatro: “Propongo que se canvie la Ley electoral que sólo tendrá dos artículos. Artículo primero.- Sólo el Partido Popular puede ganar las elecciones. Artículo segundo.- Y si no las gana se aplicará el artículo primero”.