dissabte, 21 de novembre del 2026

divendres, 20 de novembre del 2026

ELS BOMBARDEJOS DE BENASSAL O ‘QUAN ES MATA PEL ‘PLAER’ DE MATAR’

Maig de 1938. La Legió Còndor alemanya amb base operativa al camp d’aviació de la Sénia, a pocs quilòmetres de distància d’on pocs mesos després es va lliurar la batalla de l’Ebre, la més cruenta de l’anomenada Guerra Civil Espanyola, va bombardejar per sorpresa i al llarg d’uns quants dies les localitats d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes (per aquest ordre), totes les localitats pertanyen actualment a la comarca de l’Alt Maestrat.  Hi ha historiadors que també inclouen les poblacions de Morella i Rossell. Aparentment, no hi havia una raó de pes per a portar a terme aquelles accions perquè no era una zona on hi hagués objectius militars remarcables per no formar part del front de guerra. Concretament, Benassal fou bombardejada els dies 25 i 28. Aquests accions van caure a l’oblit fins que l’any 2010 l’historiador britànic Antony Beevor (Kensington, 1946) ho va explicar al seu llibre La Guerra Civil Espanyola.

El motiu dels bombardejos, segons s’ha pogut interpretar dels documents existents a l’arxiu militar de Friburg de Brisgòvia, Alemanya, a tocar de la frontera francesa, van fer-se per a poder provar els nous bombarders Jukers Ju 87 Stuka, uns casos semblants al que va passar a la població biscaïna de Gernika i immortalitzats per Pablo R. Picasso al quadre homònim.

Durant la meva recent visita a Benassal vaig poder veure el lloc on va impactar una de les bombes. Va ser al carrer Major, molt prop de l’església.

Als jardinets que hi ha al costat de la mateixa església una placa diu així: ‘En record de les víctimes dels bombardejos de la Legió Condor; Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal; Ajuntament i poble de Benassal en el 75 aniversari (25 de maig de 2013); Benassal dels meus amors, qui t’ha vist i qui te veu. Ara estàs tota nafrada i al cor duc l’enyorament; El Benassal Antic, (Cant i encant de Benassal, Carles Salvador 1945)’ (sic).

Posteriorment, vam visitar la torre de la Presó que és la més ben conservada de les tres que encara queden de l’antiga muralla medieval del segle XIV que envoltava el poble i que, juntament amb la casa adjacent, anomenada Casassa dels Moros, formaven un conjunt destinat a empresonar els malfactors.  

Al primer pis de la torre, es pot veure una petita exposició dels bombardejos alemanys sobre Benassal.





 

MÉS INFORMACIÓ:

 

Bombardejosdel Maestrat de maig de 1938 | Ilercavònia | Fandom

 

Bombardejos delMaestrat - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

Poblesbombardejats a l’Alt Maestrat | Imma Merino | Opinió | El Punt Avui

 

PatrimonioHistórico – Ajuntament de Benassal

 

Muralles de Benassal- Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

ElsBombardejos silenciats de 1938 : Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Vilarde Canes, Rosell i Morella / Vicent R. Querol, Pep Querol, Carlos Sangüesa iRicard Martí ; Ricard Martí (coord.). Banc de la Memòria Democràtica

 

 Carles Salvador -Fundació Carles Salvador












Camp d'aviació de la Sénia. 

Camp d'aviació de la Sénia.

Friburg (Alemanya).


L’ALEGRIA I LA TRISTESA

L’alegria i la tristesa, el sí i el no, el bé i el mal, el blanc i el negre, la llum i la foscor, la bondat i la perversió... Haureu observat que cada grup de paraules són antagòniques o, cosa que és igual, conceptes contraposats.

El mateix està passant amb la campanya electoral si comparem els dos principals partits, el PSOE que durant els darrers anys ha estat el principal partit del govern d’Espanya i el PP, el primer partit de l’oposició, tot i que fa uns tres anys acabés guanyat les eleccions generals, però Feijóo no va poder formar govern, ja sabeu, ‘perquè no va voler’...

Els del PP sempre s’han cregut que Espanya és la seva finca particular i que poden fer els que els hi vingui de gust. Quan perden el govern tenen la sensació que els han robat. Aquesta percepció la van tindre l’1 de juny de 2018 quan la moció de censura presentada pels socialistes contra el llavors president del govern Mariano Rajoy, va prosperar i va fer president a Pedro Sánchez. Un fet inèdit a la nostra democràcia, ja que mai (ni abans ni després) un president del govern havia estat derrotat per una moció de censura. Des d’aquell dia, el PP li té jurada a Pedro Sánchez.

L’hostilitat del PP cap a Pedro Sánchez ha fet que el partit de Casado primer i Feijóo més tard, hagi abandonat l’oposició lleial, sobretot amb els grans temes d’estat, per a convertir-se en una oposició d’assetjament constant, ja no només cap a Pedro Sánchez, sinó del seu entorn, esposa, filles, germà... Fins i tot del fiscal general de l’Estat que passava per allí...

Aquesta política barroera, que ha traspassat totes les barreres de l’ètica i decoro, s’ha traslladat a la campanya electoral i, als mítings del PP només es vessa odi cap a Pedro Sánchez. ¿Què ens sabem de les mesures que aplicarà el PP si arribar al govern d’Espanya? Ben poca cosa i res de bo. De fet, ja ho han dit durant tota la passada legislatura, derogar els ‘sanchisme’. I què vol dir derogar el ‘sanchisme’? Vol dir revocar tots els avanços que s’han fet en matèria social.

Com el tema ‘estrella’ d’aquestes eleccions és l’habitatge, Feijóo ha reiterat en nombroses ocasions que, si governa, en construirà un milió. Però no ha dit com pensa fer-ho. També que vol abaixar els impostos (no ho ha dit explícitament, però quan s’abaixen els impostos qui en surten més beneficiats sempre són els rics en detriment de la classe treballadors). Per tant, si es redueixen els ingressos, ¿com es farà per a construir el milió d’habitatges anunciats? O, ¿es mantindrà la sanitat i l’educació públiques? O, el seu altre gran tema ‘estrella’, ¿es revisarà tota la xarxa ferroviària de l’alta velocitat? No li quedarà una altra solució que prioritzar i quan es pren aquesta mesura, alguna de les ‘potes’ que sostenen l’estat del benestar, se’n ressentirà.

Una de les expressions més repetida per Feijóo és que ‘ell no menteix’. Quan algú ha de repetir tantes vegades un concepte, vol dir que ni ell mateix s’ho creu. Feijóo és un mentider compulsiu i patològic. Un exemple és, precisament, la promesa reiterada de fer ‘un milió d’habitatges’. Després d’anunciar-ho en multitud d’ocasions, va dir l’altre dia que ‘ell no ho havia dit’.

En canvi, la campanya del PSOE ha estat marcada per l’alegria i ‘el bon rotllo’. Han explicat les que seran les principals mesures que aplicarà, en cas de governar, evidentment, com ara apujar la tributació de les rendes de capital més elevades (la qual cosa sempre beneficia l’estat del benestar), completar la reducció de la jornada laboral de 37,5 hores, fixar per llei l’SMI per sobre del 40% del salari mitjà, mobilitzar cada any l’1% del PIB per a garantir l’accés a l’habitatge, blindar constitucionalment l’increment del sistema públic de pensions, acabar amb les llistes d’espera de la sanitat pública, augmentar l’oferta d’escoles infantils públiques, etc.    

I recordeu, les eleccions del 29-N no van de votar a la dreta o a l’esquerra, van de democràcia, de llibertats i d’estat del benestar. De triar que volem, si una Espanya en colors (PSOE) o una Espanya en blanc i negre (PP). El teu vot pot ser decisiu. Vota en llibertat, però vota amb consciència. Poder votar és la singularitat principal de la democràcia.

OSOR 7

VIATGE A ITÀLIA. Bolonya 7