Amb aquest títol no vull sorprendre ningú, sinó reflectir una realitat que m’ha passar aquest cap de setmana. Divendres passat vaig deixar una entrada al meu blog que vaig titular: “Espanya un país democràtic amb llibertat d’expressió”. El seu contingut feia al·lusió a l’escridassada que va patir el President del Govern Central José Luis Rodríguez Zapatero el dia de la festa nacional del 12-O durant la parada militar de Madrid. Doncs bé, hi va haver qui va aprofitar l’avinentesa per fer una alletat contra els socialistes (us convido a llegir totes les rèpliques i contra-rèpliques que es van produir per part d’aquesta persona i jo mateix) Es veu que aquest “senyor” no pot ni sentir a parlar de res que li soni a socialista i li és igual que siguin d’aquí o de la resta de l’Estat Espanyol. Es resisteix a nomenar el partit de Catalunya com PSC. Per a ell tot és PSOE. No el vaig voler tallar abans perquè no tingués l’excusa de poder dir què el privava de llibertat d’expressió, tot fent honor al títol de l’entrada. Finalment i, fins ara, després de entrar fins a tres vegades i després de la meva tercera contra-rèplica, no ha tornat a entrar. Cal dir que li vaig denotar certa dèria obsessiva. M’explicaré. El meu blog el tinc configurar de que per a poder deixar un comentari cal que jo l’autoritzi. Prèviament, com si es tractés d’un correu electrònic, em surt a la llista dels correus entrants i després de llegir-ne el contingut puc optar en rebutjar-lo o acceptar-ne la publicació. Fins ara he optat sempre per aquest segon cas: Totes los opinions deixades han estat publicades. Però amb el cas d’aquest senyor (poemes i lletres) –encara que de poemes me’n va deixar ben pocs, tot sigui dit- aprofita els seus comentaris per treure tot l’odi que té cap els socialistes i sobre tot, em dóna entendre cap a la figura d’Alfonso Guerra. –Faig un parèntesi. Si llegeixes aquest escrit m’he permès buscar-te una adreça per a que puguis expressar-li “tots els teus sentiments”. Alfonso Guerra és el President de la Fundación Pablo Iglesias i com a tal té el correu electrònic: presidencia@fpi.es. En canvi ell, tenia que entrar cada cop a veure si jo li havia contestat el seu darrer comentari. Si això ho perllonguem a tres dies (una entrada per dia) podreu comprovar per vosaltres mateixos la veracitat del que estic dient.
La veritat és que jo vaig sentir-me com aquell que entra a casa teva per insultar-te. Fins aquí podríem arribar. Si vol deixar opinions com les que va deixar al blog que jo administro i per tant, considero meu, que se’n obri un! I li vaig a fer fàcil, fins i tot li proposaré un títol: FÒBIA SOCIATA.
Ja anuncia des d’aquí que aquest senyor, sinó m’enganya ja no deixarà cap opinió, ja que no toleraré més insults cap a mi o la meva gent.
I tal com li vaig dir al meu darrer comentari, penso què seria bo per ell que acudís a demanar ajut a algun professional. No és normal que un que es digui independentista (proper i votant de ERC) tingui més odi als socialistes que als de l’antic règim de Franco! –o al menys és el que jo vaig entendre-.
Avui el Periódico de Catalunya publica una enquesta sobre fer un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya. En cas de fer-se no descarto votar-hi a favor. Però amb persones com aquesta que exclouen de Catalunya fins i tot als catalans, potser diria NO, GRÀCIES, JA ESTIC BÉ COM ESTIC!!
