El Punt d’avui porta la notícia de que a Flix s’instal·larà una fàbrica per produir silici per a plaques solars a partir de la clofolla de l’arròs, més conegut per “cascarilla”. La fàbrica crearà 400 llocs de treball. És una notícia com les que voldria cada dia llegir a la premsa. Que a les Terres de l’Ebre es fa inversió, tot creant llocs de treball i a sobre amb la utilització de material autòcton i del que fins ara poca utilitat se li donava, sinó per posar al terra de les granges.
dissabte, 20 d’octubre del 2007
divendres, 19 d’octubre del 2007
EL VALLE DE LOS CAIDOS, PARC TEMÀTIC
Que el Partit Popular estigui d’acord amb que el Valle de los Caidos deixi de convertir-se en un lloc emblemàtic del franquisme, sorprèn..
Però tal com deia ahir les coses no són com volen que siguin els altres, són com nosaltres mateixos volem. El Valle de los Caidos, mal que ens pesi als demòcrates, seguirà sent sempre un símbol per als franquistes. I en esta Espanya rància, se suposa que el dia que morin tots els que van fer la guerra al bàndol nacional, fill i nets, de franquistes en seguiran havent-hi. Què s’ha de fer!
Per molt que es digui que no és un símbol, si volen anar a celebrar el 20-N, l’1-A o el 4-O, qui ho impedirà. La imposició per la força ens convertiria a nosaltres mateixos en estat repressor.
Així que proposo una reforma integral gegantina i convertir-lo en un parc temàtic. Mireu que no parlo d’un parc d’atraccions (que de vegades es confon) Parlo de fer unes grans instal·lacions per explicar que va suposar la guerra civil espanyola, con es va desenvolupar, quines forces hi van intervenir, etc.
Una anècdota. En la visita que la meva dona i jo hi van fer l’any 1988, uns vells combatents republicans de la zona, a peu de la gegantina creu, em van contar que, quan Franco el va inaugura, va convidar a l’ambaixador dels Estats Units, la única nació amiga que tenia el regim i aquest li va soltar al dictador: “Si als Estats Units tinguéssim diners, també faríem una obra així” Evidentment no li va dir seriosament. A Espanya molta gent estava passant gana!
Però tal com deia ahir les coses no són com volen que siguin els altres, són com nosaltres mateixos volem. El Valle de los Caidos, mal que ens pesi als demòcrates, seguirà sent sempre un símbol per als franquistes. I en esta Espanya rància, se suposa que el dia que morin tots els que van fer la guerra al bàndol nacional, fill i nets, de franquistes en seguiran havent-hi. Què s’ha de fer!
Per molt que es digui que no és un símbol, si volen anar a celebrar el 20-N, l’1-A o el 4-O, qui ho impedirà. La imposició per la força ens convertiria a nosaltres mateixos en estat repressor.
Així que proposo una reforma integral gegantina i convertir-lo en un parc temàtic. Mireu que no parlo d’un parc d’atraccions (que de vegades es confon) Parlo de fer unes grans instal·lacions per explicar que va suposar la guerra civil espanyola, con es va desenvolupar, quines forces hi van intervenir, etc.
Una anècdota. En la visita que la meva dona i jo hi van fer l’any 1988, uns vells combatents republicans de la zona, a peu de la gegantina creu, em van contar que, quan Franco el va inaugura, va convidar a l’ambaixador dels Estats Units, la única nació amiga que tenia el regim i aquest li va soltar al dictador: “Si als Estats Units tinguéssim diners, també faríem una obra així” Evidentment no li va dir seriosament. A Espanya molta gent estava passant gana!
GUERRA PEL CONTROL DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Llegeixo a l’edició vespertina digital del Periódico de Catalunya què, per primera vegada a la democràcia el govern de l’Estat ha recusat a dos integrants del Tribunal Constitucional per considerar-los “infectats políticament”. A la ment de tots està que dintre de poc s’ha de debatre els articles de l’Estatut català recusats entre altres i principalment pel PP.
Vull entendre que el govern de José LuisRodríguez Zapatero dóna així un pas important per a que l’Estatut català pugui passar sense més sobresalts el tràmit del constitucional i, al menys, que quedi redactat tal i com el seu dia van aprovar les Corts Generals.
Vull entendre que el govern de José LuisRodríguez Zapatero dóna així un pas important per a que l’Estatut català pugui passar sense més sobresalts el tràmit del constitucional i, al menys, que quedi redactat tal i com el seu dia van aprovar les Corts Generals.
EL CASTELLÀ UNA LLENGUA EN PERILL
Publicava en estudi el Periódico d’ahir on els joves catalans, majoritàriament consumien cultura en castellà. Sobre tot veien televisió, escoltant música, llegint llibres o revistes, entrant a pàgines web o escrivint missatges amb el mòbil era on el castellà superava amb escreix al català. A l’únic lloc on guanyava el català era amb les exposicions visitades. Cosa molt normal si pensem que quasi totes les administracions solen fer les exposicions en català. Així, corre perill el castellà a Catalunya? No, absolutament, no! A veure si tots aquells que defensen una incidència més forta de la llengua castellana se n’adonen de que, encara que no es vulgui, la cultura castellana ens seguirà entrant pels ulls i per les orelles, mentre que el català, molts cops, el tindrem que anar a buscar i podrem donar gràcies si el trobem. Un exemple clar, el cinema. Algú en dóna més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)