LA IDÍL·LICA SUÏSSA

La veritat és que coneixem ben poc de Suïssa. Diuen d’ella què és un país que sempre s’ha mantingut neutral. La seva riquesa es basa, principalment, en guardar els diners dels altres països, la majoria d’ells extrets dels seus territoris de forma il·legal. També coneixem la fabricació de rellotges i la seva indústria làctica, sobre tot els formatges. És un país que sistemàticament ha rebutjat entra a formar part de la Unió Europea. Déu ser que es considera autosuficient.

Ahir es van celebrar eleccions i hi va guanyar un partit xenòfob. La veritat és que el racisme és un moviment en augment per molts països europeus: Àustria, Bèlgica i ara Suïssa són clars exemples. I és que l’animadversió cap els ciutadans estrangers per part de col·lectius que fins no fa molt eren d’esquerres està pujant. Ja no perquè veuen perillar els seus llocs de treball, sinó perquè es creu que obtenen dels respectius governs uns privilegis que els hi són negats al d’aquí. Amb això es basa el discurs de l’extrema dreta.

Diu que un dels principals punts del partit extremista suïs era la d’expulsar els estrangers que delinqueixen. Potser la porta s’obrirà per aquests, perquè és la situació més susceptible. Però ja se sap que quan la porta està oberta, tancar-la cada cop és més difícil.

AVE, SÍ; AVE, NO

S’ha encetat un discurs sobre si s’han de paralitzar o no les obres del tren d’alta velocitat que ja són a tocar de Barcelona.

Jo no sé si aniré mai amb l’AVE. Si per les Terres de l’Ebre no hi passa les possibilitats d’anar-hi un dia es redueix moltíssim. Només si cal anar a Madrid, però hi vaig molt poc. Vagi per davant que el que jo voldria és que milloressin ostensiblement les comunicacions amb la que és capital de Catalunya.

No obstant això, sóc del parer que les obres de l’AVE no s’han d’aturar.

Crec que l’opinió pública, en general, és molt hipòcrita. L’any 1992 mentre a Barcelona s’hi veient les millors olimpíades de la història, a Sevilla tenia lloc l’Expo. Mentre a Barcelona les comunicacions amb avió eren prou bones, el govern de Felipe González va creure oportú comunicar la capital de l’Estat amb Sevilla mitjançant un tren d’Alta velocitat. Les crítiques des de Catalunya no es van fer esperar. Fins i tot, encara no fa molt es recordava que l’AVE a Sevilla va arribar fa 15 anys. Ara ja hi és a les portes de Barcelona. Queden un parell de mesos de molèsties (si és compleix el calendari) Què guanyem de parar-les. Si ha de ser una cosa momentània mentre es prenen les mesures adients, ho entenc, però una paràlisi total surt fora de tota lògica.

QUI ES FA RIC AMB EL PETROLI?

Amb el preu del cru per sobre dels 90 dòlars barril i el de les benzines totes per damunt de l’euro, està clar que s’estan batent tots el record en quan a l’alça dels preus del carburant. Però el preu del barril de cru és una quantitat, cada cop més important, però mínima respecte als impostos que es carrega als hidrocarburs. L’Estat grava els combustibles líquids amb l’anomenat Impost Especial sobre hidrocarburs amb un 70 % sobre el preu net després de refinar-lo: (www.juandemariana.org/comentario/1021/impuestos/ruedas/)

Així, com és un percentatge com més s’apugen en origen, més s’encareixen a la venda i el consumidor, cada cop, el té que pagar més car.

Que als països exportadors el negoci els surt rodo? Segur que si, però també els estats s’emporten la part del lleó d’aquest enorme negoci.

Els carburants estan en pujada lliure i ningú pot preveure quan s’aturarà. Segurament que mai o al menys mentre durin les reserves. Poden haver-hi períodes de temps amb lleus baixades, però hom pensa que seran de curta duració.

El motiu és que el petroli cada cop serà més escàs. Les grans reserves: L’Orient mitjà, Veneçuela, Estats Units, etc. s’estan esgotant. També es redueixen les reserves estratègiques.

Ara bé, el que més m’empipa de tot plegat és que els estats, amb l’enorme benefici que hi treuen no destinin més inversió a la recerca de noves fons d’energia alternativa. També les grans marques d’automòbils podrien anar traient al mercat nous vehicles propulsats amb altres tipus de combustibles. Què estan esperant? Segurament que s’esgoten tots els pous petroleres que, avui per avui és la gran gallina dels ous d’or!

MARAGALL S'AFILIARÀ A CONVERGÈNCIA?

L’humorista tarragoní Casto Sendra, més conegut per Cassen, en una de les seves paròdies humorístiques parlava d’un soci del Barça que era tan culé que abans de morir es feia del seu etern rival, l’Espanyol. El motiu era que preferia que morís un soci de l’Espanyol abans que un del Barça.

Bromes a part, confirmat que Maragall pateix alzheimer, un li desitja que pugui portar la malaltia de la millor manera possible i que pugui tenir una bona qualitat de vida el màxim temps possible.

President Maragall sempre et portarem al cor. Visca Catalunya!