CAPTACIÓ DE MILITANTS PER PART DEL PP

Aquest escrit va aparèixer ahir publicat a Vinaròs News.

El passat mes d’octubre, el Partit Popular de Catalunya va presentar una nova militant, Montserrat Nebreda, la que va ser la núm. 2 per Barcelona en les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Era l’afiliada núm. 31.348.
Només fa uns dies, un senyor de la Galera (l’anomenarem senyor Tomàs, per ser el cognom més corrent del poble) va venir a parlar-me per a que li redactés una carta per donar-se de baixa del PP. Davant la meva incredulitat per la seva adscripció política, m’ho va explicar.
Resulta que a la passada legislatura, el govern local del seu poble (PP-PSC-ERC) va voler reubicar les granges de pollastres i de porcs que hi ha tocant del poble per a legalitzar-les posteriorment.
La història de les granges a la Galera es remunta als anys 60. La proliferació d’aquest establiments va ser força considerable. La cria de pollastres era un bon complement per a la depauperada economia agrària. Recordo que es van fer granges fins i tot a les golfes i patis de les cases. Així que la problemàtica venia de molt lluny i fins llavors tots els ajuntaments havien fet ulls grossos al tema i no s’havien volgut mullar.
Amb el canvi de govern municipal sortit de les urnes el 2003 es va iniciar el procés de legalització o trasllat a un altre lloc que guardés la distància mínima establerta per la llei. Això comportava una nova inversió per part dels grangers. La que a les hores era l’alcaldessa em va dir que per “ajudar-los” a fer el trasllat se’ls hi havia dit de requalificar els terrenys ocupats per les granges com sòl urbanitzable. La proposta pareix raonable si no fos que, a la Galera, la construcció d’habitatges nous és més bé escassa i l’oferta de nou sòl seria molt superior a la demanda per a fer noves construccions.
Segons el senyor Tomàs, el PP, els hi va dir que els hi podrien solucionar el problema, però que abans haurien d’afiliar-se al partit. I així ho van fer... al menys ell.
Passat els temps, la situació continua igual con estava anys enrera: en estancament total. A més també hi havia altres temes urbanístics resolts de forma inadequada, sempre segons la versió del senyor Tomàs.
Així què, davant del que considera manca de resposta del PP, va decidir donar-se de baixa del partit.
Suposo que ara, el PPC no farà com va fer quan van presentar a la militant Nebreda, però si que deurien de comptabilitzar un afiliat menys.

GRÀCIES, EURO

GRÀCIES, EURO

Ara fa tres mesos en un escrit parlava de com ha pujat el nivell de vida des de que es va substituir la pesseta per l’euro, sobre tot el primer any. Llavors, mai hauria pensat que acabaria donant gràcies a la moneda única europea.

Quasi sis anys després està havent-hi una nova pujada dels preus. En alguns casos d’aliments bàsics com la llet, el pa, els ous i algunes carns, però per sobre de tot, està la pujada del preu del petroli. A qui com jo té que utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, sense cap mena de dubte, la pujada dels carburants és la que més ens afecta al nostre IPC particular. Com és sabut el barril de cru es paga al mercat internacional en dòlars. Així que encara hem de donar les gràcies a que el canvi de l’euro respecte a la moneda nord-americana està al límits històrics per la part alta. Si mantinguessin la paritat com el dia de l’entrada en circulació l’any 2002, els preus dels combustibles estarien un 40 o 50 % més cars. Així que no em queda més remei que dir: gràcies, euro!

RAJOY S'ENFRONTA A UNES ELECCIONS

Si de nosaltres depengués sempre guanyarien els nostres: al futbol, a la política... Però que es guanyi o que es perdi depèn de molts factors, a l’esport també la sort.
En política el factor sort no existeix, al menys baix el meu punt de vista. Qui guanya és perquè s’ho ha treballat més, perquè és millor candidat i Suárez perquè les dones el trobaven guapo!
Vull dir amb això que malgrat el que jo pensi, dintre de quatre mesos, a l’hora d’anar a votar, pot guanyar el partit rival al meu, o sigui, el Partit Popular.
Però si analitzem les campanyes i la manera de fer del PP ens adonarem que la única cosa que els ha importat des de que són oposició al govern de Rodríguez Zapatero és el descrèdit personal, sobre tot el del President. I això ho han fet usant sobre tot la mentida i la difamació. El darrer cop després dels fets de dissabte a Santiago de Xile amb l’enrenou Hugo Chávez i Carlos Ortega. L’expressió que li ha dedicat a Zapatero “cultiva amistats perilloses” és tan “barriobajera” que es desqualifica per ella mateixa. El que els passa als dirigents del PP és que només tenen memòria per allò que els interessa. La foto apareguda avui al Periódico amb l’abraçada entre José Mª Aznar i Hugo Chávez l’any 2002 quan el llavors President va rebre a la Moncloa al cap del govern veneçolà, és prou explicita per demostrar qui va començar a cultivar les “amistats perilloses”! També, en l'època d’Aznar es van signar convenis comercials, entre els quals estava la construcció de diversos patrullers militars!
Però a Rajoy, al que li agrada massa capgirar tots els fets, es veu que les relacions amb la Veneçuela pareix que van començar quan van arribar al poder els socialistes, així com tots els mals d’Espanya!
Però el poble que no és beneit, cada cop se’n dóna més compte de la situació i per això, el pulsòmetre de la SER d’avui donava 6 punts d’avantatge amb la intenció de vot entre el PSOE i el PP. Dintre de quatre mesos ja ho veurem, però de moment Rajoy no s’enlaira!

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

PORTADA:
- Molt d'interès per les ajudes a la reindustrialització
- Veredicte dels Jurats del Concurs Fotogràfic i Literari
- Este dimecres a Ulldecona, reunió Generalitat-Alcaldes per la carretera
Ulldecona-Vinallop
- La Generalitat reb a la Taula del Sénia
- Inauguració oficial del Taller de Empleo
- 3.900.000 € als Pressupostos de l'Estat per als camins de la Mancomunitat

Mireu també les fotos rebudes, i contesteu a les Enquestes...