UN PLAER PER ALS TEUS SENTITS

Un duet entre Andrea Bocelli i Sarah Brigthman.
(El vídeo me'l va enviar una amiga de Sevilla: Charo Aguirre Lérida)

ELS QUE S’APROFITEN DE LA CRISI

En èpoques de crisi sempre hi ha qui se’n vol aprofitar. De fet, sempre hi ha algú que mira de treure profit de qualsevol situació. Però em sembla que ara és el pitjor moment de fer-ho i de segons qui.
Si mirem enrera, només a fa un any i escaig, veure’m que la crisi encara no era patent. A les ciutats i pobles, la construcció encara anava “vent en popa i a tota vela...”. Els pisos per sobre del peu que hauria taxat qualsevol entès i la venda de cotxes de gamma alta funcionava de mil meravelles. El diner corria... Avui, aquest diner on és?
Un cop em van dir que un dels principis econòmics diu: “L’economia no es crea ni es destrueix, només es transforma”. Quan la gent guanya diners, algú els ha de perdre...
De sobte, la gran bombolla immobiliària es comença a desinflar i arriba la crisi. O això és el que ens diuen! Perquè en aquest país, la crisi l’ha provocat el sector immobiliària. Això està demostrat. I la mundial, la banca dels Estats Units que va acceptar invertir en hipoteques d’alt risc (per tant, també el sector immobiliari) Ara les empreses no tenen feina i estan descapitalitzades... Però (hi torno) els diners algú els té!
L’oposició (el PP a Espanya i CiU a Catalunya), donen la culpa... Al govern! Segurament és més fàcil que girar-se de cara els “seus” empresaris i culpar-los a ells!
Els governs poden mirar d’aportar solucions i si les solucions no funcionen, mirar de buscar-ne unes altres. Però sense complicitats, la solució és difícil que arribi. I, per a sortir de la crisi, el govern ha de tenir dos importants aliats: la banca (el capital) i les empreses (multinacionals, sobre tot) Però resulta que aquest sector no són precisament d’esquerres i, normalment, els seus dirigents, no estan patint la crisi. La crisi la pateixen els treballadors que s’han quedat a l’atur i que se’ls està acabant la prestació... Això, si en tenen!
En canvi, les empreses (les multinacionals sobre tot) volent que es congelin els salaris, com si això fos la gran panacea. Amb salaris baixos, menys poder adquisitiu! Això és la solució per sortir de la crisi!
Però parlava d’aprofitar-se de la crisi, de picaresca... L’altre dia em comentaven que a Amposta es pot anar a buscar menjar a dos llocs diferents: a la Creu Roja i a Càritas. Ara podria fer un comentari sobre els recursos que tenen aquestes dues onegés i que si els arribés el 0’7 % de la renda, tindrien més recursos per ajudar els necessitats... Seguim. Hi ha qui anava a demanar menjar a totes dues associacions per a revendre’l després! Al final, des dels serveis socials de l’ajuntament s’ha tingut que coordinar l’ajuda. Així, primer, cal anar-se apuntar a l’ajuntament i, des d’allí t’indiquen on has d’anar a buscar el menjar.
Però avui llegia al Periódico que el PP també se’n vol aprofitar. “El PP exhuma el delicte del furt famèlic per minar el Govern”. O dit amb unes altres paraules: “El PP desenterra el delicte dels robatoris per gana (als súpers) per a desgastar a Zapatero”.
Com si les furts al supermercats no fos cosa habitual! Ara fa un parell d’anys (o 3), del Mercadona d’Amposta es van emportar un carro ple de begudes alcohòliques. Van buidar pràcticament una prestatgeria! D’acord que no eren aliments i ara, segons el PP ho són, però caldria conèixer l’opinió dels treballadors dels súpers...
Tota la informació cal (o caldria) contrastar-la abans d’escampar “merda”.

CIRCUIT SALUDABLE

Aquesta setmana ha quedat instal•lat a l’avinguda Aragonesa d’Amposta, la que va des de la rotonda de la Castellania a la del “bou”, al darrera mateix dels jutjats, un circuit saludable.
El cap de setmana passat ja va anunciar-ho la Veu de l’Ebre, però el situava al passeig Canal, malgrat que la informació que se’ns havia donat des de la regidoria de Serveis, era precisament que s’emplaçaria allí on finalment ha estat.

Vaig recomptar el nombre d’aparells i foren 8 els que, finalment, estan llestos per a ser utilitzats. Ara només cal esperar que la iniciativa sigui un èxit.
La veritat és que la instal•lació d’aquests aparells és una bona idea que, en les passades eleccions municipals, algun grup ja portava al seu programa. Ara que la població envelleix més, cal donar-los solucions per a que puguin fer exercicis complementaris al de caminar. Així, si per on és costum veure gent caminant, hi poses aparells de gimnàstica, estaràs posant a l’abast dels ciutadans els instruments necessaris per a fer una activitat sana. Sempre i quan segueixin les instruccions i no abusin de la seva utilització.

Només cal esperar que la iniciativa tingui continuïtat. Hi ha altres indrets a la ciutat on també seria convenient la instal•lació d’aparells de gimnàstica.
M’han comentat que a la ciutat de Roquetes també n’hi ha a la vora del casal de jubilats, propers a la carretera del Mas de Barberans i la Sénia.
Només cal que els vàndals els respectin, a pesar que m’han dit que són a prova d’actes incívics.

En el clima polític postelectoral s’està parlant gaire bé tant de l’Alberto Núñez Feijóo, que per la seva victòria per majoria absoluta a Galícia, no té que pactar en ningú i només esperar que es compleixin els terminis per a ser investit i nomenar govern, que de les converses per formar majoria estable a Euskadi.
La setmana passada vaig opinar en una reunió de polítics (amb regidors de CiU i d’ERC) que les darreres autonòmiques de les dues comunitats esmentades, no havia anat tant malament els socialistes. Que si bé s’havia perdut a Galícia, al País Basc s’havia augmentat de forma ostensible i que hi havia possibilitats de governar. Una regidora de CiU em va dir que la victòria de Feijóo tenia molt de “marketing”. Possiblement...
Jo sense seguir molt la campanya vaig poder comprovar que va rebutjar fer debats a tres bandes, perquè pensava que estaria en minoria. Si n’hagués fet dos, hauria fet el doble del que els altres... Però el que és evident és que la campanya mediàtica del cotxe oficial de l’anterior president de la Xunta Pérez Touriño, les obres de la seu presidencial, el compromís d’acabar venent el cotxe i comprant-ne un de fabricat a la seva comunitat (Citroën), etc. De tot el que representar aquesta campanya, hi he trobat una carta al Periódico d’avui d’allò més reveladora. La carta, signada per un senyor de la Corunya, explica una carta que es va enviar als militants del PP d’aquella comunitat amb tot un seguit de bones intencions que, encara més que difícils de creure, seran més difícils de complir, per no dir impossibles! Ja que el compliment de tot aquest “programa” aniria en contra de la pròpia filosofia del PP i per a mostra dos botons: Madrid i València. Encara que el diari digital el Plural, el que fa, és explicar el cas del govern de la Rioja on el seu govern, disposa de 18 Audi A8 com el controvertit de Touriño. També, el Plural, citava dies enrera que la marca Citroën li va regalar el cotxe particular de l’elegit president quan aquest va arribar a la presidència regional del seu partit.
Pel que es veu, Núñez Feijóo no ha disposat dels 100 dies de gràcia que es sol donar per “cortesia” a tots els governs, ja que la seva victòria ha estat, si més no, controvertida, però els 4 anys de govern, segur que no els hi treu ningú... I després ja ho veurem! Encara que no acabi complint el seu compromís amb l’electorat. Després tot sé li podrà perdonar i el temps ho acaba curant quasi tot. Això si, mentre no arribi a la categoria d’escàndol!