LA CARTA

“La guerra està perduda, abandoneu la Galera i marxeu lluny.  Barcelona serà una bona destinació, penso què, allí, hi haurà més resistència”.

Amb aquestes paraules acabava Leonardo la darrera carta que rebrien els seus pares Leonardo i Tereseta. A partir d’aquells moments la decisió d’abandonar el poble era només seva.

...

Aquell gèlid dia del mes de gener, Leonardo, com d’altres combatents republicans, vençuts, cansats i famolencs, es disposava a creuar la frontera cap a l’exili de França pel pas de Port Bou. De sobte, sobre una petita elevació, va veure als seus pares qui, amb d’altres civils, la majoria vells, dones i nens, també es disposaven a fer el mateix. Feia un any que no s’havien vist i molts mesos des de la darrera carta.

Leonardo i Tereseta (germana de mon iaio Julián, mai més van retornar a la Galera i van morir a Lespignan -França-) Leonardo Fill, que si que va retornar moltes vegades, també va morir a Lespignan i està enterrat al cementiri del Pertús, molt prop de Rovira i Virgili, escriptor i president del Parlament de Catalunya a l'exili de França)   

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 28-09-2011

Arbres secs, jardineres buides... Aquest desolador panorama es pot veure als carrers superiors de l'avinguda Aragonesa, una de els zones on es va construir durant els anys del boom immobiliari. Ara el panorama és així de desolador. A més. dels pisos que es van construir, la majora no s'han venut. Menys mal! Perquè amb l'amplada dels carrers no sé on aparcarien els cotxes si ara, a penes es poden creuar.

EL MERCEDES ALEMANY

Una tarda, mentre Cordons-rojos passejava per la zona de la plaça de bous de Vinaròs, un Mercedes s’aturà a prop seu i, del seu interior, li van reclamar la presència.

Als anys 70 no se’n veiem molts de Mercedes i, els pocs que es veien solien ser alemanys, per això a Cordons-rojos no li va fer falta mirar la matrícula per endevinar-ho.

Cordons-rojos va respondre a la petició amb un gest, indicant-los que si volien alguna cosa, haurien de ser ells qui sé li havien d’apropar. El Mercedes, després de fer més d’una maniobra, així ho va fer:

-“Peñíscola”, mentre senyalaven capel poble, visible des del lloc on es trobaven.

-“Sí, sí, Peñíscola”, els hi respongué Cordons-rojos: “Tot recte”, els indicà. “Quan arribareu al barranc d’Aiguaoliva i no pugueu continuar, us cagareu amb la mare que em va parir.... Però jo ja m’hi cago ara en la vostra...”.

 

Els dels Mercedes, agraïts, van marxar cap a Peñíscola per una carretera que no portava en lloc.  

FOTO DENÚNCIA DEL DIA 27-09-2011

S'aprecia bé? És un escriptori darrera d'una tanca. Un poema visual de Joan Brossa? No, senzillament un acte més d'incivisme.
L'obra està davant mateix de casa meva i és una de les afectades per la crisi de la construcció. El promotor em va dir que estava construïda en un 93 %, no obstant, no li donen més finançament per a poder-la a cavar i, al menys, intentar llogar els apartaments.
Algú (un veí del carrer em va dir que segurament un veí dels nostre bloc), va obrir la tanca i el va deixar dintre. Molt més còmode que portar-lo a la deixalleria.