-“Bones tardes; molta calor...”.
Era una tarda d’estiu. No sabria dir amb seguretat si del mes de juliol, o agost... O tal vegada de finals de juny.
L’home, amb un fardell a l’esquena, caminava tot el ràpid que li permetia la calor i el cansament.
-“Bones tardes; molta... molta...”. Vol veure una mica d’aigua, tinc un càntir a l’ombra de la figuera”.
Pepe estava netejant la cuneta de la carretera que surt de la Creu, a la sortida de la Galera i que puja a Godall.
-“I diguem, bon home, què el porta per aquí”. –Li preguntà Pepe-.
-“Sóc venedor de faixes; aquest matí he fet la Galera i ara me’n vaig cap a Godall; a veure si tinc més sort”. –Li respongué el desconegut-.
-“No ha tingut bona venda?”. - Li tornà a preguntà Pepe.
-“No; només n’he venut una i, damunt, me l’he tingut que ‘cobrar de la peça’”. –Li respongué l’estrany- que fa un bon glop d’aigua del càntir i s’enfila cap a Godall.
En arribar a casa, Pepe s’emporta una bona sorpresa. Lupe, la seva dona li mostra una faixa nova.
