LA FOTO DEL DIA (14-10-2011)

Feta amb el mòbil el passat dia 12.
"Lo Sirgador", una embarcació destinada a usos turístics està atracada al port fluvial d'Amposta, sota l'atenta mirada del pont penjant. 

DIA 4. FRANÇA: DONIBANE LOHIZUNE O SAINT JEAN DE LUZ

Arribarem a Saint Jean de Luz (en basc Donibane Lohizune) quasi que a la posta del Sol, però encara tinguérem temps de veure la platja i els casc antic, ple de bars amb molta clientela al carrer aprofitant la bonança del temps.
La màxima curiositat del poble és que allí s'hi van casar Lluís XIV de França, el rei Sol i Maria Teresa d'Àustria, la filla de Felip IV. Segons s'explica a la placa situada davant de l'església, com esta era tant petita i havien tants convidats, es va trencar el protocol per a fer-se en un lloc per assistir-hi en directe.

 

ENDARRERITS 3 PASSOS

De tant en tant he parlar de la poca vocació que té la Justícia per adoptar les noves tecnologies i evolucionar cap els temps actuals, malgrat els intents dels polítics de torn en aconseguir-ho. Conec personalment el treball de la consellera Tura al respecte.  

Sembla que vulguin seguir ancorats al passat i que el temps no passi per ells.

De no ser així, no s’entén que aquesta mateixa setmana es demanés copia de les rendes d’una determinada persona des de 1977 a 1982. No es tracta de cap error, de rendes de fa 30 anys!

El jutjat hauria de saber que des de fa uns anys, la prescripció per aquest tipus de documents és de 4 anys (o exercicis) i ningú, al menys que la prescripció s’ha interromput per causes legals, podria demanar documents d’exercicis anteriors.

Evidentment totes les administracions tenen les sefes formes de treballar, més enllà de les peculiaritats de cada individu.

Afortunadament l’Agència Tributaria és una de les administracions més modernes. Només cal donar un cop d’ull a la seva web per comprovar les possibilitats que dóna.

La presentació en paper està caducada i avui en dia, només unes poques persones (un percentatge molt baix sobre la totalitat de presentacions) ho fa encara en paper i cada cop aquest percentatge es va reduint més i més.

Un dels problemes que tenia la presentació en paper era l’emmagatzemen (arxiu) dels documents. Quan l’arxiu de Tortosa es va omplir, es va d’haver d’habilitar l’antiga seu de duanes de la Ràpita (la duana també pertany a l’Agència Tributària) Més tar s’habilitaria a Barcelona un arxiu general per a totes les dependències de Catalunya.

Primer, demanar una renda (o qualsevol altre document) era relativament fàcil. De vegades hi havia retards i d’altres problemes (deteriorament pel pas del temps, humitats, etc), però t’acabava arribant, però des de fa uns anys, ja no es poden demanar.

En el cas del que us parlava abans, resulta que el titular de les rendes (si és que existien, no sempre existeixen el models sol·licitats) no estava identificat a la base de dades.

Les primeres bases de dades (provincial i nacional) es van començar a elaborar l’any 1985 i, com s’ha dit, les rendes demanades són anteriors. Segurament que per aquell temps, l’individu ja havia mort. Perquè després ens assabentarem que es tractava d’un litigi per una herència.... Més de trenta anys litigant per una herència! Un altre exemple més del mal funcionament de la Justícia.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 13-10-2011

Una vegada més l'incivisme torna a aparèixer al blog. Aquestes bosses estaven ahir al carrer Jaume I (el del Llar), més o menys al carrer del darrere d'on es va ubicar durant molts d'anys la discoteca Metro d'Amposta. Els contenidors més propers estan a la plaça de la Pau, a menys de 100 metres. Però segurament qui va deixar aquí les bosses o no ho sabia o feia tard a algun lloc.
Ignoro si avui encara continuaran allí, però no seria d'estranyar.