Ahir es va fer públic el veredicte que condemnava a l’expresident balear Jaume Matas per diversos càrrecs com el de suborn, malversació de fons públics, etc. El jutge que porta el cas de “Palma Arena” el va condemnar a 6 anys de presó i 9 de inhabilitació per exercir càrrecs públics.
Mentre els socialistes demanen que es vagi més enllà, el PP renega de qui va ser ministre de Medi Ambient en l’època d’Aznar i un dels artífex del Pla Hidrològic Nacional. Ara diuen que “ja no està afiliat al PP”.
Personalment m’importa poc si ara té o no té el carnet del PP, el que es realment rellevant és que quan ho va fer el tenia i, a part, ocupava un càrrec de govern, del qual se’n deriven responsabilitats polítiques per la gestió que va fer al front del mateix. I, evidentment judicials si els jutges, com ha passat en aquest cas, el troben culpable per delictes comesos.
Aquest matí, a la SER, en Carles Francino ha volgut comparar els casos de Camps i Matas. Però no ho ha fet des del punt de vista judicial ni polític, ho ha fet des de l’opinió que en el seu dia va donar el màxim càrrec del partit Mariano Rajoy. Mentre de Camps opinava que “era una persona honrada i que no creia que s’hagués deixat ‘comprar’ per uns vestits”, sobre Matas només balbucejava i soltava paraules intangibles.
Sembla ser que Matas per al PP és com una rèmora de la que no volen ni sentir-ne a parlar. Quan s’imputa a algun membre del partit que sigui, sembla ser que de sobte es converteixen en tinyosos i se’ls intenta apartar, quan en realitat, en molts de cops, el que s’està fent és servir al partit fent les funcions de “recaptador”. 
Però a l’hora de la veritat, quan la Justícia els demana comptes, ho neguen tot i ningú accepta les seves responsabilitats.
“Pío, pío...”.
(L'acudit el publica el Periódico d'avui i és del mestre Ferreres)
