dilluns, 20 d’agost del 2012
DIARI DE L’AGOST. DIA 20 (dilluns)
EL BARÇA, PRIMER LÍDER
Aquest cap de setmana va començar les lligues de futbol de la Primera i Segona divisions a Espanya. De fet una setmana abans del que era habitual. Encara que aquest any no hi ha ni mundial ni europeu, començar abans sempre està bé per una lliga tan atapeïda com la d’aquí.
El Barça és el primer líder al guanyar a la Real Societat de Sant Sebastià per 5-1. La penya barcelonista Joan Gàmper d’Amposta en van convidar a veure’l al seu local social, al Casino. Però a les 9 de la nit d’un diumenge quan al dia següent has d’anar a treballar, és una mica complicat. Vaig preferir quedar-me a casa i, de tant en tant, veure’l per Internet des de la pàgina Roja Directa. Després de provar-ho per diverses operadores, finalment em vaig quedar a un canal mexicà. Els comentaristes no paraven d’elogiar el joc blaugrana i remarcaven que no hi havia diferència entre el Barça de Guardiola i el de Tito Vilanova. L’única cosa que trobaven que podria dificultar el treball del nou entrenador és que no sàpiga com controlar el vestidor. Parlaven dels campions del món i d’Europa que hi ha a les files del Barça, així com del millor jugador del món (ells no tenien dubtes de que és Messi)
El moment més emotiu va ser quan el Guaje Villa va saltar a la gespa després de 8 mesos sense fer-ho i, a sobre, va marcar el gol que va tancar el marcador a passi d’Iniesta.
Els gols van ser marcats per aquest ordre: Puyol, Messi, Messi, Pedro i Villa.
En canvi el Madrid, que va jugar a casa, només va empatar amb el València (1-1) i no amb certa polèmica, ja que l’àrbitre va xiular un fora de joc a Soldado que, molt possiblement, no s’hi trobava. Si fos així, al Madrid ja sé li hauria regalat el primer punt. El gol el va fer Higuain després de xutar i agafar per dues vegades el rebot amb una clara passivitat defensiva.
Cristiano Ronaldo, mentre, va fer un mal partit. Sembla ser que encara li dura la ressaca europea. S’haurà d’espavilar d’aquí a final d’any si vol rebre la Pilota d’Or de la FIFA.
Qui va començar malament va ser l’Athlètic Club de Bilbao. Després d’anar perdent per 0-3 contra el Betis, va aconseguir empatar, però el resultat final va ser de 3-5. Bielsa, el seu entrenador, no va convocar ni a Fernando Llorente ni a Javi Martínez, les seves estrelles que estan negociant la sortida del club. Al menys que tingui recanvis al planter, no serà fàcil el campionat per als lleons.
DIR-ME EL QUE JA SABIA
Ahir em vaig trobar amb un veí del barri i em va dir que feia uns dies que havia anar a Hasienda (de fet ens varem saludar) i em va dir que havia tingut un requeriment on sé li demanava justificar les quantitats donades a diverses ONG’s (entre elles Metges sense Fronteres)
Si us en recordeu, ja fa quasi dos mesos vaig explicar-vos que això passava, ja que també sé li havia requerit al pare d’una companya nostra.
Segons em va dir el veí, sé li demanaven uns 80 euros, que ell volia pagar per a no tenir problemes, però l’assessor li recomanar que demanés els justificants per a poder-ho demostrar i respondre el requeriment. Em va preguntar com era possible que sé li demanés això i ara (era de l’any 2008) La meva resposta va ser clara i contundent: Es la manera d’obtenir diner fàcil. 80 euros és una quantitat fàcil de recaptar, mentre que si és demanen cents de mils d’euros a un empresari, els hi costarà molt més poder-los arribar a cobrar.
SOBRE LES PREFERENTS
De Guindos va explicar que a partir d’ara,
subscriure participacions preferents o cèdules hipotecàries serà
molt més difícil. Caldrà l’autorització expressa i cal·ligràfica de l’interessat
que dirà més o menys això: Sé que es tracta d’un producte de risc que
no és apropiat per a mi, no obstant, el compro. Vull recordar que qui
va ser la Defensora del Poble en funcions ja va suggerir que es posés una
espècie de semàfor on el color roig significaria un producte d’alt
risc, l’àmbar de risc mitjà i el verd de risc
moderat.
Qualsevol solució és vàlida a l’hora
d’evitar més enganys com els que han patit més d’un milió de ciutadans
que van adquirir aquests tipus de productes, per molt que es vulguin justificar
alguns empleats de la banca.
Así es, mezquina y neofranquista, la España de Rajoy (un article de l'Enric Sopena)
Sabemos que el Gobierno popular maltrata con frecuencia a los sectores más vulnerables de la sociedad española con sus recortes sociales. Tras no pocas vacilaciones, Mariano Rajoy mantendrá, sin embargo, la indemnización de 400 euros mensuales a los parados sin cobertura.
La presión de la opinión pública, y del PSOE fundamentalmente, ha conseguido torcer los planes de la derecha gobernante respecto a esos 400 euros, una cifra de por sí infumable, aunque, atendidas las circunstancias, más vale esto que nada.
Machacando a los machacados
Pero el PP, por boca del portavoz Floriano -que va de ridículo en ridículo respecto al Interligare y a su obsesión por liquidar políticamente a Rubalcaba-, intenta poner todo tipo de palos en las ruedas de los 400 euros. Disfruta, al parecer, Floriano machacando aún más a los machacados por la crisis.
Familias cercanas a la miseria
Hay que ser, en todo caso, mezquino para llegar a eso. ¿Por qué en lugar de investigar si deben o no recibir indemnización determinadas familias cercanas a la miseria, no ocupa Floriano el tiempo en investigar a sus compañeros pringados en la trama Gürtel?
Ricos y aristócratas
Este Gobierno, que agrada tanto a la derechona, trabaja mayoritariamente para beneficiar a los ricos y recoger en su seno a los aristócratas, ahuyentando además a las libertades civiles como las de las bodas homosexuales, la ley del aborto y la libertad de expresión.
Multa gubernativa
Ahora hemos conocido que un ciudadano fue multado por el Gobierno hace unos meses, debido a que exhibía durante un partido de balonmano entre la selección española y la de Argelia, celebrado en Alicante, una bandera republicana.
La bandera tricolor
Por blandir la bandera tricolor se le aplicó la ley contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el deporte. Decisión aberrante y, en el fondo, fascista o neofranquista. Este ciudadano de la bandera republicana, y a mucha honra, no actuó violentamente, no practicó el racismo y tampoco la xenofobia. La única intolerancia que hubo fue la gubernativa. Así es, mezquina y neofranquista -cada día a peor- la España de Rajoy.
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM
Subscriure's a:
Missatges (Atom)