dilluns, 27 d’agost del 2012
DIARI DE L’AGOST. DIA 27 (dilluns)
UN BARÇA RESULTADISTA
2 partits, 6 punts. A Seguir així.
Ahir, al Reyno de Navarra de Pamplona el Barça no va fer el seu millor joc, tal vegada condicionat per l’alineació que va treure Vilanova amb jugadors com Xavi i Mascherano a la banqueta i sense jugar ni un sol minut. El Barça va patir tot el partit. L’1 a 0 que va posar l’Osasuna al marcador va ser difícil de superar i a punt va estar de posar el 2 a 0, No és que el Barça no hagués pogut marcar abans, ja que ocasions de gol en va crear, però si la sort hagués afavorit l’equip navarrès, capgirar el marcador hauria segut, pràcticament una fita impossible.
El gol de l’empat ve d’una estranya jugada amb polèmica inclosa i fins i tot un fora de joc. El gol el fa Messi amb una rematada de davanter centre clàssic. El mateix Messi va posar l’1 a 2 definitiu.
L’àrbitre va expulsar al jugador de l’Osasuna Puñal i a l’entrenador blaugrana Vilanova, a tots dos per protestar. Tal com va dir Vilanova, va posar el llistó molt baix, ja que, si un entrenador no pot queixar-se, què és el que pot fer? (A part de dirigir el seu equip, evidentment)
UN MADRID DESDIBUIXAT
El Madrid està irreconeixible aquest començament de temporada. Un empat a casa contra el València (1-1) i una derrota (2-1) pràcticament també a casa (Getafe és com una pedania de Madrid, amb tots els respectes) fa que en dos partits només hagi sumat 1 punt i que se situï a 5 del Barça. Qualsevol barcelonista sospira per a què això duri moltes jornades de lliga i que aplani el camí de la victòria final. Però no serà així, ja ho veureu. Dintre d’unes jornades el Madrid agafarà la seva millor forma i el Barça, segur, patirà alguna ensopegada, la qual cosa reduirà l’avantatge o, fins i tot, el Madrid pot superar el Barça a la classificació (esperem que no)
Cristiano Ronaldo sintetitza el joc apàtic del vigent campió. Molt haurà que millorar si vol guanyar la Pilota d’Or.
RUTH I JOSÉ
Els dos xiquets desapareguts o millor dit, que el seu pare va fer desaparèixer, des d’avui sé sap que van ser escanyats amb quasi tota seguretat.
Fa un temps van trobar uns ossos a una finca dels seus iaios paterns, però els primers anàlisis van descartar que fossin humans. Només la insistència de la família materna i la contractació d’un forense independent, han esclarit un cas força complicat.
Davant de fets com aquest un no es pot quedar indiferent. Cóm, un pare, por arribar a matar els seus propis fills? No hi ha càstig humà contra un fet tan abominable com aquest. Ni la cadena perpètua que demana molta gent pot arribar a fer-li pagar l’assassinat de les dues criatures innocents.
TURISTA RAJOY
A partir d’avui Rajoy viatjarà per mitja Europa tal com va fer el seu homòleg grec Samaras la passada setmana. Em sembla que el viatge serà més per plaer que per treball i si és per treball, serà del tot inútil, ja que si fins ara de solucions més aviat poques, res fa pensar que, a partir d’ara les coses puguin canviar.
La seva vicepresidenta, la Loyola Sáez de Santamaria, amb la seva verborrea de costum, va dir que Espanya vol ser protagonista en la recuperació econòmica d’Europa. Ha, ha, ha...! Perdoneu que sé m’escapi una riota. Protagonista de què? Estem en cap situació de ser-ho? Espanya, com Itàlia, Grècia o Irlanda, s’haurà de conformar en anar a remolc de les decisions (grans o petites –m’inclino més per petites-) que prendran d’altres països com Alemanya, França i fins i tot Noruega.
BALDANA
Sabeu que al Baix Ebre, a la botifarra d’arròs, de ceba, d’arròs i ceba o de carn, l’anomenen baldana. És un dels pocs trets diferencials que tenim els ebrencs.
Baldana és el sobrenom que es
va posar un jesusenc amb qui me les vaig tenir fa ja uns quants anys per
Internet. No recordo el motiu que va originar els nostre rifi rafe, però
al final va acabar tot com una picada de fesols. Vaig deduir
que, com jo, Baldana era socialista, no obstant em va semblar que
era d’aquells que vol estar en possessió de la veritat absoluta. A partir
d’aquell fet, les nostres relacions són inexistents. Casualment, a partir
del blog la marfanta de Gustau Moreno me’n he assabentat qui s’amagava
darrera d’aquell sobre nom. I ho he fet perquè ara ja és públic (ignoro
quan va decidir-se a revelar la seva identitat)
Amagar-se darrere d’un nom fictici per
criticar als altres és un fet força freqüent. D’aquesta manera ningú pot
conèixer les vergonyes d’un que, com tothom, segur que té.
He estat intentat de demanar-li amistat al Facebook (on surt amb el seu nom real) diverses vegades ja que conec a Baldana des de fa més de 30 anys. Ara estic segur que no ho faré.
He de confessar que per culpa d’Internet i de les seves diferents eines, he trencat amb molts d’amics i alguna amiga. El que més m’indigna és quan algú d’aquest ha usat sobre noms per a portar-me la contrària o intentar desprestigiar-me.
S’ha de ser valent i donar la cara, la covardia és pròpia dels mesquins.
NIT DE PUBILLES A ULLDECONA
Sabeu a qui vaig tenir tot el temps al costat
durant el pregó i la proclamació de pubilles? Bé, ja us ho diré una mica més
avall.
Marta Itarte i Sorlloa, la filla petita del
meus amics Paco i Rosa és la pubilla del Patronat de la Passió de la Festa
Major d’Ulldecona 2012.
Els nostres amics ens van convidar a l’aperitiu
que van donar a casa seva. Allí em vaig trobar o retrobar amb un bon grapat d’amics
i coneguts amb qui sempre resulta un plaer parlar i també, perquè no,
explicar-nos algun acudit.
Des d’allí, a la Casa Consistorial, al
començament del carrer Major. Poc a poc les parelles formades per les pubilles
i els seus acompanyants anaven sortint al carrer. Fora, familiars, amics,
coneguts i també polítics locals i foraster, estaven esperant el moment de
marxar a escoltar el pregó de la festa que es feia a l’auditori del teatre de l’Orfeo,
al mateix lloc on es representa la coneguda Passió d’Ulldecona.
Una vegada allí les anaven presentant, i al so
de la música que cada una d’elles havia triat per a l’ocasió, pubilla i
acompanyant pujaven a l’escenari i s’acomodaven a la cadira corresponent. Quan
ja van ser totes segudes, l’alcalde, Clestino Hervas (que porta de regidor de
forma interrompuda des de l’any 1979 o sigui des de els primers comicis municipals passant pe la
UCD, el CDS i després en candidatures independents) va presentar la pregonera.
Del seu discurs em vaig quedar amb alguna de les frases:
-“Durant les festes cal oblidar-nos dels
problemes i mirar de xalar”.
-“Estic aquí per a presentar a la pregonera,
no per a parlar de política”.
Inconscientment (o potser no), me’n vaig
recordar de l’ancalde d’Amposta que,
com sabeu, aprofita qualsevol moment per a parlar de les magnificències de la
seva figura, que és el mateix que dir de la grandesa de la seva gestió davant l’ajuntament.
A per cert, me’n estava oblidat. Qui hi havia
al meu costat, bé només separats pel passadís. L’exancalde, Roig i gualdo,
que, segurament no es perdia cap detall de la intervenció d’Hervas. El que no sé,
ni puc saber, es si estava pensant el mateix que jo.
Per cert, una pregunta: Què feia allí Roig i gualdo si ara no ostenta cap càrrec públic?
Ho es que fan com a Pujol, que el passegen per tot per a veure si encara els
guanya alguna batalla. I una qüestió,
l’alcalde d’Ulldecona (que no és de CDC, no li va dir bé el nom i el va
anomenar Josep maria quan tothom (o quasi tothom) sap que es diu Joan maria.
Ah! I a Eros Esquerré, el Regidor de Joventut i representant de l’Ajuntament d’Amposta,
no el van presentar. Segur que no el coneixien.
Després li va tocar el torn a la pregonera, la
senyora Ivonne Sarió i Grau. Des del meu punt de vista, el seu pregó podria
dividir-se en tres parts prou diferenciades: una primera part molt personal (on
ens varem quedar amb les ganes de si el seu segon fill va néixer o no a
Ulldecona, la segona part molt més generalista i, finalment la cloenda amb la
interpretació de l’himne d’Ulldecona amb lletra del poeta Jaume Antich i Domènech
i música del mestre Miquel Querol i Gavaldà.
Del ampli currículum de la pregonera, destaca
la seva trajectòria musical i educativa i, sobre tot, la interpretació de la
guitarra. Per tant (i és cert que així ho esperava) hauria d’haver interpretat
l’himne acompanyat de la guitarra. Potser un altre any on, també, acabarà d’explicar-nos
si el xiquet va néixer o no a Ulldecona.
Després va venir la col·locació de les bandes
a les pubilles i el lliurament d’obsequis a la pubilleta i hereuet de l’Associació
de Mestresses de Casa i a la parelleta de xiquets que van ajudar a l’acte així
com a la presentadora.
Algunes coses em van cridar l’atenció de la
vetllada. Primer que res, que es parlés del ball del xim-xim i que s’anomenés als veïns del poble com a falduts i
faldudes, la qual cosa, fins el que jo sé, es pretén abolir per part d’una part
de la població i dir-se ball de Mantons i
ulldeconencs i ulldeconenques.
També em va cridar l’atenció que l’associació
taurina es digués “Amics dels Bous”. Tan bé els tracten’
Acabat l’acte, els acompanyants, algunes pubilles
van canviar de braç, van abandonar el
local per a dirigir-se al Club Joventut on ja els esperava l’orquestra Montesol
per a tocar al seu honor dues peces. La primera d’elles per a ballar-la amb el
primer acompanyat i, com és lògic, la segona, amb el segon. I aqueles que no
van canviar de parella, van ballar tots dos balls amb el mateix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)