divendres, 7 de setembre del 2012

EL FRACÀS ESCOLAR

Ahir, el Periódico de Catalunya, dintre de les pàgines de societat, portava un estudi sobre el fracàs escolar a Catalunya i a Espanya i el comparava amb el d’Europa.
Certament a Catalunya, el fracàs escolar està per sota de l’espanyol, però la distància és tan minsa que no val la pena tenir-la en compte. L’europeu està, malauradament, a molta distància, massa...
Només unes dades ràpides. En nivell 1 (comprensió lectora) el català es situa en un 13,5 %, mentre que l’espanyol està en un 19,6 % i l’europeu es situa en un 20 %.  És l’únic cas on els escolars europeus estan més endarrerits.
En quan a l’abandonament dels estudis (que per a mi és el que representa el veritable fracàs escolar), el català està en un 26 %, l’espanyol en un 26,5 i l’europeu en un 13,5!
Una dada més, el de la població entre els 15 i 24 amb estudis secundaris: Catalunya té un 62,7 i Espanya un 61,7, mentre que Europa està en un 79,5.
A primera hora del matí, havia escoltat per la ràdio que si només s’avaluessin les noies, el nivells educatius estarien a l’alçada dels de Noruega. No ho van dir, però m’imagino que hi tenen que veure diversos factors: el primer és que les noies maduren més aviat, la qual cosa les fa ser més responsables (sempre generalitzant) Un altre factor seria que als nois els hi és molt més fàcil trobar feina sense estudis universitaris: la majoria dels llocs de treball de fàbriques, tallers, construcció, etc. estan ocupats per homes.
Per molt que els responsables educatius (Wert i Rigau) diguin que les retallades que està patint l’ensenyament no afectaran el fracàs escolar i que, el que faran, serà millorar la qualitat de l’ensenyament, algú s’ho creu? La manca d’inversió en una àrea tan essencial del desenvolupament humà acabarà repercutint directament la formació dels nostres joves i els condicionarà molt el seu futur. Ara bé, si els nostres governants el que volen és tenir ma d’obra barata i sense qualificar que pugui competir amb la majoria d’immigrants que arriben bàsicament en pastera per l’estret de Gibraltar, evidentment, aconseguiran els seu propòsit.
L’altre dia m’explicaven que els professor fixes (els qui tenen les oposicions aprovades o els que formen part de les plantilles orgàniques dels col·legis), des del dia 3 de setembre estan preparant l’inici de curs. Però la Generalitat ha acordat que els interins, els que ocupin les places dels qui estan de baixa, cobraran per hores. Es a dir, hora treballada, hora cobrada. Per tant, s’incorporaran a partir del dia 12 que serà quan comenci el curs lectiu 2012-2013. Llavors, els altres professors, els fixes, hauran de fer un sobre esforç per a posar al dia i explicar-los el programa educatiu del centre. Algú els agrairà aquest sobre esforç.
Ara vull explicar-vos una anècdota estretament relacionada amb el fracàs escolar.
M’ho va explicar una dona de l’Ametlla de Mar i la protagonista de la historieta és sa neboda, avui mestra.
Quan aquesta noi va arribar a la universitat es va quedar tota estranyada: hi havia nois!!
Sembla ser que durant els dos anys de batxillerat, a la seva classe no hi havia cap noi, tot eren noies. Sense voler-ho, possiblement, al final, ni es devia d’estranyar. Els nois, m’imagino, uns devien d’anar a la mar, com havien fet abans els seus pares i els seus iaios i els altres havien abandonat els estudis per anar-se’n a treballar a la construcció que era l’activitat que més demanda tenia de llocs de treball i que pagava uns bons salaris.
Per acabar una darrera data de l’estudi: A Espanya, el 51,6 % dels joves entre els 16 i els 24 anys estan aturats. Mentre es retarda l’edat de jubilació als 67. Veure per acabar creient...  

LES FOTOS DE L'ESTIU. ELS AUTOS LOCOS VIII











LES DISCULPES DE L'ESPERANZA AGUIRRE (la Lideresa)

La presidenta de la Comunitat de Madrid, després de demanar la "pena de mort" per als arquitectes de la seva comunitat perquè no li va agrada un edifici (concretament una casa consistorial de Valdemaqueda), ha tingut que demanar disculpes. 
Jo crec que les disculpes ens les haurien de demanar tots els que van votar al PP i ara s'ha penedeixen d'haver-ho fet.
Els qui no els varem votar no tenim cap culpa de que ens governin uns personatges tant repel·lents com són la majoria dels dirigents populars. 
Tinc vergonya de tota aquesta gentussa. 




Érase una vez una nación dónde todo el mundo era feliz, donde un nene
semianalfabeto sin la ESO se ponía a apilar ladrillos y ganaba 4000 euros
al mes, dónde los ministros se entretenían encargando estudios estúpidos
sobre la reproducción de la lagartija espongiforme, dónde a los políticos
les regalaban trajes que estrenaban en puticlubs (estos con gastos pagados
por el ayuntamiento de turno), dónde existían traductores en el Senado,
dónde todo era feliz y feliza (por aquello de la igualdad).**

Pero en este bonito país no todo era perfecto, había un malvado llamado "El
funcionario", tuvo que sacar unas duras oposiciones, vago entre los vagos,
tomador de cafeses y fumador de cigarros, de trato desagradable, forrado
(ganaba unos 1.000 a 1.200 € al mes) y sinvergüenza, que vivía de lo robado
a los honrados banqueros y políticos, a los honrados curritos que no
defraudaban (curritos que sólo preguntaban por facturas con IVA o sin IVA).

Pues bien, en este país nuestro protagonista, el de los 4.000 euros/mes,
era un tierno obrero llamado Jonathan salido de un instituto sin aprobar ni
el recreo  a los 18 años y que al volver  un día del tajo decidió comprarse
un BMW serie 3 (Pack Sport con llantas, que tunea con fluorescentes y un
equipazo de música subwoofer incorporado) ademas de un chalecito adosado **

En el banco, el señor director generoso y muy amable le prestó el dinero
sin ningún problema y además mejorando la petición con un incremento del
préstamo, es decir mas dinero,  para que se diera un homenaje en la Rivera
Maya.

Pasó el tiempo evolucionó el negocio de la construcción y un mal día a
Jonathan lo echaron del trabajo, ¿con qué iba a pagarse sus vicios? Y sobre
todo, ¿su BMW? **
Mientras.... el malvado funcionario seguía trabajando en la sombra,
envidioso él de nuestro amigo Jonathan, que no tiene estudios y dilapidaba
los euros que ganaba.**
Apurado, Jonathan fue a ver al Sr. director del banco que, muy simpático
él, no pudo ayudarle a pesar de que se desvivía por los necesitados. El Sr.
director, compungido, al ver que Jonathan no podía pagar, y sobre todo que
el banco no cobraba y no ganaba dinero, fue a ver al mago bueno, primero
Jose Luis y luego Mariano que con papá Obama y mamá Merkel decidieron que
esto no podía seguir así.**

La solución estaba clara, salvar a Jonathan como se buscó al soldado Ryan,
caiga quien caiga. ¿y quien cae? ......el malvado, envidioso e inútil
funcionario al que se le baja el sueldo y se le incrementan las horas de
trabajo (por aquello de la productividad, es decir para que tengan mas
horas de tomar cafeses y fumar cigarros).

Resumen-Secuencia: **

  - Jonathan no paga lo que debe al banco
  - el banco no cobra y le pide pasta al Gobierno
  - el Gobierno le da la pasta al banco quitándosela al funcionario
  - el BMW y la casita lo paga el funcionario con su 5%.



*¡COÑO, QUÉ BONITO! HASTA SE ME HAN SALTADO LAS LÁGRIMAS. DEBERÍAMOS
CONTARLA DIARIAMENTE EN EL COLEGIO...***