dimarts, 25 de setembre del 2012
Clientelisme, feudalisme i màfia (un article de Paco Túnez, un company de treball i delegat de la UGT)
La CEOE i la CEPYME tornen a la càrrega perquè es pugui acomiadar als funcionaris, amb noms com “flexibilització” i uns altres per l'estil, però la pretensió és la que és, li diguin com li diguin.
Durant l'Edat Mitjana hi havia senyors feudals, camperols i artesans. El poder absolut ho tenien els senyors feudals, que protegien als camperols i artesans a canvi d'un fort pagament (diners, collita, armes, serveis personals, etc.).
Ni els camperols ni els artesans tenien drets i la seva vida estava dedicada a servir al seu senyor. Aquesta relació es va anomenar CLIENTELISME.
Al llarg de la història la màfia ha actuat i actua de la mateixa forma, protecció a canvi “d'alguna cosa”. També és CLIENTELISME.
I van néixer les Administracions Públiques, que el seu objectiu era i és servir a la societat de manera objectiva i sense favoritismes i es doten de personal independent al govern de torn.
Als països denominats democràtics, l'Administració Pública es compon de funcionaris que des del seu lloc de treball apliquen la llei de forma objectiva, és a dir, no tenen en compte les pressions que exerceixen els grups de pressió (patronal, lobbyes, partits polítics, persones influents en la societat, grans empreses, etc.). Per a això, els funcionaris són triats mitjançant un sistema (oposició) que garanteix la seva imparcialitat, tenen un salari fix i estabilitat en l'ocupació (excepte l'obertura d'expedient sancionador que comporti el seu acomiadament).
Des de ja fa temps i ara s'empitjora (en crisi sembla que tot val), grups de pressió com la CEOE o la CEPYME estan desprestigiant i pressionant perquè es pugui acomiadar als funcionaris, però no per expedient disciplinari, sinó quan es vulgui i als qui ells decideixin. Quan això ocorri, aquests llocs seran exercits per “càrrecs de lliure designació” o “a dit”, o el que és el mateix, familiars i amics. A partir d'aquí, l'Administració Pública actuarà de forma subjectiva i arbitrària, prevalent els interessos de grups de pressió sobre els interessos de la societat.
És el nou CLIENTELISME, on aquests grups de pressió, protegeixen a aquestes persones en el seu lloc de treball a canvi de favors de l'Administració Pública, a la qual tots contribuïm i que només trauran benefici uns pocs.
dilluns, 24 de setembre del 2012
UTOPIA I REALITAT
Si aquesta setmana Mas anuncia l’avançament electoral, hem d’arribar a 2 conclusions:
1a.- El fracàs de Mas i el seu govern per no poder acabar la legislatura. Mai a Catalunya s’havia fet un avançament electoral abans d’arribar a la meitat de la legislatura.
2a.- Una vegada més prevaldran per a CiU els interessos propis sobre els dels ciutadans de Catalunya. No ens enganyem, si Mas avança les eleccions ho fa per que en aquest moments se sent fort i, els seus màxims rivals, el PSC, més dèbil que mai.
L’avançament electoral significarà, a demés, deixar inacabats diversos temes iniciats pel Parlament de Catalunya. Per una part, les comissions d’investigació (entitats financeres, salut...) i per l’altra la llei sobre consultes que s’havien compromès a aprovar. Què passarà amb aquestes comissions (on, per cert, hi ha implicats diversos càrrecs de CDC)? Hi haurà un compromís ferm de continuar-les la propera legislatura? De moment no sé sap.
En un intent d’evitar el unes eleccions anticipades, que alguns ja les anomenen constituents, Mariano Rajoy, ara, estén la ma a Mas i li ofereix diàleg i un millor finançament per a Catalunya. Com deia l’altre dia al Facebook, és que al·lucino!! Resulta que a l’agenda dels dos mandataris estava marcar en roig el dia 20 de setembre per a parlar sobre l’invent de Mas: el pacte fiscal (podria registrar-lo a l’Oficina Nacional de Patents i Marques)
Però Rajoy no estava disposat a transigir ni Mas a baixar del carro. I en aquests casos ja sabeu que es diu: que no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar.
Però si a Mas els esdeveniments l’han
superat, Rajoy tem que li passi el pitjor. Una declaració unilateral d’independència
(o d’estat propi, és el mateix) podria ser el final de Rajoy, molt criticar
per la majoria dels sectors de la dreta espanyola i que molt acusen de
tebi a l’hora d’adoptar decisions. Potser per això, ara, només uns quans
dies després de la fracassada entrevista, li ha estès la ma al President
català i li ha ofert millorar el finançament. Però Mas, amb tota segureta,
ho rebutjarà.
Com deia ahir Xavier Sardà a la contraportada
del Periódico, en pocs dies, Mas ha passat de vilà a heroi. Vendrà la utopia
de l’estat propi amb ela que confia guanyar per golejada les eleccions,
saben que una declaració unilateral és inviable i seria rebutjada pels
castellans i, segurament, per la majoria de la comunitat internacional.
La realitat però, és que si, finalment, CiU obté una àmplia victòria electoral, veure referendada la seva política, sobre tot amb el tema de retallades. L’ensenyament i la sanitat públiques es veuran encara més afeblides en detriment del privat i afers com el cas Palau que esquitxa directament CDC entrarà en fase d’oblit o es considerarà tema menor i superat.
El ciutadà, una vegada més, tindrà la possibilitat de decidir que és el que vol: la utopia de la independència o la realitat de les retallades i de l’atur. El ciutadà tria, al menys que triï en consciència i que no ho hagi de lamentar després. De plors ja n’he vist prou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)