Després de 10 anys ha començat el judici pel
cas Prestige. Cóm que no te’n
recordes??? Au va, què tampoc no fa tant... Com deia Carlos Gardel, diez años no
son nada... O en el seu cas eren veinte?
Bé... El Prestige...
Un petrolier que va patir un accident allà on s’acabava el món dels romans i
que per això ho anomenaven Finisterre...
Després de un tira i arronsa o el que és el
mateix, de ara arrima’l a l costa, ara ves-te’n mar endins, el petrolier (que
ja tenia els seus anys), es va partir en dos i es va enfonsar: G (de Galícia),
sis (que van ser els dies entre que van detenir el capità grec i que va trigar
en enfonsar-se): Enfonsat!! I sense tocar-lo ningú.
La gestió d’aquell accident va ser nefasta per
part de les nostres autoritats. El cap del govern era un encara més nefast José María Aznar i com a Ministre de la
Presidència i portaveu del govern hi havia un tal Mariano Rajoy Brey, gallec, com les costes que més van patir el
vessament del petroli dels tancs: Són com uns filets de plastilina... (va dir
tot minimitzant la catàstrofe...)
10 anys després, el que s’està enfonsant és el
país... No són 6 dies, no, sinó 6 anys i és cert que quan va començar la crisi
el PP o era al poder, però van ajudar a
trencar el casc i fer enfonsar l’economia... Després van dir que ells
serien el que salvarien Espanya i els espanyols, com els gallecs llavors, se’ls
van creure i ja sé sap que no hi ha res pitjor que un ase gallec. Perdó,
rectifico, els ases de Madrid encara són pitjors... Ja sé sap, com el burro
català cap!
Però al banc dels acusat per aquella catàstrofe
no s’hi asseu cap dels que he anomenat amb anterioritat. No home! No em m’estic
referint al Carlos Gardel, sinó als
altres dos, als ases...
Com pretenen treure’ns de la crisi gen tant
incompetent. Si no van se capaços de resoldre una crisi com la del xapapote (Cuita! Jo no dic que no fos
important, què consti!!), com han de resoldre una crisi de la magnitud que té l’actual
crisi econòmica, financera i social d’aquest país.
Escoltava a la SER les mentides que es van dir
sobre les conseqüències del desastre del Pretige.
Crec que era el llavors Ministre de Foment Álvarez
Cascos qui negava que les platges estiguessin afectades per ma marea negra. Si no hagués estat pels
milers de voluntaris que hi van anar (molt abans que el propi exercit), potser
ara encara hi quedarien restes. Aquella gestió va ser, simplement, vergonyosa!
La gestió actual, a part de ser vergonyosa, és
denigrant per a la majoria de ciutadans que la patim i la patirem. Ens van
mentir fa 10 anys i ens segueixen mentint ara. L’any 2004. si van perdre no va
sr per la gestió del xapapote del Prestige (que potser alguna cosa va
tenir que veure...) Ni pel Pla Hidrològic Nacional i la lluita
antitransvasament de l’Ebre (que potser també hi va poder veure) Ni tant sols
per la guerra il·legal de l’Iraq a la que va donar suport Espanya (que va fer
sortir els espanyols de forma massiva al carrer) Sinó pels atemptats de Madrid
de l’11-M i més concretament per les informacions enganyoses que ens van
oferir. De no haver passat, segurament els 7 anys de Zapatero haurien estat
també anys de govern popular.
Què haurà de passar ara per a tirar-los fora? Alguna
tan grossa com llavors? Cal esperar que no sigui així, però és que no
escarmentem... Ni allà ni aquí... I així ens va!
