diumenge, 2 de desembre del 2012

FER-SE INDEPENDENTISTA



Sempre he recordat les paraules de Jaume Sastre allà per l’any 1986 quan em digué: Joan, tan catalanista com ets, com és que milites al PSC?
Els meus primers contactes amb el PSC es van produir només començar la democràcia i l’any 1983 m’hi vaig afiliar, juts el dia després de les municipals. Per aquells anys es parlava poc sobre una hipotètica independència de Catalunya, però sempre hi havia qui tenia aquesta idea ben present. 
Jaume:  Nomes m’ imagino una Catalunya independent dintre d’una Europa políticament unida –va ser la meva resposta-  Aquella frase encara es vigent després de 27 anys. Només cal recordar el lema de la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona: Catalunya nou estat d’Europa.
Com a socialista penso que no és incompatible ser d’esquerres amb ser independentista. Una mateixa persona pot, a la vegada, estar socialment compromès i somiar que un dia, el seu petit país, es pugui convertir en un estat associat d’una Europa políticament unida.
Però també és cert que hi ha qui ha fet el camí cap a la independència molt més ràpid que jo, sobre tot les noves generacions que no van viure la dictadura franquista i que veuen en la independència l’objectiu a assolir.
El Ministre d’Ensenyament del govern d’Espanya Jose Ignacio Wert va afirmar que el sentiment independentista de molts de catalans és per culpa de l’ensenyament que donen a les escoles. En una carta al director del Periódico un lector li va contestar al ministre que si ell era independentista, era degut a la formació que va rebre de l’escola franquista. El lector té més raó que una sant, encara què, com he dit més amunt, els joves independentistes no van viure la dictadura, per tant, aquesta afirmació no seria vàlida per a tothom.
A què es deu el gran augment que ha tingut en els darrers anys el sentiment independentista dels ciutadans de Catalunya? No descobreixo res quan afirmo que els principals culpables són els intransigents nacionalistes espanyols i les campanyes que es fomenten des dels mitjans informatius de la capital d’Espanya (Intereconomia, la Gaceta, la Razón, el Mundo i l’ABC), però també de partits de la dreta o d’extrema dreta com el PP o la Falange.  
A costa d’insistir una vegada i una altra, de veure com es menysprea a Catalunya i als catalans i com s’intenta culpar-nos i fins i tot criminalitzar-nos de la majoria de mals que pateix Espanya, és lògic que la ciutadania digui prou i que somií poder trencar llaços amb Madrid.
Però no hi ha cap més sortida? – es poden preguntar els que desconeixen la situació- A la darrera campanya els socialistes catalans van promoure el federalisme com a nou model de relacions entre Espanya i Catalunya i, per extensió, entre Espanya i la resta de comunitats autònomes. Però primer s’ho haurien de creure els dos grans partits espanyols, es a dir, el PP i el PSOE i ni tant sols aquest darrer està convençut amb la nova fórmula.
Per a poder reconvertir l’Espanya de les autonomies en l’Espanya federal caldria un ampli acord entre el govern central i les CC.AA. Evidentment per a que Catalunya pugui ser independent primer haurà d’obtenir també la conformitat de l’estat espanyol i el vist i plau d’Europa, però posats a demanar... Per què no demanar la Lluna?  

LES FOTOS DEL DIA. DES DE LA RESIDÈNCIA DE TORTOSA I



















DESAPARECEMOS....

No es nuevo que este Gobierno está traspasando lo "público" y lo que es de todos a manos de unos pocos. Estos días los sanitarios de Madrid están encerrados y secundando diversos días de Huelga para evitar que los hospitales madrileños pasen a manos privadas y que el acceso a la sanidad acabe convirtiéndose en un lujo y un privilegio. Algunos colectivos tienen claro qué hacer y eso es envidiable.
Hace pocos días en la página del Ministerio de Justicia se empezaba a concretar ese mismo plan de viaje para aplicarlo a la Administración de Justicia. El plan del Sr. Ministro de Justicia pasa por ir dejándonos fuera de lo que ahora son las funciones propias que se desarrollan en nuestra administración, lo último que podríamos haber augurado hace años es que la Justicia estuviera en manos de determinados colectivos que no fueran los propios jueces, fiscales, secretarios y funcionarios.
Este camino hacia la extinción pasa:
- Por transferir los actos de comunicación y de ejecución a los Procuradores actuando los Secretarios Judiciales como mandatarios de éstos.
- La Mediación: La Ley de Mediacón de Asuntos Civiles y Mercantiles ( Accede al BOE ) de manera que aparecerá de la "nada" un Registro de Mediadores que, entre otras competencias, se encargarán de: asuntos de familia, reclamaciones por seguros, conflictos sucesorios, conflictos mercantiles....eso sí, previo paso por caja.
- El Registro Civil. Aquí otra bomba que el Sr. Presidente del Gobierno (Registrador de la Propiedad, dicen) vía el noble Gallardón va a extinguir otorgándo parte de sus funciones al Cuerpo de Registradores de la Propiedad (parte de la noticia podéis leerla más abajo).
El título de nuestra entrada de hoy no es ni tremendista ni irreal... siguiendo por este camino pronto pocos funcionarios de la Administración de Justicia serán necesarios en los juzgados. 
Esto debería dar PÁNICO a todos y cada uno de nosotros pero creemos que todavía este proceso no parece ser tomado en serio o no merece la atención de algunos. 

¿NOS FALTA MADUREZ? ¿ O NOS SOBRA RESIGNACIÓN?  

ASALTO DEL REGISTRO CIVIL


"... el proyecto que comentamos entregaría a los registradores de la propiedad y mercantiles, sin previo concurso público, la explotación comercial del Registro Civil. De modo que en plena crisis unos funcionarios, que actúan como profesionales aunque en un régimen de absoluto monopolio, vendrían a apropiarse de un negocio sin prima de riesgo alguna a costa de todos los españoles, dando así cumplimiento a las ambiciones de este cuerpo y de su Colegio Nacional. Un simpático colectivo que, tras ser sancionado por la Agencia de Protección de Datos y perseguido por la Fiscalía del Tribunal Supremo, no parecería el más indicado para explotar en su beneficio un servicio público de esta trascendencia y de paso convertir en rehenes de su codicia a todos los ciudadanos.
Son tiempos de crisis, pero aunque fueran de bonanza carece de sentido incrementar los costes que gravarán a los usuarios del Registro Civil para reforzar el estatus millonario de un grupo de privilegiados —los integrantes del Cuerpo de Registradores de la propiedad y mercantiles— que, a tenor del anteproyecto, parecería tener abducido a un Gobierno presidido por un miembro de la fratría. Habríamos pasado así limpiamente del “tasazo” judicial al “arancelazo” registral, sin que pueda alegarse reducción de costes de los salarios públicos, habida cuenta de que los funcionarios hasta ahora encargados de las tareas del Registro Civil deberán ser reubicados en otros departamentos del ministerio, sin alivio para las arcas del Estado. Continuará." 

Artículo de Miguel Angel Aguilar publicado en El País.

dissabte, 1 de desembre del 2012

DE QUÈ ENS SORPRENEM?


El Periódico publicava ahir el següent titular: Bustos ordenava retirar les seves multes i les de la seva família. Evidentment són informacions que surten arran de cas Mercuri de presumpta corrupció urbanística i tracte de favor i que ha esquitxat, principalment, l’Ajuntament de Sabadell.
Però, pregunto, aquest titular pot sorprendre a algú? És què pràctiques així no són habituals a qualsevol ajuntament, sigui del color que sigui?
Quan l’altre dia li explicava a un amic que tinc a las Palmas de Gran Canària que Daniel Fernández havia estat imputat per haver recomanat un familiar seu per a un càrrec a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, la seva resposta va ser molt contundent: Per aquest motiu haurien d’estar imputats tots els alcaldes! I em posava l’exemple de l’alcalde de la seva ciutat (Coalición Canaria) que havia endollat a no se quin familiar seu...  
I és així mateix... Qui no coneix algun cas semblants als anteriors?
A Amposta és de domini públic que el sinyó ancalde, que és l’únic que té potestat per a fer-ho, cada mes indulta a diversos infractors, normalment per multes d’aparcament. Per a poder-ho fer, els infractors, hauran de presentar un escrit d’al·legacions dirigit a la seva persona i ell, mitjançant un decret d’alcaldia, els hi trau. Aquest decrets d’alcaldia passen cada mes pel Plenari de l’Ajuntament i, per tant, en teoria són públics, encara que a la pràctica només tenen accés els regidors.
Abans del Ple, quan es revisen, sempre et trobes amb noms de persones vinculades a CiU, algunes d’elles amb estrets lligams. I fins i tot, algunes són reincidents i veus com de tant en tant hi ha un decret d’alcaldia on sé les exonera d’haver de pagar la multa.
És anecdòtic, però sé de part certa que una vegada, ja fa anys, un policia municipal va denunciar el cotxe del sinyó ancalde de forma totalment conscient.
Què penseu, va arribar a pagar la multa?
Personalment em sorprèn que no surtin a la llum més trames corruptes; però cada vegada que es destapa un nou cas, la sorpresa que tinc és relativa i no va més enllà e saber qui són polítics de torn que surtin inculpats.