Amb la constitució del Parlament,
s’inicia la 10èna legislatura catalana, possiblement, la més complexa i
complicada fins ara.
L’encara
President en funcions Artur Mas va voler finalitzar de forma sobtada la 9èna
perquè pensava (ell) que trauria un molt bon resultat. Que la ciutadania
s’oblidaria de les retallades que havia aplicat en quasi dos anys de mandat i
que es conformaria amb la pastanaga que significa caminar cap a un estat
independent. Però a l’hora de la veritat és va demostrar que els electors
catalans no són babaus i van castigar durament l’actitud prepotent de Mas que
va voler acaparar l’èxit de la manifestació de la Diada sense haver-hi anat.
Els resultats
electorals poc van fer variar el panorama polític entre els teòricament dos
bàndols: els que es mostren a favor d’una consulta d’autodeterminació (que
no ha de portar necessàriament a la independència) i el que no hi estan. Cal
matisar però, que el PSC està a favor sempre que la consulta sigui legal, es a
dir, dintre del marc constitucional, mentre que CiU, ERC i les CUP, volen tirar
pel camí del mig: promouran la consulta encara que no tingui l’aprovació de Madrid.
Al menys
que hi hagi una desfeta de darrera hora, tot fa pensar que CiU, la força
guanyadora de les eleccions i ERC, la que va obtenir uns millors resultats si
els comparem amb els anteriors de fa dos anys, acabaran subscrivint un pacte
electoral. Un pacte que, com es diu vulgarment, sembla el part de la burra,
o sigui, és molt més llarg i complicat del que es podria preveure, al menys per
part de CiU.
Auguro que
per a CiU serà una llarga i feixuga legislatura. Fins ara, els republicans,
s’han caracteritzat per posar entrebancs allà on hi hauria d’haver consens. I
és que les coses s’han de fer al seu gust o no es fan. Amb l’arribada de
l’actual president del partit Oriol Junqueras no ha canviat el seu modus
operandi. ERC voldria estar al govern, però sense mullar-se. Tal com va dir
un ciutadà d’un poble del nostre territori: Signo, però no em comprometo a
res...
Personalment,
sóc del que penso que serà una legislatura difícil. Si durant els propers 4
anys no es fa la consulta sobiranista, serà considerat un fracàs per molts de
ciutadans que, el passat 25-N, van votar en aquest sentit. Però a part d’això,
caldrà buscar sortides a la crisi, la qual cosa, en els dos anys precedents, no
s’ha fet. L’executiu de Mas s’ha dedicat a gestionar (malament) les
transferències de fons que li han arribat de Madrid, retallar de partides que
s’haurien d’haver considerat intocables i posar tiretes en algunes ferides
obertes, com per exemple, l’euro per recepta.
Però fins
que Catalunya esdevingui un estat independent, serà necessari refer els ponts
que s’han trencat durant els darrers temps i no sembla, que amb l’actual
actitud de CiU i, per suposat, amb la manera de ser i fer dels republicans,
això no serà fàcil. Com tampoc ajuda gens a l’hora de superar l’actual situació
tenir a Madrid un govern del PP poc disposat (per no dir gens) a fer
concessions, per a recuperar el diàleg perdut.
El pitjor
de tot és que, mentre els polítics intentaran solucionar totes aquestes
situacions (ja es veurà si amb èxit o no), els ciutadans de Catalunya seguirem
patint els mals derivats de les desavinences y els interessos partidistes de
les distintes formacions polítiques.
Anem-nos
preparant.
