PERQUÈ NO ÉS EL MATEIX, RAJOY DIMISSIÓ!

Durant la sessió de control al govern del PP, el cap de l’oposició li va demanar la dimissió al president de l’executiu. Vagi-se’n Sr. Rajoy! Potser Rubalcaba no li va dir així, però l’efecte és el mateix.

Quantes vegades li va demanar Aznar a González que se’n anés? Quantes vegades més li va demanar Rajoy a Zapatero? I, finalment, quantes vegades li haurà de demanar Rubalcaba a Rajoy?

Quan un governa i cada dia li surten casos que desacrediten el seu partit i part del seu govern, la tendència és aferrar-se al càrrec com aquell moribund al qui només li queda un alè de vida.

Per què hi ha tanta diferència entre estar a l’oposició o estar al govern? Els polítics haurien de ser molt més conseqüents i actuar amb el mateix criteri sense importar en quina situació es troben.

El cas Bárcenas ha estat un torpede a la línia de flotació del PP. Un PP que, des del primer dia va incomplir la totalitat del seu programa (potser caldria parlar més de promeses electorals que d’un programa en si) i que s’ha dedicat a governar per als seus col·legues desprestigiant la resta dels mortals. Per una part al sector bancari culpable, en gran part, de la crisi financera que estem patint i per l’altra als grans defraudadors decretant una amnistia financera sense precedents. Segons sembla gràcies a aquesta amnistia fiscal, molts dels imputats en el cas Gürtel i altres trames corruptes han pogut regularitzar els seus compres. Insòlit!  

Gràcies a les darreres informacions aparegudes i que també posen en evidència la forma com el PP tapa les seves vergonyes, s’ha sabut que Bárcenas va estar en la nòmina de Gènova fins el passat desembre, poc abans de que es destapés el tema dels comptes a Suïssa en nom de l’extresorer.

Però tot això sembla que no són motius suficients per a que Rajoy plegui. I a sobre, s’atreveix a dir-li a Rubalcaba que no està legitimat per a demanar-li una cosa així.

A Rubalcaba sé li pot retreure que ha format part dels governs de González y Zapatero amb les implicacions que això pot tenir. Però tot és molt discutible. A més, fins el que jo sé, Rubalcaba no ha estat imputat en cap cas de corrupció.

Per tant, no s’entén que la resposta que li va donar ahir Rajoy a Rubalcaba quan aquest li va demanar la dimissió fos: Vostè no està legitimat per a fer-ho.  

Llavors, si el cap de l’oposició que (en teoria) representa a diversos milions de ciutadans que van votar l’opció política que representa, no està legitimat, segons Rajoy, qui hi estaria?

No sé si jo ho estic o no, perquè com a ciutadà d’Espanya (mentre segueixi tenint un DNI espanyol) em crec amb el dret d’opinar lliurement sobre qualsevol tema que m’afecti, per tant, i reconeixent anticipadament que tampoc atendrà la meva petició, dirigint-me a Rajoy com a President del govern d’Espanya (per a que no porti a confusió), li demano:

VAGI-SE’N SR. RAJOY! DIMITEIXI JA!!

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA GALERA POSTES I D'ALTRES

La patronal també la pagues tu

Diumenge, 10 de febrer del 2013
 
La immensa majoria d'empresaris honestos d'aquest país haurien de corejar un famós lema del 15-M i dedicar-lo fent botifarra a la cúpula de la patronal: «¡Que no ens representen, que no!». La CEOE, que tantes lliçons dóna sobre l'esforç i l'austeritat dels altres, arrossega un present obscur i un historial impresentable. És una organització que ja està trigant a obrir les finestres, netejar a sota les alfombres i demanar públicament disculpes a la societat.
La trajectòria dels seus últims dirigents és per fer-s'ho mirar. José María Cuevas, el seu històric president, ni tan sols va ser empresari; el seu fill (finalment un emprenedor a la família) acaba de ser detingut en una operació contra el blanqueig de capitals. El seu successor, Gerardo Díaz Ferrán, és a la presó, acusat de gravíssims delictes; és el mateix morós que no pagava als seus empleats però que tenia diners per donar diversos centenars de milers d'euros a Fundescam que es van gastar en la campanya electoral de la seva amiga, la regeneradora Esperanza Aguirre. I qui va substituir Díaz Ferrán, Juan Rosell, ha tingut aquesta setmana dues relliscades cada una de les quals justificaria per separat una dimissió. La primera, assegurar que aquests 7,5 milions d'euros en «donacions» que apareixen registrats als presumptes papers de Bárcenas tenen poca credibilitat perquè són «quantitats ridícules» (¿quants zeros fan falta perquè els donatius s'assemblin als de veritat?). La segona, negar les xifres d'atur. Per a la marca Espanya, és ideal que el president dels empresaris qüestioni l'estadística oficial.
Rosell també va deixar anar divendres a la SER una frase per emmarcar: «A l'empresa pública ni es controla ni s'avalua». El 2010, la CEOE va gestionar 587 milions d'euros. Per comparar, el pressupost del Congrés i del Senat (141 milions entre les dues cambres) no arriba ni a la meitat de la meitat. El 68% d'aquests fons, uns 400 milions, són subvencions, pagades pels contribuents. La major part dels seus diners són públics, però els seus comptes són opacs. La CEOE només presenta anualment un mínim resum, amb menys detalls que el tauler de control d'un Seat Panda i només de la cúpula central. Parlem d'una organització que compta amb nou vicepresidents, una junta directiva de 221 membres, 486 seus per tot Espanya i 3.729 empleats. Són els mateixos que pregonen l'austeritat, titllen de ganduls els funcionaris i critiquen la «mastodòntica» Administració. Són també els que demanaven abaratir l'acomiadament però van aprovar una indemnització d'1,9 milions d'euros per a un dels seus exdirectius.
El PP va plantejar aquesta setmana que la futura llei de transparència afecti també partits i sindicats, com a receptors de diner públic. M'afegeixo a la proposta, però que l'ampliïn a la patronal.

Ignacio Escolar.

LA "SAVIESA" DEL PP

Va dir María Dolores de Cospedal, la Secretaria General del PP que rectificar és de savis quan el seu partit va decidir acomiadar a Jesús Sepúlveda, marit de la Ministra de Sanitat Ana Mato, exalcalde de Pozuelo de Alarcón i imputat en el cas Gürtel.
Sepúlveda treballava des de casa elaborant informes per al partit i només feia uns dies que havia estat ratificat pel partit. Treballar des de casa fent informes cobrant bé, és una de les meves màximes il·lusions! On em tinc que apuntar?    
Afortunadament no ha estat l’única rectificació del PP. Ahir, contra tot pronòstic, els populars van decidir fer un gir de 180º i donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava la dació hipotecària i un lloguer social molt més efectiu.
Durant el dia d’ahir tots els mitjans informatius (diaris, ràdios...) donaven per fet el vot negatiu del PP a la ILP presentada davant el Congrés dels Diputats amb l’aval de més d’un milió quatre-centes mil firmes.
En el transcurs del dia, els col·lectius de suport als afectats per la hipoteca s’anaven organitzant per a manifestar-se davant les seus del PP. Em consta que es van fer concentracions a Madrid, Barcelona i Tarragona, entre moltes d’altres poblacions importants.
Però el fet més remarcable relacionat amb els desnonaments va ser el suïcidi d’un matrimoni d’ancians de Calvià (Mallorca) i un altre home al País Basc. Desgraciadament no són fets aïllats i, suïcides de persones que han perdut o han de perdre la casa signifiquen un degoteig inacabable. Vull suposar que aquestes lamentables morts no han estat inútils si, finalment, han afectat a les consciències dels diputats i diputades del PP que, com he explicat, en un principi, estaven disposats a no acceptar la ILP.
En canvi, estava anunciat que el grup del PP votaria a favor d’una altra ILP, la que demanava que la fiesta nacional, és a dir, les corrides de toros, fossin declarades bé d’interès nacional. En aquest cas no hi va haver sorpreses i tant els del PP com les seves marques blanques (UPyD i UPN), hi van votar a favor. Potser hi haurà que discrepi de mi quan qualifico a UPyD com a marca blanca del PP, però és el que penso. Per aquell que ho desconegui, a les anotacions de Bárcenas es van trobar pagaments al partit de la Rosa Díaz. Aquest pagaments no s’haurien fet no si haguessin beneficiat els populars i, evidentment, perjudicat al PSOE. 

 
Quan s’aprovi (que s’aprovarà) la declaració de la festa dels braus com a bé d’interès cultural, els seus promotors esperen poder fer corrides a Catalunya on, el seu Parlament, recordem-ho, les va prohibir. Aquesta prohibició va entrar en vigor a partir de 2012. La Generalitat de Catalunya té les competències exclusives en espectacles i, si reben la sol·licitud de fer corrides, sistemàticament seran denegades. Llavors es tornarà a entrar en l’espiral infinita de sentències i recursos que allargarà el procés.
Evidentment estic en contra de la fiesta nacional. Sóc dels qui penso que fer patir els toros és una salvatjada, per molt que Toni Canto opini que no tenen dret a la vida i a la llibertat. En fi, sense comentaris...
Acabaré amb unes preguntes:

-Si no hagués segut per la pressió popular, hauria rectificat el PP?  
-A partir d’ara, seguirà per aquest camí o només ha estat un miratge?
-Són massa prepotents per a esmenar tot allò que han fet malament fins ara?
Certament rectificar és de savis, però coneixent a la gent del PP un posa en dubte que actuïn de bona fe i que acabin reconeixent que les polítiques que han dut a terme fins ara, han estat un cúmul d’errors que no porten en lloc. Bé, si, a un abisme sense cap possibilitat de sortir.