EBRELÍDERS 2013

S’ha engegat la nova edició d’Ebrelíders referent al 2013, la cinquena des de que es van instaurar el premis, possiblement els més populars de les Terres de l’Ebre. Per aquesta edició està organitza per ebredigital.cat, amb la col·laboració especial del Canal Terres de l’Ebre i el setmanari Més Ebre.

Com cada anys les categories són: Ebrenc/a de l’any (la més important), Maior (persones grans que s’han significat al llarg de la seva vida), Esport Individual, Esport Col·lectiu, Mèrit Empresarial, Projecció Cultural, Món Associatiu, In Memoriam, Premi Salabror i Embaixador (sic) Ebrenc.  

La participació en cada una de les categories és força desigual. Mentre a la categoria de Projecció Cultural hi ha 37 inscrits, en alguns casos, els inscrits són 5 o 6. I això és degut perquè es pot optar per inscriure’s personalment o que sigui una tercera persona que ho faci.

Entre els candidats a Ebrenc de l’any destaquen Manel Raga, realitzador faldut del curtmetratge la Gallina, l’escriptor Andreu Carranza, Carme Forcadell, presidenta de l’ANC que com sabeu és de Xerta, Fedrico Mayor Zaragoza, que té arrels al territori i el meu amic Paco Túnez cooperant a les Filipines i fa uns anys també a Haití.

Com he dit abans, en la categoria Maiors només hi ha dos candidats i un és Ernesto Muñoz, de la Galera, de qui em pregunto quins mèrits a fet, perquè jo els ignoro. De moment va primer i destacat i té serioses possibilitats de guanyar.

A l’apartat de millor Esportista individual hi figura gent com Íngrid Pino i Edu Albacar. Mentre que a Esports col·lectius hi destaquen els remers Pau Vela i Àlex Sigurbjörnsson, mentre que la resta, en la seva majoria, són clubs i associacions.

A la categoria de mèrit empresarial, cal destacar el Restaurant les Moles d’Ulldecona, que l’any passat va guanyar la seva primera estrella Michelin, també el grup tonyinaire Balfego, Cervesa Cinteta o la Catedral del Vi del Pinell de Brai.

Entre els 37 candidats de la categoria Projecció Cultural, cal destacar el curtmetratge La Fatarella 1938 (basat en un relat del que en sóc l’autor), la Passió d’Ulldecona, el músic i compositor Tomás Simón, el grup musical Pepet i Marieta, els realitzadors Santi Valldepérez i Guillermo Barberà Films Nòmades), el grup de rumba ebrenca lo Gitano Blanc, los Quicos, el professor jubilat i escriptor tota la vida Manel Ollé o el també escriptor i fotògraf Vicent Pellicer. Evidentment aquí no puc ser neutral. L’any passat, el guanyador d’aquesta categoria va se la cola castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que, com sabeu, presideixo. Va ser arribar i besar el sant...

L’Assemblea nacional Catalana, (ANC), Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Trens Dignes o el sindicat Unió de Pagesos estan entre els més destacats de la categoria de Món Associatiu.

In Memorial pretén homenatjar a aquelles persones rellevants que van desaparèixer l’any passat com Pere Sans, Josep Otero o Valentí Faura.

El premi Salabror crec recordar que abans es deia Patacada. És el premi al despropòsit, a l’agressió territorial... Encara que, la paraula premi, no m’agrada gens. Hi ha sis candidats: El grup Ercros, la promotora del projecte Castor, el caragol massana, Ana Pastor la Ministra de Foment, Cemex i Catalunya Caixa. Ja us avanço de que no em penso votar cap, perquè tots n’hi ha fet mèrits per a guanyar-lo.

Finalment, com Embaixador ebrenc hi tenim al músic camarlenc Joan Rovira (surt al darrer anunci d’una marca de cervesa), Manolo Tomàs, Oriol Gracià, periodista de Paüls, etc. En aquesta categoria, durant els primers dies no es podien recollir els vots perquè hi havia un error que, afortunadament es va poder solucionar el passat dilluns. Sembla ser que, finalment, es van poder recollir tots els vots emesos.  

Sense dir-ho d’una manera expressa, imagino que heu notat quins són els meus favorits. Evidentment, en cas de voler-ho fer, podeu votar per aquells que us els sentiu més propers, però si que m’agradaria que en la màxima categoria (la d’Ebrenc de l’Any) votéssiu pel meu amic Paco Túnez. No ha escrit mai un llibre, ni rodat cap pel·lícula, però la seva labor humanitària a les Illes Filipines, no pot quedar-se sense el reconeixement que es mereix. 

 

Un dia potser us explicaré detalls del premi. 

NOTA. El nombre de candidats per categoria ha anat augmentant al llarg dels darrers dies. També cal dir que hi ha dies que no s'hi pot accedir i, per tant, no es pot votar.    

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. CAMÍ DEL MIGJORN V

NÉIX IQUIOSC.CAT

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), L’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) i l’Associació de Premsa Gratuïta i Mitjans digitals (ACPG) han creat el portal iQuiosc.cat on hi surten les principals capçaleres de la premsa catalana, ja siguin diaris o revistes.

Però no hi són tots. Si li donem un cop d’ull, ràpidament trobarem mancances significatives. Com ebrenc he buscat publicacions com Diari de Tarragona (ja no Diari Ebre) i no l’he trobat. Tampoc està Més Ebre, quan si que apareix Més Tarragona, del mateix grup Editorial.

Un cas curiós és el Punt Avui que té dues capçaleres: una per a les comarques gironines i l’altra per a la resta de Catalunya.

En canvi si que apareixen l’Ebre, el que és el setmanari de referència del nostre territori i Un cop d’Ull, el gratuït que s’edita a Tortosa.

No sé si els que hi falten serà perquè no pertanyen a cap de les associacions de premsa esmentades o perquè s’aniran incorporant poc a poc. Personalment m’inclino pel primer cas.

Dit això, no us animeu gaire, ja que si voleu veure el contingut complet de la publicació l’haureu de pagar pràcticament a preu de quiosc o fins i tot més car, com és el cas de l’Esportiu (fins fa poc El 9 Esportiu) ja que al quiosc costa 0,50€ i si els vols comprar on line hauràs de pagar 0,89€. També hi pots subscriure’t.  No obstant n’hi ha algun (els menys coneguts o simplement desconeguts per a la gran majoria de públic) que són gratuïts.

JOSEP POBLET, JURISTA DE RECONEGUT PRESTIGI?

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i President de la Diputació de Tarragona va ser imputat per 5 delictes en una peça separada derivada del cas Innova de Reus de presumpta corrupció sanitària. Abans ho havia estat la seva dona que ocupava un càrrec dintre del mateix hòlding empresarial.  

Josep Poblet va arribar als jutjats de Reus acompanyats de tot el seguici de regidors del seu grup que, com ell, també estan imputats pel mateix. Ja davant del jutge es va negar a declarar.

Em van sorprendre les seves paraules en sortir de la seu judicial: Aquest jutge de Reus no és competent per a jutjar un cas que afecta l’Ajuntament de Vila-seca.

He buscat a la Viquipèdia si Poblet és advocat, però no, és llicenciat en Geografia i Història (per cert, la ressenya d’aquest diccionari és mol curta i, possiblement impròpia en una persona que ha ocupat càrrecs polítics importants) Per tant, m’estranya la contundència de la seva afirmació, ja que no és un jurista de reconegut prestigi. Ja sé que em direu que té un advocat defensor que ha hagut de dir-li això, però, evidentment, no deixa de ser una interpretació molt lliure sobre el tema que els afecta.  

Amb l’actitud de Poblet veig una manera d’entorpir tot el possible el procés judicial i, a la vegada, dilatar-lo en el temps. Una estratègia més pròpia de delinqüents ben assessorats que de polítics de primera fila.

El càrrec de la President de la Diputació de Tarragona és prou important com per a ser un model de comportament. A part, es diputat al Parlament de Catalunya, ja que va ser el cap de llista de CiU en les dues darreres eleccions autonòmiques.

D’un polític honest caldria esperar una actitud ben diferent: la de col·laboració amb la justícia fins allà on calgués. En canvi, quan algú és culpable, per molt que proclami la seva innocència als quatre vents, posarà tots els pals a les rodes que siguin necessaris mentre mira de trobar una escletxa legal que li permeti una sortida, encara que aquesta no sigui tot el digna que caldria desitjar. Però aquest punt importa ben poc.

Des del meu punt de vista tot aquest afer fa massa pudor. Sé sap que el cas Innova, que van inventar els socialistes de Reus, esquitxa a la majoria dels partits que han format part del consistori de la capital del Baix Camp. Va ser gràcies a un regidor de les CUP que ho va denunciar, que es va descobrir tot l’entramat i les diferents ramificacions al llarg i ample d’una bona part de la província.

L’altre dia em deia un company que no és partidari de judicialitzar la política. Amb aquesta afirmació s’hi pot estar d’acord o no. Segurament, si arribessin al jutjat tots els casos irregulars que passen als ajuntaments (o a qualsevol altra administració), els alcaldes no pararien d’entrar i sortir dels jutjats. De vegades, quan el cas és molt evident, el fiscal decideix actuar d’ofici i és quan el jutge (l’únic que té potestat per a fer-ho) demana un registre.

Sembla ser que el registre per part de la Guardia Civil a la seu de l’Ajuntament de Vila-seca va tenir lloc fa uns 15 o 20 dies. Després d’allò, Josep Poblet hauria estat ingressat a l’hospital de Santa Tecla durant una setmana aproximadament per un atac d’ansietat. Evidentment, abans de la seva participació als actes del centenari de la Mancomunitat de Catalunya.