dilluns, 20 d’octubre del 2014
SINÓ QUEDA MÉS REMEI...
Aniràs a
votar el 9-N?
Sinó
queda més remei...
Com canvien les coses d’un dia per l’altre. Fa
un mes ningú hauria dit que la unitat dels partits pro consulta acabés trencada
pel costat Mas i els seus. Bé, potser no han estat ells, però és evident que l’estratègia
del President de la Generalitat ha fet empipar a la resta dels partits i també
a la societat civil que des el primer dia marca està marcant el full de ruta.
La trencadissa de Mas es va produir
unilateralment sense que avui encara no hagi explicat quins van ser els motius
per a fer-ho. Jo els intueixo, però ell encara no ha dit ni piu...
Al fons Mas és un covard. Sap que, com a màxima
autoritat de Catalunya, si tira endavant el seu propòsit (caldria dir el propòsit
del altres), li pot caure a sobre el pes de la llei espanyola. És per això que
demana a Esquerra que entre a formar part del govern. D’aquesta manera les culpes seran compartides i si a les
Espanyes prenen alguna mesura, tots aniran al mateix vaixell i es repartirà
entre molta més gent. Ara potser seria l’únic cap de turc i això ha fet que
abandoni la línea de la il·legalitat i s’inventi una sortida que no convenç
ningú.
Quan Mas es queda sol al seu despatx o al saló
de casa seva, medita i és conscient que els dies com a polític sé li estan
esgotant. Fins ara ha buscat mil i una sortida i quasi totes li han acabat
sortint bé, però em temo que la darrera ocurrència
ha fet saltar la banca i té tots els números per a quedar-se sol i desemparat,
al menys de tota la gent que no són del seu propi partit.
Ahir, la Carme Forcadell, des de la tribuna de
l’ANC, ja li va deixar clar: Donaran suport al seu 9-N si convoca plebiscitàries
abans de 3 mesos. O caixa o faixa!
Ara ell haurà de decidir.
Des d’altres partits com les CUP també creuen
que votar el 9-N serà com un mal menor.
Sense garanties, segurament només amb la participació de tota la gent més
engrescada, tal vegada sense cens electoral, però amb urnes i amb paperetes.
Això sí.
I després només una única sortida: eleccions
anticipades i plebiscitàries. Fins i tot els partits que no estan al carro, ho tenen clar i fa dies que s’estan
preparant. Fa unes setmanes, Iceta ja és va proposar com a cap de cartell del
PSC. Segurament no és el millor, però és una solució abans de passar per un
procés de primàries que els podria deixar sense marge de maniobra si la convocatòria
s’acaba fent, tal i com sembla, aviat.
També sembla prou clar que no hi haurà llista única
com voldria Mas que, evidentment, es postula com a cap de llista. Però
Junqueras, la Carme Forcadell i la Muriel Casals també ho tenen clar i saben
que ara, Mas no guanyaria unes eleccions si no és amb la fórmula que proposa.
Amb l’empenta que ha agafat ERC en els darrers temps, fins i tot si la
candidatura l’encapçalés una altra persona, es podria guanyar a Mas (bé, potser
m’he passat una mica...) Però Junqueras sí o la Carme Forcadell. Qualsevol dels
dos és capaç de derrotar per primera vegada a CDC (mireu que no he posat CiU,
en unes eleccions autonòmiques.
I que passarà si les properes eleccions les
guanya ERC? S’atreviran a proclamar de forma unilateral la independència? Sí,
segur que sí, estareu pensant... Bé, jo no ho tinc tan clar. Llavors els papers
s’alternaran i el president serà un altre, amb tota la responsabilitat que això
significa.
I mentre a Madrid mirant cap a un altre
costat, com si a Catalunya no estigués passant res... Colla d’incompetents! Polítics
mediocres!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)