BARCELONA 20-10-2014 (II)

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI: El Camí de Sant Jaume de l'Ebre V

Trencadissa total

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Quan ens preguntem per què Oriol Junqueras ha deixat enrere la pantalla de la DUI i anuncia la proclamació de la independència immediata, no negociada i amb efectes des del primer dia, haurem de respondre que no ha trobat cap fórmula més brillant per distanciar-se d'Artur Mas. Fins ahir, el problema era la DUI, però com que CDC ja s'empassa la DUI, amb un període de negociació semblant al d'Escòcia, Junqueras es posa a córrer, en una improvisada fuga endavant, a la recerca d'un requisit inassumible per qualsevol independentista sensat: primer la independència, després la negociació. Primer la independència, després les estructures d'estat. ¿Per què? Vol ser president. Ara. Per intentar-ho, ha d'eliminar Artur Mas del mapa polític. Com que el preu és dividir, doncs toca dividir. Desconcertant, sobretot perquè d'ençà que va arribar a la primera fila no ha parat de repetir dues coses, que ell no té ambició i que primer és la independència i després els partits. D'això, en una altra galàxia, se'n deu dir coherència.

Tal com s'estan posant les coses, Mas es veurà forçat a anunciar abans del 9-N que ben aviat convocarà eleccions, encara que s'hagi d'empassar l'exigència del gran acord entre partits com a requisit únic. Si s'enroca i no dissol el Parlament, s'arrisca a perdre l'aura que, a ulls dels sobiranistes, se li ha anat formant en els últims dos anys. Si dissol, ho té cada vegada més fotut per encapçalar una llista guanyadora. CDC es troba en una situació tan delicada que, en comptes de presentar-se, prefereix donar suport a la candidatura alternativa de l'ANC. Si Junqueras s'hi avingués, reconstruirien el tàndem, però com que les coses no van per aquí, sembla que de manera irreversible, l'ANC i Òmnium hauran de buscar un camí per esquivar l'abraçada en solitari de CDC. Si no la defugissin, l'ANC esclataria abans de convertir-se en instrument de Convergència contra Esquerra. ¿Quin és aquest camí? ¿Presentar-se en disputa amb CDC i ERC? ¿Tres grans llistes en comptes d'una per aconseguir la independència? D'això, en una altra galàxia, se'n deu dir unitat.

¿No hi ha, doncs, solució? El savi Salomó va proposar donar la meitat d'un nadó a cada una de les dues mares que se'l disputaven. La mare falsa va acceptar que el tallessin pel mig, però l'autèntica es va desesperar i demanava que se l'endugués l'altra, sencer, però la dolenta ja s'havia delatat. En el supòsit que l'ANC i Òmnium disposessin de la proverbial agudesa mental del savi Salomó, i no en cal menys, haurien d'anunciar que si en la candidatura impulsada per l'independentisme civil no hi són ni Mas ni Junqueras, tots dos, no n'hi volen cap dels dos.

En una altra galàxia, ja buscarien candidat. O candidata.

BARCELONA. CARRERS I PLACES AMB NOMS D'UNA ALTRA ÈPOCA

Sabeu que més d'una vegada m'he referit als carrers d'Amposta que porten mom d'una altra època. No cal que siguin franquistes, però que ara no es posarien. Això també passa a Barcelona.
Tocant al passeig Colom està la plaça d'Antonio López López, primer marquès de Comillas. Ahir quan hi varem passar veiérem la placa oficial tapada amb la retolació que podeu veure a la foto.
Més cap al monument de Colom està la plaça del Duc de Medinaceli. No vaig veure si també té una retolació sobreposada, però m'ensumo que també és un personatge d'una altra època. No fa para Barcelona.