Recorda: tu decideixes

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

«Si vols podràs participar i votar (...). Recorda: el 9-N tu participes, tu decideixes». És el que diu la campanya institucional de la no-consulta d'Artur Mas, la magna representació en què la Generalitat muntarà ficticis col·legis electorals per donar solaç a l'independentisme -i només a l'independentisme-, que legítimament fingirà exercir el seu dret a decidir dipositant paperetes simbòliques del Sí-Sí en urnes testimonials. De boca del mateix president hem sabut aquesta setmana que la votació que amb tota la pompa i circumstància va convocar el 27 de setembre, jornada que l'oficialisme mediàtic va qualificar d'«històrica», tampoc era la «definitiva». Mas ens va venir a dir que ja sabíem que la consulta en què va basar el seu programa de govern era en realitat un assaig, així que tant és que la cita del 9-N virtual tingui més de festa que de democràtica. Que la veritat aflori, fins i tot amb retard, indicaria en principi un saludable canvi de tendència en la política catalana, però el missatge institucional del Govern sobre aquest «procés participatiu» frustra tota esperança en aquest sentit.

Transparència o propaganda

«Votar» significa «emetre dictamen en una reunió o cos deliberant»; és a dir, amb conseqüències. I «decidir», «formar judici definitiu». Ni una cosa ni l'altra, desafortunadament, passaran el 9-N, i sorprèn que ho pretengui una administració que presumeix de transparent. La Generalitat potser hauria de reservar el seu enginy propagandístic per quan es convoquin les eleccions, fora que ja estiguem en plena precampanya i tot el que passa no sigui sinó tramoia electoral.

Després de trencar amb ERC, Mas ha d'aclarir als catalans si està o no en condicions de seguir governant Catalunya, i amb quins aliats. Supeditar l'avançament electoral a la forja d'una llista unitària liderada per ell indica que la prioritat no és governar, sinó apuntalar el seu lideratge. I que CDC concep la col·lecta de paperetes del

9-N com un reconeixement popular al candidat Mas; la reedició del cartell del 2012 en què emulava Moisès, aquesta vegada sensephotoshop. Efectivament, el 9-N l'independentisme decideix... qui enarbora la seva bandera.

A AMPOSTA HA TANCAT L'ESPAI SOCIAL

Encara que només sigui temporal, l'Espai Social regentat per l'Ajuntament d'Amposta (abans Club de Jubilats Sant Jordi de Caixa de Catalunya) porta un dies tancat, tal com indica un cartell a la porta que també anuncia que és per causes alienes i que s'avisarà als usuaris quan s'hagi de tornar a obrir.
El motiu pel qual s'ha tancat? Per no pagar la llum i l'aigua. Davant la meva incredulitat ho vaig preguntar i així m'ho va confirmar un regidor del PSC.
Sembla ser que s'hauria d'haver fet el canvi de nom dels contractes amb les subministradores de llum i aigua i no es va fer.
Avui, una veïna de l'edifici, a part d'assegurar-me que va ser per això, també m'ha dit que tampoc s'havia pagat el telèfon.
Qui n'és el responsable? Si és un polític, dimitirà? Veurem...

LA FOTO DEL DIA 22-10-2014

Difícil trobar un edifici amb tantes estelades, veritat? 
Aquest està a Barcelona. concretament a la plaça Pla de Palau, molt a prop de la delegació del govern d'Espanya i l'Estació de França. 
Fixeu-vos amb l'estelada del terrat i amb el maniquí, escultura o el que sigui de la finestra del mig. 

EL REPTE DE CADA DIA

A tots aquells que donem la nostra opinió cada dia, ens trobem davant d’una difícil repte: el de la caducitat de les notícies.

En el meu cas, tinc un compromís personal (no he firmat ni cap contracte ni declaració) de publicar diàriament alguna cosa, quasi sempre en format d’article, encara que sovint les pretensions inicials queden força reduïdes.

Existeixen temes que no perden interès encara que puguin passar algunes setmanes, en canvi, n’hi ha d’altres que poden ser tan canviants com el temps.

La prova la tenim ara mateix amb el procés sobiranista. De fet, mesos enrere, els amors i desamors entre CDC i ERC canviaven quasi a diari. Tant que era difícil saber si en aquell precís moment eren amics o estaven divorciats.    

Para mi que sóc un animal polític, els vaivens de Mas no em venen de nou. Des de que Mas va ser escollit per Pujol per a dirigir el  destí de Convergència, sempre ha tingut el mateix objectiu: ser-ne el President de la Generalitat. Encara que per això hagi hagut de fer pactes contranatura (com Pujol) o marejar la perdiu (con Pujol) o trencar unilateralment la unitat del bloc sobiranista canviant el format de la consulta del 9-N.

A hores d’ara, Mas, sap millor que ningú que el seu càrrec té data de caducitat. Encara que es tracti d’una data incerta i que, en principi, només ell sap quan de temps durarà l’angoixa.

L’any 2012, després de la Diada, va convocar eleccions anticipades quan encara no portava un any de legislatura. Un any abans Mas havia pactat el seu nomenament amb el PP, tot i que l’any 2003 havia acudit al notari per a que donés fe que ell mai hi pactaria.

Però els aires sobiranistes sorgits d’aquella diada el van portar a pensar que si trencava amb el PP i pujava al carro de l’independentisme, guanyaria les eleccions amb una majoria molt més àmplia que l’any anterior. Si la jugada li hagués sortit bé, Mas al front del seu partit, haurien estat enredant la troca els 4 anys següents i si un cop de sort hagués fet que l’economia millorés sensiblement, ho hauria presentant com una fita assolida que li hagués permès optar per una nova reelecció. En definitiva, el que pretenia Mas era guanyar temps, com ara, que l’única cosa que mira és seguir al càrrec mentre li permeti la legalitat. Per tant, a hores d’ara, no descarto que, finalment, acabi pactant amb el PSC si això li garanteix l’estabilitat necessària que li permeti acabar la legislatura l’any 2016.

Dilluns es va produir una situació del tot surrealista. Pel matí, Quico Homs, reinterpretant unes paraules dels líders de les CUP a la seva conveniència. Sembla ser que les CUP van dir que estaven a favor de la consulta del 9-N, però que després ja es veuria (està clar entre les dues formacions no hi ha cap punt de coincidència més enllà de la pròpia consulta)

Hores més tar, des de les CUP es desmentia amb rotunditat les afirmacions d’Homs. És lògic que la CUP no tornaria a donar suport al govern (únicament en aquest punt, remarco) si no ho feien les altres dues formacions que conformaven el bloc unitari (ERC i ICV-EUA)

Ahir el moviment d’escac el van fer les altres formacions que miren com es pot salvar (amb el suport de l’ANC i Òmnium –representants de la societat civil-) la consulta del 9-N.

Fins i tot s’estava parlant que si Mas no s’avé a avançar eleccions, no li quedarà un altra opció al govern que prorrogar els pressupostos ja que ERC (el soci preferent de CiU en aquesta legislatura) no els hi pensa donar suport.

Així, ràpidament, se’m acut una cosa. Si es prorroguen els pressupostos del 2014 per al 2015, la promesa electoralista de CiU de retornar la paga extraordinària als seus treballadors, no es complirà.

Bé, com us he dit al principi, tot això pot canviar en qualsevol moment. El President pot fer un moviment imprevisible que li torni a donar una situació una situació d’avantatge amb l’únic propòsit de guanyar temps. No ho dubteu.