JOAQUIM COLL
Historiador
Fer avui una previsió electoral és enormement arriscat. El més encertat que es pot dir és que hi ha un empat entre el PP, el PSOE i Podem. A més distància es forma un quart pol al voltant de C's després del salt d'Albert Rivera a les Espanyes. Qualsevol resultat és possible. Els populars tenen encara una reserva de vot en l'abstenció i marge, per tant, per aixecar les seves expectatives, encara que molt per sota de la seva actual majoria. Podem encara és una incògnita. Però de la mateixa forma que cap enquesta va detectar la seva irrupció en les europees, ara probablement està sobrevalorat.
Al partit dels incorruptibles ja li estan sortint cosetes,després de la beca d'Íñigo Errejón, l'empresa de Juan Carlos Monedero està aquests dies sota sospita. I més coses que els trauran, encara que siguin nimietats en comparació amb els escàndols de corrupció que afecten el PP o CiU o amb les esquitxades que taquen els socialistes. En sortirà victoriós qui aguanti millor els nombrosos avatars, cometi menys errors i aconsegueixi situar els seus temes en el debat.Mariano Rajoy ja no té cap més discurs que la recuperació econòmica, i farà el sord per a tota la resta, sobretot davant el que pugui dir el seu extresorer Luis Bárcenas. Pablo Iglesias seguirà traient profit del desgast dels altres i de l'empipada general per les injustícies de la crisi.
Mentrestant, el més sorprenent és que el PSOE, que d'una manera o una altra té moltes opcions de tornar al Govern d'aquí un any, s'està instal·lant en una inestabilitat suïcida. Tot arrenca de les presses internes per despatxar Alfredo Pérez Rubalcaba i de l'error de convocar primàries per a secretari general en lloc d'accelerar l'elecció del candidat a la Moncloa. Va guanyar Pedro Sánchez, a qui se li poden retreure diversos errors i carències, però en aquests sis mesos s'ha donat a conèixer i està ben valorat en les enquestes en un moment molt difícil. No obstant, pateix ara mateix una campanya d'assetjament que eleva a categoria anècdotes com la del GPS als EUA, amagant un viatge amb una agenda de trobades importants que pocs polítics a Espanya poden fer.
Jugar des del propi partit a debilitar Sánchez a les portes d'unes eleccions municipals que també són autonòmiques en moltes comunitats és un disbarat majúscul. Es parla molt dels desitjos deSusana Díaz. Seria un altre suïcidi que es presentés a les andaluses dient que hi opta, per marxar al cap d'uns quants mesos. Sáncheznecessita millorar, sobretot l'equip que té a Ferraz. Però si el PSOE s'enreda ara en un debat a deshora i obre una nova guerra pel lideratge, s'estarà disparant contra si mateix. I l'espai socialdemòcrata pot ser triturat per la polarització que tant li interessa al PP com a Podem.
