dilluns, 26 de gener del 2015

El PSOE contra si mateix

JOAQUIM COLL
Historiador

Fer avui una previsió electoral és enormement arriscat. El més encertat que es pot dir és que hi ha un empat entre el PP, el PSOE i Podem. A més distància es forma un quart pol al voltant de C's després del salt d'Albert Rivera a les Espanyes. Qualsevol resultat és possible. Els populars tenen encara una reserva de vot en l'abstenció i marge, per tant, per aixecar les seves expectatives, encara que molt per sota de la seva actual majoria. Podem encara és una incògnita. Però de la mateixa forma que cap enquesta va detectar la seva irrupció en les europees, ara probablement està sobrevalorat.
Al partit dels incorruptibles ja li estan sortint cosetes,després de la beca d'Íñigo Errejón, l'empresa de Juan Carlos Monedero està aquests dies sota sospita. I més coses que els trauran, encara que siguin nimietats en comparació amb els escàndols de corrupció que afecten el PP o CiU o amb les esquitxades que taquen els socialistes. En sortirà victoriós qui aguanti millor els nombrosos avatars, cometi menys errors i aconsegueixi situar els seus temes en el debat.Mariano Rajoy ja no té cap més discurs que la recuperació econòmica, i farà el sord per a tota la resta, sobretot davant el que pugui dir el seu extresorer Luis BárcenasPablo Iglesias seguirà traient profit del desgast dels altres i de l'empipada general per les injustícies de la crisi.
Mentrestant, el més sorprenent és que el PSOE, que d'una manera o una altra té moltes opcions de tornar al Govern d'aquí un any, s'està instal·lant en una inestabilitat suïcida. Tot arrenca de les presses internes per despatxar Alfredo Pérez Rubalcaba i de l'error de convocar primàries per a secretari general en lloc d'accelerar l'elecció del candidat a la Moncloa. Va guanyar Pedro Sánchez, a qui se li poden retreure diversos errors i carències, però en aquests sis mesos s'ha donat a conèixer i està ben valorat en les enquestes en un moment molt difícil. No obstant, pateix ara mateix una campanya d'assetjament que eleva a categoria anècdotes com la del GPS als EUA, amagant un viatge amb una agenda de trobades importants que pocs polítics a Espanya poden fer.
Jugar des del propi partit a debilitar Sánchez a les portes d'unes eleccions municipals que també són autonòmiques en moltes comunitats és un disbarat majúscul. Es parla molt dels desitjos deSusana Díaz. Seria un altre suïcidi que es presentés a les andaluses dient que hi opta, per marxar al cap d'uns quants mesos. Sáncheznecessita millorar, sobretot l'equip que té a Ferraz. Però si el PSOE s'enreda ara en un debat a deshora i obre una nova guerra pel lideratge, s'estarà disparant contra si mateix. I l'espai socialdemòcrata pot ser triturat per la polarització que tant li interessa al PP com a Podem.

diumenge, 25 de gener del 2015

IGUAL SÓN NAPS QUE COLS

De vegades passen fets casuals que poden arribar a canviar el destí de els persones. Avui us explicaré un episodi de la vida de Ramon (nom real), una persona a qui vaig conèixer fa molts d’anys i que, tal com ens advertia, el recordo sovint.

Com a soldat de lleva, estava fent el servei militar a la Brigada de Caçadors de Muntanya de Jaca, però aquell 18 de juliol de 1936 es trobava de permís a la seva ciutat natal: Igualada.
Mentre el seu regiment, per motius geogràfics es va revoltar contra el govern legítim, Igualada, com la resta de Catalunya es va mantenir fidel a la República. Per tant, només l’atzar va intervenir per a que Ramon es trobés en un bàndol diferent a la majoria dels seus companys d’unitat.
Però Ramon era antibel·licista i es va negar a empunyar l’arma per defensar cap causa per molt legal que fora. Aquesta decisió li va suposar ser empresonat.
El dia que va entrar a la presó, un altre presoner, li va dir:

-Mira, aquí tots els matins passen llista. Després en criden uns quants per a emportar-se’ls cap al front; així, quan diguin el teu nom, no responguis.

I així ho va fer. Al principi encara el cridaven, però al cap del temps van deixar de fer-ho, pensant que Ramon no estava entre els empresonats.
Però va arribar un dia que tothom era necessari per mirar d’aguantar l’enemic al front de l’Ebre i, aquell dia les autoritats militars van decidir que tothom sense excepcions havien d’anar a defensar els interessos republicans. Així, a la presó on estava Ramon, com cada dia des de feia molt de temps, van passar llista i van fer-los pujar, sense cap excepció, als camions que els havien de portar a la seva destinació.
Només a 3 no se’ls va cridar: un d’ells era Ramon, l’altre, el company que li va dir que no respongués quan es passava llista i encara un tercer. Estupefacte, el comandament militar, ràpidament els hi va preguntar qui eren i perquè no estaven a la llista. Aquell dia no es van escapar de marxar cap al front.
Tan aviat com va poder, Ramon es va lliurar als nacionals. Anava amagant-se per un barranc amb el fusell a una ma i uns pocs llibres lligats amb una corretja per poder transportar-los millor. Va posar un mocador blanc lligat al canó de la seva arma i va agitar esperant cridar l’atenció dels soldats de l’altre bàndol. El van detenir i al cap de poc temps el van ficar a un camp de concentració.
A Ramon li agradava recordar que un bàndol el va empresonar, mentre que l’altre el va recoure a un camp de concentració.
També deia una cosa: D’heroi a traïdor, només hi ha un pas: guanyar o perdre.
Els qui guanyen són els herois i així ho fan constar als llibres d’història que ells mateixos se’n encarreguen d’escriure, mentre que els qui perden són uns traïdors.
Que s’hagin revoltat contra un règim legítimament sorgit d’unes eleccions democràtiques, no té més importància.   

LES FOTOS DENÚNCIA DEL 25-01-2015

Reconeixeu el lloc? És l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, conegut popularment com la Residència o la Resi.  
Com podeu veure han tallat els 4 pins que hi havia. No eren arbres monumentals però devien de tenir (calculo) prop de 50 anys. 
Suposo que devien de fer mal al ferm de la carretera i fins i tot a la pròpia estructura de l'edifici, però no hi havia més solució que tallar-los? 


PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PER LA TORRE DE SANT JOAN I