 |
| Record de Mundomar. |
En aquells moments, la Caixa era la màxima accionista del complex lúdic i regalava entrades a diversos col·lectius, com per exemple als propis treballadors de l’entitat, organismes oficials de l’Estat i la Generalitat, etc.
Es van haver de donar diverses circumstàncies per a que poguéssim anar els 4 de casa, ja que les entrades es donaven en packs de 2 i, de forma directa, no ens en havia tocat cap.
Quan hi varem anar, ho férem amb companyia de l’actual regidor de cultura de Tortosa i seves dues filles més grans. El primer record que tinc d’aquell dia va ser de l’organització que hi havia al pàrquing, per a que no quedessin places buides. Això sí, previ pagament de 500 pessetes. Per tant, aquí varem començar a comprovar que gratis del tot no ens sortiria.
Per molt que les instal·lacions estiguessin fetes amb materials poc nobles, tots els ambients donaven una imatge espectacular i el realisme no et deixava indiferent. L’àrea de la Mediterrània era com estar a un poblet de la Costa Brava com Cadaqués o Begur. L’àrea de l’Oest americà ens evocava a les pel·lícules d’indis i vaquers que tant havien marcat la nostra infantesa... Cada detall, per petit que fos, estava just al seu lloc i tenia sentit. Recordo el carruatge d’enterramorts, el cementiri, l’escola... Fins i tot un trosset de guix lligat d’un cordill a la pissarra de l’estació del Nord, d’on varem sortir per anar cap a l’Oest.
De totes els atraccions que hi havia en aquell moment, només els trocs estava tancada. Des de fora es veien els troncs com pujaven i baixaven sense ningú. Ens van dir que l’estaven acabant d’ajustar.
Si això va ser l’any 1995, al cap de 5 anys, a Benidorm, s’obria Terra Mítica, un parc temàtic que va promoure el govern del PP valencià. Tan ens havia agrada l’experiència anterior que, aquell any, ja sense el nostre fil gran, varem decidir anar a passar els vacances d’estiu a aquella localitat de la Marina Baixa alacantina. Com sempre fèiem, varem anar de càmping.
Precisament, la sortida per anar al càmping era la mateixa que portava fins al parc d’atraccions. En veure la sequera i la desolació del lloc, ens van passar les ganes d’anar-hi. Només va faltar que veiérem que hi actuava la Teresa Raval. Personalment no tinc res en contra de Teresa Raval, però vist el nivell dels espectacles de Port Aventura, la cantant no hi hauria estat a l’alçada.
Varem estar 10 dies a Benidorm i el més a prop que estiguérem de Terra Mítica va ser cada vegada que passarem per aquella rotonda de la sortida de l’autopista, en canvi si que varem visitar altres llocs com Mundomar, un jardí amb animals i plantes i on varem poder gaudir d’algun espectacle amb aus i dofins.
