L’herència convergent d'Amposta
El que avui us explicaré encara que per alguns
els pugui sonar a novetat, el cert és que ahir ho van publicar els mitjans de
comunicació locals. Tot i això en full incidir per a que us en adoneu, una
vegada més, com funcionava el nostre poble fins el passat 13 de juny que va ser
quan va prendre possessió el nou consistori.
Primer que res vull recordar-vos les paraules
que em van dir personalment l’alcalde i un dels seus regidors: No ens podíem pensar mai trobar-nos tot el
que en estem trobat!
Tot hi això, heu de pensar que només una part
transcendirà als canals de comunicació habituals, es a dir, es farà públic;
mentre que una gran part, potser perquè no tindrà la mateixa importància, no es
farà i potser ens haurem d’assabentar emmarcant-ho dintre de la categoria de xafarderies.
Segons van informar els diaris digitals
territorials, el centre de rehabilitació d’Amposta, depenent de l’Hospital
Comarcal i, per tant, de SAGESA, tampoc tenia llicència d’obertura. I dic també,
perquè si ho recordeu, els multicinemes de Tosses van estar al menys 7 anys i
mig sense tenir-ne.
Si ho recordeu, el centre de rehabilitació no és
la primera vegada que es notícia. Fa anys ja ho va ser quan es va saber l’import
que es pagava a una empresa d’Amposta pel lloguer de les instal·lacions. A part
d’això, una gran part de la superfície (sobre el 40% que és altell) no s’aprofitava
ni s’aprofita encara.
L’oposició va demanar a l’equip de govern que
traslladés el centre de rehabilitació a alguna dependència buida (que les hi
ha) de l’Hospital Comarcal o que negociés a la baixa el preu del lloguer. Al
cap d’un temps, l’equip de govern va comunicar a l’oposició que tot hi que
havien demanat al propietari una reducció substancial del lloguer, aquest no
havia accedit a fer-ho. No ho sé vosaltres, però jo no m’ho crec i opino que hi
ha gat amagat en tot aquest tema.
Sembla ser que el problema és que no hi ha una
porta alternativa per a fer servir en cas d’emergència. Però això, les nostres
autoritats municipals de l’època, amb els seus tècnics i assessors ja ho havien
de saber abans de signar el contracte d’arrendament per a no sé quants anys...
Molts, perquè deu de fer als voltants de 8 o 9 anys que ocupen els locals del
carrer Amèrica. Fa 10 anys quan em va atropellar
un bòxer encara vaig anar a rehabilitació al primer pis de l’hospital (que els
ampostins anomenen la Clínica)
Avui he tingut ocasió de parlar amb un dels fisios:
-Mira
que assabentar-me’n per la premsa que esteu il·legal –li he dit-
-Sí,
nosaltres també ens hem assabentat avui per pa premsa. Quan s’ha comprovat que
així era, ens han dit que ho solucionaran en pocs dies...
Mireu, ja sabeu que (com sempre dic) sóc
malfiat de mena en aquests tipus de coses.
L’any 2008 també es va conèixer que els
multicinemes Amposta no disposaven de llicencia d’obertura després de 7 anys i
mig de funcionament. La culpa també la tenia una sortida d’emergència o millor
dit, hi havia una sala que no disposava de sortida d’emergència. És la primera
que hi ha pel passadís de l’esquerra. La sortida d’emergència s’hauria d’haver
fet allà on estan les taquilles. Tot i que van dir que s’havia solucionat i que
l’ajuntament ja els hi havia atorgat el permís corresponent, jo ho dubto. Heu
vist que s’hagin desplaçat les taquilles o hagin inhabilitat la sala?
Sé
segueixen deixant les bosses de brossa fora dels contenidors
Tot i la campanya de sensibilització engegada
per l’actual equip de govern sobre no deixar les bosses de brossa, així com d’altres
objectes fora dels contenidors, tot indica que, fins ara, no han tingut la
incidència que seria desitjable.
Avui mateix (m’he aturat per a fer la foto)
passant pel carrer Amèrica, he vist com s’ amuntegaven una gran quantitat de
bosses fora del contenidor de la fracció resta. Sinó es prenen mesures més
contundents, està clar que no s’acabarà amb el problema.
Una
imatge insòlita
Moments abans he vist a l’alcalde passejant
per l’avinguda de la Ràpita xerrant distesament amb algú. I per què qualifico
la imatge d’insòlita? Perquè un escena com aquesta ni la recordo de Roig ni de
Ferré: ells agafaven el cotxe fins i tot per arribar a la cantonada... Què
duri!
