SISCU BAIGES
Artur Mas ja no és president de la Generalitat. I el 'procés' continua el seu curs. Bona part dels que defensaven a mort que Mas era imprescindible pel seu prestigi internacional i el seu bagatge personal ja han canviat el discurs. Ara diuen que els contraris a la independència de Catalunya s’han quedat amb un pam de nas perquè han descobert que Carles Puigdemont és un excel·lent president i un líder consistent.
Mas era una rèmora pels partidaris de la separació de Catalunya i negar-ho era absurd. Si va aguantar fins al final el pols amb la CUP va ser perquè es considerava imprescindible i perquè pretenia continuar al capdavant del moviment independentista. La CUP havia dit durant la campanya electoral que no el faria president amb els seus vots i si va haver d'organitzar reunions, assemblees i consells per certificar-ho va ser per la tossuderia d'Artur Mas a baixar del pedestal.
Evidentment, no tenia cap prestigi internacional especial. No és cap crítica. Els presidents de Catalunya no tenen prestigi internacional. Jordi Pujol en tenia ben poc. I si Pasqual Maragallen va tenir era perquè va ser l'alcalde de la Barcelona olímpica no perquè presidís la Generalitat.
Els prop de tres mesos en què el 'procés' va estar embarrancat cal imputar-los a Mas de totes totes. És evident que Puigdemont és un producte típic de la forma de fer política de Convergència dels darrers anys. La seva trajectòria professional i política està basada en les subvencions i l'escalf de les administracions governades pel partit de Jordi Pujol. Com la de tants i tantes. Però no té la marca de la corrupció que esquitxa directament Mas.
El 'procés' té un altre president. L'anterior ha quedat despenjat en una pantalla ja superada. Des d'aquella pantalla diu que vol encarregar-se de redreçar el seu partit. Una primera mesura que podria prendre seria fer-ne fora els regidors de Sant Hipòlit de Voltregà que volen que els funcionaris jurin els Principis Fonamentals del Procés si esperen cobrar el sou a final de mes.
Artur Mas ja no és president de la Generalitat. I el 'procés' continua el seu curs. Bona part dels que defensaven a mort que Mas era imprescindible pel seu prestigi internacional i el seu bagatge personal ja han canviat el discurs. Ara diuen que els contraris a la independència de Catalunya s’han quedat amb un pam de nas perquè han descobert que Carles Puigdemont és un excel·lent president i un líder consistent.
Mas era una rèmora pels partidaris de la separació de Catalunya i negar-ho era absurd. Si va aguantar fins al final el pols amb la CUP va ser perquè es considerava imprescindible i perquè pretenia continuar al capdavant del moviment independentista. La CUP havia dit durant la campanya electoral que no el faria president amb els seus vots i si va haver d'organitzar reunions, assemblees i consells per certificar-ho va ser per la tossuderia d'Artur Mas a baixar del pedestal.
Evidentment, no tenia cap prestigi internacional especial. No és cap crítica. Els presidents de Catalunya no tenen prestigi internacional. Jordi Pujol en tenia ben poc. I si Pasqual Maragallen va tenir era perquè va ser l'alcalde de la Barcelona olímpica no perquè presidís la Generalitat.
Els prop de tres mesos en què el 'procés' va estar embarrancat cal imputar-los a Mas de totes totes. És evident que Puigdemont és un producte típic de la forma de fer política de Convergència dels darrers anys. La seva trajectòria professional i política està basada en les subvencions i l'escalf de les administracions governades pel partit de Jordi Pujol. Com la de tants i tantes. Però no té la marca de la corrupció que esquitxa directament Mas.
El 'procés' té un altre president. L'anterior ha quedat despenjat en una pantalla ja superada. Des d'aquella pantalla diu que vol encarregar-se de redreçar el seu partit. Una primera mesura que podria prendre seria fer-ne fora els regidors de Sant Hipòlit de Voltregà que volen que els funcionaris jurin els Principis Fonamentals del Procés si esperen cobrar el sou a final de mes.
