 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Segons els estatuts del PP, Rajoy no hauria d’haver segut ni president del partit (un fet necessari per a ser candidat a la presidència del govern) i, per tant, ara mateix tampoc podria optar (encara que amb remotes possibilitats) a tornar a presidir els destins del poble espanyol.
Aquest matí llegia al diari Público: Els estatuts del PP impedeixen substituir a Rajoy com a candidat. Segons els estatuts, el candidat a la presidència del govern ha de ser el líder del partit que, a la vegada, és l’únic que pot convocar un congres a través de la junta nacional per a la seva substitució excepte en casos de ‘dimissió, mort o incapacitat’.
No cal que ho tornis a llegir, no hi ha cap incongruència... Encara que sembli que el que he escrit al principi i els text dels estatuts del PP és contradictori, no ho és. Voleu que us ho expliqui?
Molt fàcil, perquè si tenim en compte els estatuts, Rajoy no hauria d’haver arribat a la presidència del partit per manifesta incapacitat (ho poso així amb negreta i cursiva per a que no hi hagin dubtes)
Com a treballador públic sé que hi ha oposicions que desgasten molt. Alguns A1 (la màxima categoria professional dintre de l’administració) estan realment tocats... I d’això en poden donar fe els seus subordinats.
Em temo que a Rajoy li va poder passar una cosa similar. Les oposicions a registrador de la propietat (que és la que va fer el president del govern en funcions) com les de notari, inspector de finances, etc. tenen la fama de ser les més dures. Encara que nomes sigui de passada, vull recordar-vos que Aznar era inspector de finances...
No descarto que els seus companys de partit se’n adonessin de la seva discapacitat i potser per això el van escollir per al càrrec que ocupa. Sembla ser que Aznar, el seu antecessor, abans que a Rajoy va proposar per al càrrec a Zaplana (conegut popularment com sabata plana) i a Rato (dient-li rata de claveguera ens quedaríem curts), però els dos ho van rebutjar.
Rajoy era la persona idònia per a que una bona part dels seus companys de partit poguessin traficar (volia posar la traducció catalana de trapicheo, però no existeix) en tota mena de sectors: bancari, immobiliària, esportiu, cultural, esdeveniments de tota mena, etc. Així van sortir casos com els de la Gürtel, la Púnica, etc. Tothom s’omplia bé les butxaques... Bé, tot sembla que no. El propi Rajoy que no se’n assabentava de res, la lideressa Esperanza Aguirre i la godzilla Rita Barberà que pel que sembla tampoc.
Avui en dia, que es fan estudis per tot (sobre els creuaments d’homo sapiens i neandertals o sobre qui són més feliços els que tenen gossos o els que tenen gats), trobo que es podria fer un estudi sobre si existeix un gen entre aquells que són de dretes per a veure les causes que els porten a voler-se enriquir sense mesura a costa dels ciutadans i que, a la vegada, els hi pot causar alguna mena de trastorn que els impedeix adonar-se’n de la realitat que els envolta.
Seria l’explicació lògica al perquè durant els anys que ells han volgut anomenar crisi, però que molts considerem que ha estat una veritable estafa, es van continuar enriquint mentre feien patir als dels estaments socials més baixos, rebaixant-los les prestacions sanitàries, les prestacions per ocupació, la qualitat dels serveis públics, etc. Per una part pregonaven l’austeritat (encara la pregonen), mentre que per l’altra vivien en un món de malbaratament (despilfarro en castellà) i disbauxa, aliens a la realitat que els envoltava i que els segueix envoltant.
