 |
| De Ricardo al diari el Mundo. |
Sabeu que no cal seguir els debats per a treure’n opinió. Només cal escoltar o llegir aquells mitjans més objectius i que normalment es qualifiquen d’esquerres. Ja m’agradaria a mi que els que es diuen de dretes fossin tan imparcials...
Més que vencedors i vençuts (sembla que a tots els debats hi ha d’haver forçosament algú qui guanyi i algú que perdi), el que ho va haver va ser qui en va sortir reforçat de cara l’opinió pública i qui en va sortir tocat. Opino que Pedro Sánchez, tot i que no va aconseguir el seu propòsit (ja ho sabia) la seva imatge fa sortir-ne reforçada, fins i tot dintre del seu propi partit que no és poc.
Qui també va donar la talla va ser Albert Rivera que tot i que no era el seu debat, segons he escoltat aquets matí en va sortir com l’autèntic líder del centre-dreta espanyol. I va parlar en català! Poc, però ho va fer, com també ho va fer Xavi Domènech de En Comú Podem.
En canvi, els qui van perdre punts van ser Rajoy i Pablo Iglesias. Rajoy perquè és evident que després de més de 4 anys al front del govern (us recordo que fa dos mesos i mig que segueix sent el president del govern en funcions), encara no se’n ha assabentat de que va la pel·lícula. Ahir l’única cosa que va demostrar és que té experiència en moure’s per l’hemicicle del Congrés, però al fons de qüestió o el que és el mateix, l’estat real d’aquest país, allí encara no ha arribat. Potser només és una anècdota, però va tornar a equivocar-se en una frase donant-li el sentit contrari del que realment volia expressar, tot dirigint-se a Pedro Sánchez: el que nosaltres hem fet, cosa que no ha fet vostè, és enganyar la gent . Després va rectificar ràpidament, però ja ho havia dit, igual el va trair el subconscient... Perquè efectivament si algú ens ha estat mentint durant molts d’anys ah estat el Partit Popular dels quan, Rajoy n’és el màxim exponent.
Però qui realment va pixar fora de test va ser Pablo Iglesias. El líder de Podemos va perdre les formes i també bona part de la seva credibilitat a l’acusar a Pedro Sánchez d’haver estat influït per Felipe González que té els mans tacades de ‘calç viva’. A Iglesias li va sobrar la segona part de la frase. D’haver acabat després d’esmentar a Felipe González, no hauria ofès a ningú i fins i tot una majoria dels socialistes hi haurien estat d’acord (encara que se’n guardaran molt de manifestar-ho en públic) Evidentment a Felipe González sé li poden retreure moltes coses. Ja sabeu que jo també sóc molt crític amb aquell que un dia teníem com a líder i model tots els socialistes, fins i tot els catalans... Però, simplement, ahir no tocava...
Qui em va agradar va ser Joan Tardà quan va dir que els catalans estàvem vacunats contra els cants de sirena, ja que Zapatero ja va enganyar a Maragall. Té raó, però omet una cosa... No sé si per oblit o per interès, ja que molta part de la culpa de l’enganya a Maragall la va tenir Arturo Mas que per aquell temps ja somiava presidir la Generalitat que 3 anys abans els havien furtat, tal i com va dir la Marta Ferrusola, la dona del Molt Poc Honorable Jordi Pujol.
I les declaracions que, tot i ser intranscendents em van sorprendre van ser les de Quico Homs quan va afirmar que si no hi havia un pacte d’esquerres era perquè Sánchez no volia... Tal com ho va dir sembla que fins i tot incloïa el seu propi partit... És que ara Democràcia i Llibertat és un partit d’esquerres? I jo sense assabentar-me!
En política és tot tan canviant que en un tes i no res, el que semblava impossible, pot fer-se realitat. Que Pedro Sánchez pugui ser investit demà sembla, ara per ara impossible. Però també és veritat que Podemos està obert en seguir negociant... Potser és molt aventurar, però ara com ara, de cara unes eleccions anticipades per al juny sembla molt millor posicionat el PSOE que el partit que encapçala Pablo Iglesias. Aquest fet seria determinant per a una rectificació de Podemos. Però vull recordar que el pacte és a tres bandes... Com reaccionaria Ciudadanos si deixés de ser l’aliat preferent dels socialistes?
Rajoy sembla cada vegada està més acabat. Quan l’aplaudeixen els seus ho veig més com un acte hipòcrita que de suport al que encara, oficialment, és el seu líder. És més que probable que si anem a unes noves eleccions Rajoy no serà el cap de llista dels populars. I potser no serà l’única novetat que hi haurà, ja que, sovint, per a que es puguin arribar a acords cal fer sacrificis(humans)
Hi ha una dita castellana que diu: A río revuelto ganancia de pescadores. L’adaptació a la situació actual és: A política revolta, la dreta hi surt guanyant!
