FORTANETE (7)

Radiografia de la mobilitat en bicicleta de Barcelona

Els carrils bici de la ciutat Comtal

SALVADOR FUENTES BAYÓ

Tècnic del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

El municipi de Barcelona que compta a l’actualitat amb 118 km de carril bici, s’ha proposat d’aquí a l’any 2018 triplicar la seva longitud arribant als 308 km, cosa que suposaria una gran fita per a la mobilitat en bicicleta per a la ciutat i propiciaria una nova revolució.

La primera revolució ciclable a Barcelona molts coincidim que va ser l’any 2007 amb la implantació del Bicing. Per tal que aquesta segona revolució es consolidi cal abans fer una radiografia dels carrils bici existents, que, al meu entendre es del tot necessària per a millorar la xarxa existent i que en alguns casos cal reforçar amb mesures de seguretat per evitar accidents.

Ja és una constatació que Barcelona pedaleja i en ple hivern es veuen pel carrer més bicicletes que mai i no em refereixo als grups de turistes en bici que també, sinó a usuaris quotidians que la utilitzen en els seus desplaçaments.

Les dades disponibles fins ara de l’1,5 % de quota modal de desplaçaments en bici semblen obsoletes i molt inferiors a les que percep el ciclista quotidià que reclama urgentment més espais segurs a la ciutat

Qui pot anar pels carrils bici?
Art 1. Les bicicletes circularan obligatòriament pels carrils bici segregats...
Art 3 Quan el carril bici estigui situat en calçada els vianants no el podran ocupar ni caminar-hi...
Art 10. Els altres vehicles no podran circular ni aturar-se en els carrils reservats per a bicicletes[1].

Sembla una qüestió absurda, però no crec que sigui un tema baladí ja que sovint per no dir cada dia em trobo, circulant per carrils bici, amb invasors de tota mena que utilitzen el carril bici per a circular amb patinets, skaters, fent fúting, turistes arrossegant maletes, vianants despistats, segways, vehicles estacionats i tot tipus de ginys elèctrics, que cada dia hi ha més. Algú de vosaltres ha vist algú cridant l’atenció per exemple a un skater que utilitza el carril bici posant en perill als ciclistes? Segur que no.

Tot i que no soc partidari de multar ningú, alguna acció s’haurà de prendre contra tant invasor del carril bici no creieu?

Anàlisi de punts a millorar
Sense ser gaire exhaustiu presento sota un parer personal i fruit de la pràctica diària alguns carrils bici que s’haurien de millorar

1. Carrer Comte Urgell amb Carrer Mallorca

El número 1 del rànquing de desajustos en carrils bici és la cruïlla entre el carrer Comte d’Urgell i Mallorca. Els vehicles, quan tenen el semàfor vermell s’avancen sobre la línia i el ciclista ha de fer malabarismes per evitar topar contra el vehicle i els ciclistes que van en sentit contrari. En el cas de la segona foto amb un skater.

Segons el consistori aquesta solució (carril bici seguint el xamfrà) està descatalogada, però atès el perill evident em pregunto si tant costaria pintar de vermell el pas on circulen bicis i prohibir parar els vehicles. Proposaria una campanya de micromecenatge per a pintar el paviment jo mateix, tot i que sospito que em passaria com als companys de la PTP de Badalona que van pintar un pas de vianants a l’aparcament de l’hospital de Can Ruti i l’ajuntament de Badalona d’aleshores els van multar varies vegades per incívics.

2. Passeig Pujades junt mur de la Ciutadella

El defineixo com l’anti-carril bici. Circular-hi és una pràctica de risc ja que ha estat pintat sobre el paviment de panots, l’amplada no és adequada i és perillós quan es creuen dues bicicletes. Les dues entrades/sortides de vianants que hi ha del parc de la Ciutadella presenten un risc addicional ja que els vianants que surten del parc no s’esperen que el carril bici passi fregant la tanca i per acabar-ho de rematar circular tant a prop de la paret que tanca el parc dóna inseguretat. Tot un cúmul de despropòsits.

Jo proposaria com a examen de conduir bicicletes aquests indret ja que si els conductors novells no se la peguen contra la farola, ni contra el mur, ni contra un altra bicicleta en sentit contrari ni contra els vianants, tenen l’aprovatcum laude.

3. Av. Drassanes. Carril bici en vorera

El carril bici de l’avinguda Drassanes es un altre producte “descatalogat”. Discorre per la vorera i ha de sortejar el paviment en molt mal estat, la marquesina del bus obliga a fer una giragonsa i hi ha gran freqüentació de vianants (Escola d’idiomes, pista poliesportiva, etc.). Tot això fa que si un dia passes per allí en bicicleta, el proper dia segur que passes per la calçada de l’avinguda Drassanes i sempre trobaràs a algun conductor de vehicle que et recrimini perquè no vas pel carril bici que el tens al costat...I aleshores ve quan li dius...has provat a circular-hi algun dia en bicicleta? Es una barreja de Dragon Khan i cursa de 3.000 obstacles amb basal d’aigua inclòs

4. Av Marques d’Argentera. Plataforma sobreelavada amb molt pendent

El carril bici de l’avinguda Marquès d’Argentera es una via molt freqüentada per accedir al parc de la Ciutadella. De les diverses provatures que s’han fet per donar seguretat al vianant que accedeix al bus des de la parada ha primat la pitjor al meu entendre. Unes rampes excessives que obliguen al ciclista a fer un gran bot. L’acabat amb planxes metàl·liques fixades amb cargols que sobresurten representen un perill per al ciclista. Segur que no es pot dissenyar millor?

5. Av Meridiana Tram entre Plaça Marina i plaça de les Glòries. Mal drenatge

Una de les màximes de qualsevol paviment es que ha de ser bon drenant de pluja. No pot ser que cada vegada que plou, el carril bici de l’Av,. Meridiana quedi inundat i faci perillar la circulació del ciclista. Les peces separadores contínues fan que no es pugui drenar bé el paviment.

6. Estacionaments de vehicles al xamfrà del Carrer Consell de Cent amb Aribau

Quan el carril bici del carrer Consell de Cent passa tocant el xamfrà d’Aribau, existeix un contenidor de residus que impedeix la visibilitat als vehicles que aparquen a tocar i aquests, no poden veure als ciclistes que circulen i solen maniobrar sense tenir en comte que circulen en verd pel seu carril i si a més el conductor aparca al xamfrà de cul, la manca de visibilitat és absoluta. Cal millorar aquests punt negre. No hi ha cap lloc més on ubicar el contenidor?

7. Obstacles en passos a la Plaça Catalunya

La plaça de Catalunya és un lloc de pas dels més freqüentats de Barcelona de vianants i també passen força bicicletes. Existeixen dues paredes de Bicing a la mateixa plaça que són molt freqüentades. Si, circulant en bici volen enllaçar la Rambla de Catalunya amb el portal de l’Àngel el pas natural de rodejar la plaça es troba amb el coll d’ampolla del tòtem de Turisme de Barcelona que afegit a les motos que aparquen en vorera ens dóona menys de dos metres d’amplària. Un coll d’ampolla on passem a diari més de 9.000 vianants i 800 bicicletes. Recomano insistentment el desplaçament del tòtem, el qual és desproporcionat i que no aparquin motos en aquell indret tant estret per a circular.

Anàlisi de punts forts
No vull ressaltar només els aspectes negatius i per tant passo a exalçar els carrils bici o les iniciatives que per a mi són exemplars

Connexió de Passeig de Sant Joan amb la plaça de Tetuan. Una solució magnifica que potència l’eix ciclista com una de les vies mes transitades en bicicleta de Barcelona.

1. Nou carril bici central. Avinguda Paral·lel

Ha estat un gran encert que un dels primers carrils bici segregats de Barcelona que es va fer que fou el de l’Avinguda Paral·lel hagi estat en la nova reurbanització passar-ho al centre del vial. Ja es va veure que el carril adossat a una línia d’aparcament era font de conflicte i accidents a l’hora de desencotxar i passar cap a la vorera.

2. Reurbanització passeig de St. Joan i del carril bici central

Al igual que s’ha fet en l’Av. Paral·lel una altra molt bona actuació que ha guanyar seguretat per al ciclista i molt mes espai per al vianant en detriment del vehicle privat. Un exemple a seguir que s’hauria d’aplicar en molts indrets de la ciutat.

3. Comptador de Bicicletes

Per tal de mostrar el múscul de massa crítica de la bicicleta cal que ho visualitzi tothom i a més si es possible que s’indiqui el nivell de contaminació de la ciutat i sobretot les tones de CO2 que deixem d’emetre a l’atmosfera per utilitzar la bici seguint l’exemple d’altres ciutats europees. Al meu entendre caldria ficar comptadors al Carrer Urgell, Al carrer Marques d’Argentera, al carrer Marina i a l’Av. Paral·lel.

4. Rotonda plaça Marina

La incorporació de les bicicletes al carrer Marina pel mig de la rotonda, es una solució adequada quan existeix una cruïlla de trànsit intens i quan el carril passa pel centre de la calçada. La combinació de “sevillanes i separadors” dona una certa seguretat al ciclista quan entra a l’interior de la rotonda.

5. Rotonda de plaça Tetuan

Ningú no hauria pensat mai que l’ajuntament sacrificaria a la rotonda de la plaça Tetuan un carril de cotxes per tal de ficar un carril bici bidireccional, tenint en compte que la Gran Via es una de les vies bàsiques de la ciutat. Les connexions amb el passeig de Sant Joan són força adequades tot i que la circulació a l’interior de la plaça en moments de molta afluència de bicicletes pot ocasionar molèsties als vianants.

6. Nou carril bici al carrer Bac de Roda

Fotos del carrer cedides per Manel Ferri

El carril bici de Bac de Roda incorpora totes les mesures de seguretat necessàries i una amplària suficient. La senyalística horitzontal i vertical del tramvia està molt ben tractada. La supressió d’un carril de circulació per a implementar un carril bici bidireccional s’està revelant com a la solució més adient, un cop superada l’etapa de posar els carrils bici a les voreres.

7. Semàfors, separadors, senyalització per a ciclistes

Es important, disposar en els carrils bici més transitats de semàfors per a ciclistes disposats a l’alçaria adequada per ser vistos amb facilitat. El separadors ja sigui el model Barcelona o el model Zicla (pans) es consideren adequats i convé completar-ho amb sevillanes en els llocs amb mes risc com es veu a la foto. El pintat de vermell en els llocs de perill sensibilitza tant als vehicles que giren com a les bicicletes i s’ha de mantenir adequadament. La fixació del model Barcelona, finalment ja es veu que no dóna problemes i afortunadament no es veuen separadors arrencats ja que es fiquen amb tacs de productes químics.

Conclusions  

L’evolució de carrils bici a Barcelona ha estat notòria i passar la bicicleta de la vorera a la calçada no haurà estat una tasca fàcil ni agraïda per als responsables municipals, però crec que és el criteri més adient per anar implantant infraestructures ciclistes a la ciutat. L’ajuntament s’haurà d’afanyar si vol complir amb la paraula d’ultrapassar els 300 km de xarxa ciclable en pels propers anys però no ha d’oblidar-se d’actualitzar alguns dels carrils bici existents com els que es descriuen en aquests article ja que tots els carrils bici haurien de complir uns estàndards mínims.

La malaurada mort de la Diputada de Junts pel Sí, Muriel Casals accidentada per un ciclista al Carrer Urgell cantonada Provença el passat 30 de gener de 2016 ha convertit l’indret en lloc de pelegrinatge que no para de rebre flors i mostres d’afecte.

El carril bici bidireccional en vies de sentit únic com el del carrer Comte d’Urgell s’ha qüestionat ran de la seva mort. M’agradaria defensar-lo amb la convicció que és la solució que necessita la ciutat de Barcelona, la qual demanda cada cop més infraestructures on poder circular millor i amb mes seguretat amb bicicleta.

El vianant s’ha d’acostumar a mirar en les dues direccions quan travessa la calçada ja que una bicicleta el pot abordar en la direcció que no està mirant. El ciclista, ara que ja som multitud haurà d’abaixar la velocitat en els indrets on s’intueix que pot travessar un vianant despistat.

L’ús del mòbil en espais públics ja ha propiciat senyals de trànsit de perill en països nòrdics. No crec que a Barcelona tinguem que fer una cosa similar per alertar als vianants. Es troba a faltar una campanya municipal de promoció de la bicicleta que posi en valor els desplaçaments en bicicleta i sensibilitzi a ciclistes, vianants i automobilistes (sense fer-ho amb mal gust com la campanya del RACC als semàfors).

Jo també he estat a punt de dur-me per davant a un vianant que ha creuat en vermell quan tenia jo verd i la resta de vianants encara esperava al semàfor. El vianant va culpar al carril bidireccional, argumentant entre els retrets de la resta de vianants que ella mirava que no vinguessin cotxes en el seu sentit com si les bicicletes fórem invisibles perquè no fem soroll. Si et saltes un semàfor, com a mínim mira dues vegades ja que si t’habitues a fer-ho en algun moment tindràs un accident. Això val per a tothom qui es mou a la via pública. Cal recordar-nos que hem d’anar molt en compte perquè som fràgils i tots volem compartir l’espai urbà que hauria de ser amb harmonia i amb una mica més de comprensió i tolerància.

---

[1] Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles de l’ajuntament de Barcelona

Benvinguts a Ullastret c. 250aC

La ciutat més gran del món ibèric, Ullastret, reconstruïda en tots els seus detalls, tant l'emplaçament del Puig de Sant Andreu com l'Illa de'n Reixac.

https://www.youtube.com/watch?v=73HOao7W7oA

INCAPAÇOS

Idígoras & Patxi al diari el Mundo. 

Finalment s’ha consumat el temps que tenien els partits polítics espanyols per arribar a un acord que permetés l’elecció d’un nou president del govern.

Moltes de les previsions fetes per alguns analistes i també polítics, no s’han complit, com per exemple el gran pacte entre el PP i el PSOE amb un pas al costat de Rajoy o no o també la retirada de Pedro Sánchez per a facilitar una altra mena de pactes.

Aquest matí Pepa Bueno ha usat una paraula per a definir la situació final: INCAPAÇOS. Des del 20-D han passat 4 mesos i encara que s’han dit moltes coses i fins i tot va haver un moment on semblava que es desencallarien les negociacions entre Podemos i el PSOE, la veritat és que no ha estat així.

Sabeu que passa quan dos sé barallen? Que si sents a un té raó i si sents a l’altre també. Pedro Sánchez i els seus donen la culpa a Podemos, mentre que aquesta formació dóna la culpa al PSOE. Com a ciutadà que pensa votar el proper 26-J m’agradaria saber la veritat: Per què no s’ha pogut arribar a un acord i de qui és la culpa? Intueixo que no ho podré saber.

El PSOE va pactar amb Ciudadanos perquè aquest va ser l’únic partit que va estar disposat a fer-ho. Si hagués estat Podemos el primer en voler-ho fer, penso que la situació hauria pogut variar considerablement.

Segons els de Podemos, l’acord del PSOE amb C’s fa impossible un pacte amb ells. A part, els partits que es quedaven fora del pacte, en lloc d’abstenir-se per a deixar el pas lliure a Sánchez, anunciaven que votarien que no i, d’aquesta manera es bloquejava qualsevol intent de desencallar la situació.

Durant tot aquest temps, sabeu què m’ha cridat poderosament l’atenció? L’animadversió que sembla que es tenen Pablo Iglesias iAlbert Rivera. Entenc que siguin de ideologies totalment contraposades... Però si ho recordeu, abans de les eleccions (no sé si ja s’estava en campanya o no), Jordi Évole va fer un programa amb un cara a cara entre tots dos. Els va citar a un bar de Barcelona i allí, cadascú d’ells va exposar els eixos principals del seu programa. Programes coincidents en una bona part dels punts... Fins i tot, un dels dos (no recordo qui), va dir que el podria assumir perfectament.  

Quan passen situacions així, entenc que mots ciutadans desconfiïn dels polítics. Iglesias i Rivera fan fer la pantomima davant les càmeres i van mostrar una sintonia que després del 20-D no han tornat a mostrar. Quina confiança hem de tenir amb les persones que es contradiuen a les primeres de canvi?

Una altra cosa que els polítics s’haurien de veure, és quan fan nosa, es a dir, quan la seva persona és la que impedeix qualsevol acord. Però l’egocentrisme de la majoria dels líders polítics els provoca miopia i no ho veuen. Fixeu-vos per exemple amb el cas de Mas. Només 2 o 3 dies abans de fer el pas al costat va dir que no s’apartaria, tot i que les CUP l’havien qualificat com el principal obstacle per a facilitar la investidura.

Amb Rajoy passa si fa o no fa el mateix. Rajoy representa el vell PP, el partit de la corrupció i les retallades. Ahir es queixava quePedro Sánchez ni tat sols hagués pogut parlar amb ell. Jo tampoc ho faria... I com jo qualsevol ciutadà d’aquest país que tingui una mica de decència. Donar suport a Rajoy és avalar el que ha estat fent el PP i el govern d’Espanya, la qual cosa és incompatible amb un canvi de polítiques (en plural) per aquest país.

Pepa Bueno també h dit una cosa que em sembla fonamental: Què deixen al costat els seus problemes i que mirin de resoldre els dels ciutadans. Vuit anys de crisi econòmica han comportat un deteriorament de l’estat del benestar. Els ciutadans han perdut drets per tots els costats, la distància entre rics i pobres ha crescut considerablement i els nivells de pobresa han sobrepassat tots els límits. Per tant, reclamem solucions ja!

El títol de l’entrada d’avui és INCAPAÇOS. Normalment, la incapacitat parta implícita la inactivitat laboral i una pensió d’acord amb el grau que t’atorga l’administració.

I si declaréssim a tots els nostres líders INCAPAÇOS? Sinó tots, una gran majoria s’ho mereix. Ara bé, les pensions haurien de ser similars a les que cobra qualsevol treballador que hagi estat declarat incapacitat per fer la seva feina.