El darrer exemple el tenim en unes declaracions que va fer l’altre dia el director general de la policia Ignacio Cosidó durant una entrevista televisiva on va qualificar a Podemos com una amenaça per a la democràcia i portar un germen de justificació de la violència...
Cal pensar que Cosidó, con els altres dirigents del PP estan convençuts de que el PP és el paradigma de la democràcia i que d’aquest partit emanen tots els valors de convivència social i pacífica.
Però ves per on, els fets indiquen tot el contrari. El govern de Mariano Rajoy, mentre el seu partit es finançava il•legalment (avui no parlaré d’aquest tema), aprofitava la conjuntura de crisi econòmica (ho anomeno així per a que ho entengueu, però és l’estafa més gran mai muntada per a eixamplar la distància entre rics i pobres) per a legislar una sèrie de lleis, que seran tot el democràtiques que vulgueu, però atemptaven greument contra els drets dels administrats.
Per a evitar qualsevol conat de protesta es van treure de la mànega la anomenada llei mordaça, la llei més repressora que s’ha fet mai en democràcia en aquest país, fins i tot més que la que es va aprovar en l’època de Corcuera de la puntada de peu a la porta.
Fixeu-vos fins a quin punt s’ha controlat a la societat, que han tingut a les centrals sindicals més callades que mai, tot i que també han patit en les seves carns la repressió del regim pepero.
Potser no ho sabrem mai o potser no ho admetran, però alguna avís els van haver de fer arribar per a que estiguessin tan dòcils durant tota la legislatura. Han hagut de ser altres col•lectius els que van d’haver de sortir al carrer a defensar els drets retallats o simplement esborrats del panorama.
No cal ser un gran observador per adonar-te’n de que el model de democràcia d’aquesta gent, està molt més prop d’un regim totalitari (sovint anomenat república bananera) que no del govern d’un país socialment avançat.
Digueu-me vosaltres quin ministre de l’interior d’un país de la UE ha condecorat una Verge (amb majúscula, ja que una verge en minúscula és una altra cosa) o té un àngel de la guarda a qui li diu Marcelo a part, evidentment de Jorge Fernández Díaz?
Només un tarat mental (i perdoneu-me l’expressió) és capaç de fer una bajanada com aquesta. Però el més greu és que compta amb la complicitat, al menys del President del Govern d’Espanya Mariano Rajoy Bey. Perquè de no ser així, no l’hauria mantingut al govern ni un minut més. El temps en que es trigar en signar un decret de destitució.
Per tant, hem de pensar que tots els membres del govern de Rajoy són, sinó iguals, força semblants. Valgui per a tots ells aquella expressió que diu: qui calla atorga!
