LA RUTA DELS CÀTARS. FOIX (5)

El PSOE, víctima de la seva pròpia batalla interna

JOAN TAPIA

Periodista

Els socialistes no generen la confiança imprescindible per poder aspirar a dirigir el Govern

Les eleccions de diumenge a Galícia i Euskadi han tingut un resultat similar al que s’esperava. El PP revalida per tercera vegada la majoria absoluta en una de les seves comunitats clau. Són bones notícies per a Mariano Rajoy, encara que el resultat gallec no és exportable. Al País Basc, Iñigo Urkullu i el PNB han tingut un gran èxit i, encara que no tenen majoria absoluta, podran governar sense gaires problemes perquè poden reeditar el seu acord d’aquesta legislatura amb els socialistes, que els dóna majoria absoluta.

Però el gran interès de les eleccions era el seu efecte en la política espanyola. Aquí les eleccions han fet explotar les divisions internes del Partit Socialista. Els resultats són molt dolents si es comparen amb els de fa quatre anys, quan no existia Podem. Però en comparació amb les legislatives de desembre i de juny, sense ser bons, són acceptables. A Euskadi, Podem avança el PSOE en 32.000 vots, quan al juny l’avantatge era de 170.000. La raó és que en les legislatives Podem va guanyar les eleccions a Euskadi i ara ha quedat tercer, darrere dels penabistes i dels abertzales d’EH Bildu, als quals ha cedit molts vots.

És a dir, que els resultats bascos del PSOE són dolents en comparació amb els de fa quatre anys, però s’ha corregit bastant el comparatiu amb Podem en les legislatives de desembre i les de juny. A Galícia, els resultats estan alineats amb els de juny, però tampoc hi ha cap caiguda dramàtica.

El que passa és que el PSOE viu des de fa mesos una forta crisi de confiança entre la direcció federal de Pedro Sánchez i els barons territorials que estan entelant tota la seva tasca i comprometent seriosament totes les seves possibilitats. Sánchez s’ha decidit a posar fi a la crisi amb un congrés el mes de desembre vinent i l’elecció d’un secretari general per part dels militants el 23 d’octubre vinent, i els barons s’oposen radicalment a aquest full de ruta. La reunió del comitè federal de dissabte ho haurà de decidir.

Em temo que Sánchez s’ha posat a ell i al seu partit objectius massa ambiciosos per a la seva realitat i que el resultat no pot ser bo. Un partit immers en una guerra interna tan forta –gairebé suïcida– ha de posar casa seva en ordre abans de voler dirigir el país.

Els resultats no tan dolents del Partit Socialista al País Basc i Galícia han fet explotar una seriosa crisi interna que s’ha de resoldre amb rapidesa. Em temo que això no passarà o que la resolució de la crisi serà insatisfactòria. I en aquest cas, el PSOE no està en disposició de generar la confiança imprescindible per poder aspirar a dirigir el Govern de la nació.

NO ESTAN TOTS ELS QUE SÓN (Judicis de les targetes ‘black’ i la Gürtel)

Aquesta setmana han començat dos judicis que afecten d’alguna manera el PP: el de les targetes black de Caja Madrid/Bankia i el del primer temps de la Gürtel.

A les fotos que han anat sortint als diferents mitjans de comunicació s’han vist cares conegudes, com per exemple Miguel Blesa i Rodrigo Rato al de les targetes i Jesús Sepúlveda, Luis Bárcenas, Francisco Correa i Álvaro Pérez, més conegut con el Bigotes , al segon. Però no hi són tots... Hi falta molta, molta gent... I tots cares conegudes i populars (la paraula té un doble sentit)

Sobre el primer cas m’ha cridat poderosament l’atenció algunes línies de defensa, com per exemple que Rodrigo Rato digui que les targetes eren un complement del sou... De ser així, l’import que es va gastar ell i tota la resta l’haurien d’haver posat a la declaració de la Renda de l’exercici corresponent. Si no ho van fer així, evidentment es tractava de diner negre... Més negre que el color de les targetes. Ja sabeu el que es diu: s’agafa més prompte un mentider que a un coix!  

Dit això, a qui li amarga un dolç! Si té posen la mel a la boca, què faries? Sí, sí, ho dic per tots, fins i tot per mi... Quan passa una cos així (tranquils que d’aquesta magnitud no ens passarà), segurament que ni ho penses... Qualsevol agafaria de targeta, sé la posaria al bitlleter i a la primera oportunitat n’he faria ús. Per a què ser hipòcrites? És el que és i punt...

No me direu que no us agradaria que a la vostra empresa us donessin un complement retributiu en forma de targeta de crèdit... A tots ens agradaria! Però és evident que no estem a l’altura dels consellers de Caja Madrid/Bankia, inclosos els representants sindicals.

Les línies de defensa de la Gürtel ja són una altra cosa. Aquí sí que sé nota que els advocats tenen categoria! Van directament al gra: l’anulació del judici per obtenció il·legal de proves en el cas de les escoltes telefòniques. Pasmado, m ‘he quedat!

Tal i com van dir anit a la Sexta, els bancs dels acusats de la sala d’audiències del jutjat no és el primer lloc que reuneix al bo i millor de la picaresca d’aquest país (la segona part de la frase és de collita pròpia) Ja es van trobar al casament de la filla d’Aznar... De quin Aznar? De quin Aznar ha de ser? De D. José María Aznar, aquell que no tenia segon cognom i que va arribar a ser President de les Espanyes... I llavors un medita: què hi anés Fraga tentinejant-se, d’acord, hi havia de ser com a pare espiritual que era d’Aznar, què hi anés el mafiós de Berlusconi, bé, d’acord, tanto monta... Però algú me pot dir qui nassos eren Francisco Correa i Álvaro Pérez? Caps d’estat? No! Primers ministres? No! Ministres a seques? Tampoc! Familiars de José María o la Carme? Sembla ser que tampoc... Llavors, quina relació tenien per estar presentes a la boda reial de la filla d’Anar? La resposta a aquesta pregunta és la clau, el quid de la qüestió... Si el motiu pel qual van anar a la boda d’Ana Aznar y Botella és perquè hi havia certa relació comercial (volia posar contractual, però d’haver contracte seria verbal), això voldria dir que D. José María estaba metido en el ajo... Què era un més de la trama Gürtel!!! Veieu com no estan tots els que són...

I si la Justícia remenés una mica més, n’he trobaria molts d’altres... Tots ells il·lustres, que tenen ho han tingut càrrecs importants dintre del PP i de responsabilitat en diferents governs.

Per favor, algú me pot explicar el perquè no han fet seure a tota aquesta escòria als bancs? Ah! Què no hi havia prou lloc? Gràcies amic, gràcies per la teva resposta, segurament que és per això...

Els màxims capitosts no cauran, en canvi va caure un jutge com Baltasar Garzón... Serà veritat que allà on vagis dels teus n’he trobis?

Jo vull amics d’aquests... I de passada una targeta black. Tu també?

Pos posats a demanar, una per a mi, una altra per a tu, però que no se’n demanin moltes a veure si no n’hi ha prou...         

TEMPS DE SEGA A LA RIBERA (5)