TEMPS DE SEGA A LA RIBERA (SANT JAUME D'ENVEJA) 8

VIATGE AL PAÍS DELS CÀTARS. MONTSEGUR

El TC ens toca els bous

SÍLVIA CÓPPULO

Periodista

El Tribunal Constitucional, que poca feina té, ara està entretingut a veure com s'ho fa perquè tornin els toros a Catalunya. Fa sis anys que el Parlament va abolir les corrides arran d'una ILP presentada per 180.000 persones. Llavors, el món civilitzat ens va aplaudir i el PP es va indignar. La cosa jurídica al servei que el Govern central mani tant com vulgui, diu que els toros són espanyols, o sigui competència de l'Estat, i que el Parlament català pot regular-los, però no prohibir-los. Ara bé, tot i que el TC acabi impugnant la llei catalana d'aquí uns dies, els toros no tornaran. Perquè el govern català ja ha avançat que no acatarà la sentència i hi posarà tantes traves legals com pugui, perquè l'Ajuntament de Barcelona (on estan prohibits fins i tot els correbous) també prepara la seva estratègia jurídica per driblar el TC i, en definitiva, perquè la majoria dels catalans i les catalanes no vol fer del patiment dels animals un espec­tacle.

No és gens nou que el TC es vulgui torejar la Cambra Catalana a petició del PP o del Govern espanyol. L'abril passat va anul·lar parcialment el decret català anomenat de pobresa energètica i emergència habitacional. Els articles suspesos evitaven els desnonaments de les persones més vulnerables mediant amb els bancs quan hi havia un sobreendeutament i fent obligatori que les entitats financeres oferissin un lloguer social i cedissin temporalment pisos buits a les persones que ho han perdut tot. Aquesta mateixa setmana el govern de Junts pel Sí ha presentat un nou projecte de llei anti-desnonaments per saltar-se la suspensió del Constitucional fruit de la cimera que el maig passat el president Carles Puigdemont va fer al Palau de la Generalitat amb alcaldes, partits i entitats socials. El nou text legal pot quedar aprovat aquest mateix mes d'octubre, i estarà redactat de tal manera que serà molt difícil recorre'l.

Però Catalunya és molt torera

Tothom sap que de fons hi ha el conflicte polític entre el Govern espanyol i el català que tants anys fa que dura, ara concretat en el referèndum d'autodeterminació, però és desolador veure que l'alt tribunal s'ocupa de tirar enrere decisions que compten amb el suport d'una gran majoria social a Catalunya, i que precisament intenten que la seva gent visqui una vida millor. Que la qüestió és l'envaïment de com­petències i que el tema tractat no importa, pot ser vàlid jurídicament, però és tristíssim políticament i ­socialment. O, ¿el sentit d'existir dels poders de l'Estat no és treballar per fer una societat més justa i igualitària? I, finalment, ¿el Constitucional no sap que hi ha una llei no escrita que diu que més val no manar si no t'han d'obeir, perquè només faràs que perdre autoritat? ¿No veu que cada cop se'l toregen més?

COSES QUÈ HE ANAT ESCOLTANT AQUESTS DIES...

Perquè no és el mateix escoltar que sentir...

Sovint es parla de la politització de la justícia, però també de la judiciliació de la política. Són dos conceptes antagònics però que, desgraciadament solen anar estretament lligats.

Des de Catalunya visualitzem aquets dos conceptes amb molta més claredat que a la resta de territoris, al menys a l’actualitat, quan sembla que des de fa uns anys hem recollit el testimoni independentista que un dia va esgrimir el País Basc.

Darrerament, el Govern central sol recórrer totes les lleis que emanen del Parlament de Catalunya què, com totes les cambres legislatives expressa la voluntat del poble, tot i que no agradi a una part d’aquest, aquells a qui representen els grups minoritaris.  

Però encara hi ha una altra manera de judicialitzar la política, què és querellar-se contra tot aquell que s’atreveixi a traspassar la fina línia del que es considera legalitat; la legalitat poder, la legalitat dels intransigents... Recentment heu tingut diversos exemples: Mas, Forcadell, Homs, Rigau, Ortega... Recordareu que sempre dic el mateix, no estic d’acord amb la majoria de coses que han fet aquestes persones, però tampoc estic d’acord que per aturar-los s’hagi de procedir d’aquesta forma.

Si considereu que judicialitzar la justícia és una perversió, des del meu punt de vista encara és més pervers polititzar la justícia.

El sistema judicial espanyol, una gran part dels seus dirigents (potser tots) són escollits per la classe política a proposta, normalment, dels partits. D’aquí que es parli, per exemple de membres del Tribunal Constitucional del sector conservador o del sector progressista, tot i que sovint es confonen, sobretot que es tracta de defensar els grans temes de l’Estat.

Un dels debats més grans d’aquests darrers dies a mesura que ens aproximem al 12 d’octubre, és sobre l’oportunitat o no de celebrar aquesta festa. Mentre que uns la defensen a capa i espasa perquè exalta valors com la unitat de la llengua hispana i enforteix les relacions amb els països de Sudamèrica, els contraris hi veuen la celebració d’un genocidi.

Espanya deu de ser dels pocs països que té dos festes nacionals. Una el 12 d’octubre i l’altra el 6 de desembre, que se celebra la promulgació de la Constitució. Si una és inapropiada per a molts, de l’altra no en parlem... Si tenim en compte que en nom d’una Constitució clarament desfasada se tomba gran part de les lleis del Parlament, difícilment a Catalunya sé pot acceptar com a festiu... Però l’aqüeducte de desembre ja ens va bé...

L’ajuntament de Badalona, amb una alcaldessa propera a Podemos, ha donat llibertat als seus treballadors municipals per anar a treballar demà. No és un fet improvisat, sinó fruït de les negociacions amb els sindicats. Els que decideixin treballar demà podran fer festa el 7 de desembre (veieu com el dia 6 no és tan mal dia...)

Però el millor de tot encara està per vindre. Precisament, sobre l’anterior punt, ha sortit la Delgada del Govern Central a Catalunya la María de los Llanos de Luna i ha dit que la festivitat de demà és d’obligat compliment a tot el territori de les Espanyes i, per tant, també a Badalona. I va presentar una demanda al jutjat, per a que un jutge obligués a tots els treballadors municipals de Badalona a fer festa i, sobre tot, tenir tancades les oficines municipals. I així va ser. Un jutge va sentenciar que els treballadors havien de fer festa... En aquest cas no podríem utilitzar un el terme judicialització del treball? Què ràpida és la Justícia quan vol... La llàstima és que ho vulgui tan poques vegades...

Però no només Badalona tenia previst obrir dimecres. Molts d’altres ajuntaments catalans com per exemple el de Berga governat per les CUP, van obrir ja que, segurament, la Luna n’hi se’n va assabentar (igual devia d'estar a la idem) La qual cosa diu molt poc de la senyora...  

Bé, després de tot, me va agradat molt tornar a saber de la Sra. Delegada del Govern. Quan feia temps que no sabia de la seva existència, resulta que surt per polemitzar sobre un tema que només afecta als treballadors de Badalona...  És què no té millor feina que fer? Per això li paguen? O millor dit: LI PAGUEM?? 

A mi me sembla molt fort que el paper d’una delegada es limiti a ser una comissaria política del govern central. I crec que ho podríem fer extensible a tots els delegats... Sí! He dit a tots... També a Xavier Pallarés.