dilluns, 19 de desembre del 2016
ESPECIAL LO POBLE QUE VOLEM 19-12-2016
Anit sobre les 7.
Tot i que sembla que ja han passat els Reis (pels envoltoris de regal), encara no estem a Nadal.
L'altre dia algú proposava fer un concurs per a veure quines estan més brutes. O el que és el mateix: quines tenen un veïnat més brut i incívic.
Jo segueixo apostant per 'la meva'.
El vot gasiu dels pobres
ORIOL BARTOMEUS
Analista polític d'Agenda Pública.
La tendència de l'elector amb renda més baixa és la d'abstenir-se, a l'entendre que la seva participació no serà decisiva
El nivell de renda sempre ha sigut un factor important a l’hora d’explicar les diferències en la participació electoral, en el sentit que els electors amb uns índexs de renda més elevats acostumen a participar sempre, mentre que els que tenen rendes més baixes només participen de tant en tant, o fins i tot no participen mai.
La participació en les eleccions no és cap altra cosa que una expressió de la connexió social dels individus. Únicament vota qui està connectat, qui s’informa i sap, qui creu que val la pena acostar-se al seu col·legi electoral (i això vol dir que sap quin és el seu col·legi, cosa no tan evident) un diumenge determinat. Ens sorprendria saber la quantitat de persones que no saben quin dia se celebren unes eleccions.
L’abstenció voluntària (la que no és producte de malalties o similars) és majoritària entre els exclosos socials, aquelles persones a les quals falta la connexió social necessària per sentir-se interpel·lades pel joc electoral. El seu és un vot gasiu: només l’exerceixen en les ocasions que perceben que l’elecció és important, ja sigui pels seus interessos personals o pel conjunt de la societat. De vegades s’ha confós aquest vot gasiu amb elements d’identitat nacional i llengua.
A diferència de l’elector connectat, que sempre vota perquè està al cas del que passa a l’escenari polític, segueix les notícies i se sent implicat en el procés electoral, els desconnectats únicament participen si entenen que l’elecció és important, que el resultat és incert, que la seva opció pot guanyar o bé que amb el seu vot pot contribuir a descavalcar una opció que els és especialment desagradable. Si no concorre cap d’aquests factors, la tendència de l’elector pobre és la d’abstenir-se, ja que entén que la seva participació no serà decisiva per modificar el resultat final.
D’aquí ve que, tal com assenyalen Gómez i Trujillo en el seu informe, l’abstenció sigui més forta allà on el nivell de renda és més baix. I no només això. L’abstenció en aquestes seccions censals no només és més forta en una convocatòria determinada, sinó que és més persistent en el temps.
La participació dels desconnectats tan sols puja en les eleccions que són percebudes com a més importants, cosa que demostra l’existència d’aquest vot gasiu que únicament apareix quan la convocatòria «importa». Aquest efecte és visible si es compara la participació entre els barris de Barcelona entre les eleccions municipals i generals de l’any passat. Als barris més abstencionistes (els de renda més baixa) és on més creix la participació entre municipals i generals, mentre que on creix menys és precisament als barris de renda més elevada, que tenen una participació més alta i, sobretot, més estable.
La pregunta que les dades no ens responen és si els pobres no voten perquè realment no volen o perquè no se senten convidats a fer-ho. I depèn de com es respongui a aquesta qüestió, caldrà obrir un debat al voltant de la qualitat del nostre sistema democràtic i, sobretot, sobre què hem de fer tots plegats (però molt especialment els mitjans de comunicació) per implicar tothom en el procés democràtic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)