LA NOSTRA RIBERA 165

CAMPO DE CRIPTANA 10

González, Rubalcaba i Zapatero han de demanar perdó...

M'ha sorprès que els companys exsecretaris generals no hagin demanat disculpes encara pel seu error de recolzar Rajoy

I han de fer-ho aviat. Com més aviat ho facin, millor, menys se'n ressentirà la seva credibilitat. Fa uns mesos van fer sentir la seva respectada veu per fer-nos saber que només hi havia una opció per a Espanya: deixar que Rajoy tornés a formar govern. Ens ho van dir fort i clar. Tota la resta era aventurerisme polític impropi d'un partit respectable com el PSOE. Per actuar amb tanta responsabilitat van emparar, com a mínim, un insòlit cop palatí per carregar-se el llavors secretari general, Pedro Sánchez. Van aconseguir el que perseguien amb aquest acte infame: donar-li el Govern a Rajoy. Van portar després la seva responsabilitat històrica fins a recolzar públicament, el 26 de març passat, la presentació de la candidatura de Susana Díaz a les primàries socialistes, una vegada més l'única opció possible per portar el PSOE pel camí de la victòria...

M'ha sorprès enormement que l'atac de responsabilitat que van patir, des del primer d'octubre passat, no hagi provocat que els citatscompanys exsecretaris generals hagin demanat disculpes pel seu error, el seu immens error, de tacar la història del partit que tant estimen impulsant a la presidència del Govern d'Espanya un president del PP (Rajoy) sota el mandat partidari del qual de 14 anys no han parat d'acumular-se casos de corrupció a tots els territoris on ha governat.

DUES PREGUNTES

Veient les últimes detencions ordenades pels jutges que fins i tot han provocat insòlites dimissions al PP, dues preguntes...

¿No en sabien res els nostres il·lustrats companys? En aquest cas, si demanen perdó, de forma ràpida i clara, potser sabrem disculpar-los demanant-los, això sí, que no tornin a sortir en tromba de la seva jubilació per 'salvar' el partit.

¿Ho sabien però van preferir deixar governar la dreta abans que complir amb el mandat de la ciutadania que, a raó de dos de cada tres, vam votar en dues ocasions contra el PP? En aquest cas el millor que poden fer, si de veritat respecten el partit i els ciutadans que al votar-los els vam donar tot el poder democràtic, ésdesaparèixer de l'escena pública i evitar-nos haver de recordar com ens han avergonyit. Davant de nosaltres mateixos, els socialistes, per haver-los recolzat en el passat, i davant la societat, per una última actuació tan vil.

Malgrat tanta vergonya, els militants socialistes sabem que ara el futur del partit està a les nostres mans. I actuarem, com sempre hem fet, amb la responsabilitat històrica d'oferir a la societat un instrument de canvi democràtic que persegueixi la llibertat, la igualtat i la justícia social. Per fer-ho apartarem, amb el nostre vot individual i secret, tots aquells que hagin facilitat que la ignomínia, la deshonestedat i la poca vergonya segueixin governant a Espanya.

MALEÏT MÒBIL

El mòbil no parava: Mic, mic... Mic, mic... Mic, mic... Quan vaig mirar, només d’un contacte tenia 19 missatges... Una mica de tot, acudits, vídeos... Li vaig dir que potser s’havia passat un pèl i me va dir (en broma) que si no volia rebre’n més que el bloqueges. Tampoc és això... Encara me’n va enviar un altre, per a fer-ne 20, una xifra rodona segons ell... Li vaig respondre que per poc arribés a 100 que si que era una xifra rodona...

Total, quans dels 20 missatges vaig acabar llegint? Cap! El que no pots fer, el que no s’ha de fer, és estar tot el dia enganxat al mòbil rebent i llegint missatges... Encara que després afirmis que no hi estàs enganxat...

Encara recordo el primer mòbil que vaig tenir allà pels anys 90. Era un Alcatel que, comparat amb els d’ara o millor dit, amb els que hi havia fa uns anys, més que un mòbil, per la seva mida, semblava un maó. Després n’he tingut d’altres i, de vegades enlloro un de plegable que vaig tenir. No recordo la marca, potser un Sony, però no ho confirmaria. En aquells anys (durant molts anys), els mòbils servien per a allò que ha servit sempre un telèfon: per a trucar i rebre trucades... Quan trucaves a algú era perquè volies alguna cosa d’ell (o d’ella) i quan té trucaven era perquè volien alguna cosa de tu... Així de senzill... Ara té pregunten:

-Què no has vist el missatge que t’he deixat?

Si és tan important, truca'm!! Si el mòbil està tot el matí mic, mic, mic, mic... Algú pot creure que has d’estar tot el dia pendent d’ell? Recordo que una vegada vaig posar-me diverses melodies i tipus de sons per a mirar de distingir qui me trucava sense caler mirar-ho... Però tret dels més habituals (família, algun amic...) resultava molt difícil recordar-te’n. Per tant, vaig arribar a la conclusió de que no era pràctic. Ara només tinc un so per a les trucades i un altre per als missatges...

Les trucades, quan les sento, miro de respondre... Però que passa si tens el mòbil una mica lluny o no recordes exactament on l’has deixat? Que quan vas a contestar resulta de que ja s’ha penjat! No podria ser com els telèfons de sobretaula que truquen fins a 20 vegades?

Les primeres xorrades que me van enviar a l’Alcatel van ser uns dibuixos fets utilitzant tota mena de símbols ortogràfics. Eren enginyosos i fins i tot simpàtics. Però tal com va anar avançant la tecnologia, cada vegada s’enviaven coses més sofisticades. Avui mateix m’ha arribat un vídeo porno de 10 minuts de durada... Un dels meus fills, quan li arriba un vídeo de més de 5 minuts, ni l’obre.

De tant en tant, també t’arriben inacabables escrits, normalment articles d’opinió que de tant donar voltes per les diferents xarxes de telefonia, solen arribar-te caducats. És cert que de vegades no han perdut l’interès, però si els busques per Internet te’n adones que ja fa molt de temps que van estar publicats.

Per no parlar de les amenaces de virus que infecten tot allò que toquen o les falsedats amb un únic propòsit: fer mal.

Des de fa mesos (què dic mesos, anys!) predominen els missatges de temàtica independentista. No és que no m’interessi el tema, però potser ja n’hi ha prou no? Una vegada, una persona que al principi deia que no es posava en política, me’n va enviar un sobre una xerrada que havia de fer un tal Jordi Sánchez de l’ANC a Amposta. Tal com es diu vulgarment, l’ANC me la bufa... Li vaig preguntar qui era Jordi Sánchez. Sembla que me va entendre i això demostra que és intel·ligent... En canvi d’altres no entenen les indirectes... O vas amb la destral a la ma i els hi pegues en tot el cap o ni se’n assabenten... I en canvi és molt fàcil. No tothom té la mateixa manera de pensar i, per tant, abans de reenviar determinats missatges hauríem de reflexionar sobre si la persona que el rebrà li agradarà tan com a nosaltres. Si la resposta és sí, s’envia, però si la resposta es no, potser millor no fer-ho. No trobeu?

I sempre, sempre, moderació... Tampoc cal reenviar tot allò que ens arriba, per molt bonic i interessant que ens sembli... Perquè tot és qüestió d’opinions i gustos.