 |
| De Ferreres al Periódico d'avui. |
Dilluns una notícia destacava sobre la resta: La dimissió d’Albert Batlle, Director General del Mossos d’Esquadra. Me’n vaig assabentar per l’alerta que tinc al mòbil i que m’avisa quan hi ha una notícia destacada. E les 3 de la tarda, quan ja anava amb el cotxe, la SER hi obria el butlletí de notícies i ja per la nit, Antena 3 (una emissora que no miro quasi mai), també va començar el Telenotícies informant sobre la dimissió del cap del Mossos. No cal ni dir-ho que les capçaleres d’ahir dels diaris més importants de Catalunya també se’n feien ressò. Molt possiblement a l’hora de profunditzar a la notícia, cadascun d’ells ho va fer segons li convenia , seguin la seva línia editorial.
Albert Batlle durant molts anys va ser regidor del PSC a l’Ajuntament de Barcelona fins que, per discrepàncies amb la direcció del partit, el va abandonar llançant-se als braços del sobiranisme. Eren els temps en els que Ramon Espadaler era el Conseller d’Interior i encara no era previsible que la situació catalana (tal com la qualifiquen molts mitjans de comunicació) arribés tan lluny. Per tant, a l’Albert Batlle li devia semblar que tot seria bufar i fer ampolles.
Les primeres crítiques i peticions de dimissió ja les va tenir quan els Mossos van detenir a diversos electes per desobediència. Segons les CUP la policia autonòmica catalana s’hauria d’haver apartat dels cassos.
Els funcionaris coneixem bé les obligacions i els deures que tenim. Una altra cosa ben diferent és que no ho vulguem acatar, tot i haver-ho promès o jurat en la nostra presa de possessió. Sabem el que ens hi juguem i que de vegades és el pa de la nostra família. És molt fàcil, per aquell que no és funcionari, dir el que hem i no hem de fer. Però segurament, aquells que parlen tant, a l’hora de la veritat farien el que nosaltres fem. Per això des dels sindicats de la policia autonòmica sé li va demanar al ja dimitit Albert Batlle que no polititzés els cos i, aquest, ja sigui per això o perquè ho tenia clar, així ho va fer.
Però no sembla que passarà el mateix amb la nova cúpula d’interior. Si Puigdemont va nomenar Joaquim Forn com a Conseller d’Interior va ser precisament per tenir una home de la seva absoluta confiança al capdavant d’una conselleria clau en aquests moments. Forn és com Puigdemont un independentista de pedra picada que equival a dir que és un fanàtic del procés. Ja sabeu que passa a aquells que hi tenen dubtes: Què se’ls aparta.
Després de la dimissió de Batlle, la Direcció General del Mossos estava bacant i s’havia de cobrir ràpidament. Per al lloc van pensar amb Pere Soler, un altre hooligan que si bé és cert que va ser director general d’institucions penitenciàries, també és cert que ha vet valer el seu currículum de twitter a l’hora d’aconseguir el nou lloc de treball. Soler, amb les seves piulades va donar totxo als seus rivals polítics així com també a tots els espanyols... (D’espanyols, com de catalans, francesos o anglesos, algun n’hi haurà de bo, tampoc cal que se generalitzi)
A partir d’ara caldrà veure que faran els Mossos quan rebin una ordre del jutjat per a detenir o notificar una citació a algun electe. Faran el què han de fer com a funcionaris que són o desobeiran el mandat judicial?
Potser estem davant d’una altra desraó com tantes altres que han anat sortint al llarg de tot aquest temps.
Per un costat i per l’altre... És com el joc dels disbarats...
