Foto feta ahir per la tarda pels voltants de la Casa de Fusta.
dimarts, 14 de novembre del 2017
dilluns, 13 de novembre del 2017
STOP! A QUIN PUNT ESTEM EXÀCTAMENT?
 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Carles Puigdemont a le Soir, un diari belga: Una solució que no sigui la independència és
possible.
Santi Vila al Objetivo de Ana Pastor, a la
Sexta: La llei del referèndum i de la desconnexió eren un sense sentit.
Sergi Sabrià, portaveu d'ERC: El país i el Govern no estaven preparats per afrontar un Estat autoritari i sense límits a l'hora d'aplicar la violència.
Sergi Sabrià, portaveu d'ERC: El país i el Govern no estaven preparats per afrontar un Estat autoritari i sense límits a l'hora d'aplicar la violència.
Carme Forcadell al jutge del Tribunal Suprem: La declaració d'independència del 27-O tenia
"caràcter simbòlic".
De les tres
afirmacions, només la de Carme Forcadell sé pot considerar forçada o no voluntària
en busca d’un atenuant que li evités entrar a la presó o bé que la condemna fos
el més lleu possible.
Però després de
llegir això, jo me pregunto: En quin punt del procés estem exactament? Tu no t’ho
preguntes? Cada vegada, des del meu punt de vista, es clar, agafa més cos que
el procés va ser una fugida cap endavant de Mas i la seva tropa.
CDC (o el
PDeCAT) i ERC, tot i tenir coses en comú, tenen moltes més discrepàncies, sobre
tot a l’alçada de les bases. L’invent de Junts pel Sí, va ser això, un
invent... I va ser bonic mentre va durar... Com sabeu a les eleccions del 21-D
els dos principals partits de la coalició aniran per separat.
No fa gaires
dies, un votant ocasional d’ERC al
preguntar-li sobre quin sentit tenia presentar-se junts, me va dir:
-És que ens estem aprofitant d’ells...
I a la inversa,
és que el PDeCAT no s’aprofitava també d’ERC? I tant què ho feia! I volia seguir-ho fent i per això volia repetir una mena de Junts pel Sí II encapçalada per Puigdemont.
Però segons Santi
Vila, qui menejava els fils de la política catalana durant tots aquest temps
han estat les CUP...
Si totes
aquestes afirmacions són certes, és evident que ens han estat venent la moto
durant 5 anys... Bé, l’han venut a qui l’han venut, perquè com sabeu sempre he
pensat que l’aventura independentista no aniria en lloc. Pragmatisme pur i dur
(però sense combregar amb l’Iceta!)
De les tres
afirmacions, és evident que la més sorprenent és la del President: Una solució que no sigui la
independència és possible. I més encara si tenim en compte que Puigdemont és un
independentista convençut (o al menys això se diu d’ell) Què ha passat per a
que de la nit al dia canviï el seu discurs? Jo ho tinc clar: la visita de Mas i
Pascal a Brussel·les. Què n’ha transcendit d’aquella entrevista? Absolutament
res. Només sé sap que van estar parlant i prou.
Mas que és qui
segueix tallant el bacallà al PDeCAT, li va dir a Puigdemont que si havien d’anar
sols, s’havia d’aturar la pèrdua de vots que està patint el partit en les
darreres conteses electorals d’alguna manera. I no hi ha millor manera que la de
tornar als orígens: a les polítiques del peix al cove i a fer de la puta i la
Ramoneta... A Pujol li va funcionar durant 23 anys i Mas també va aconseguir ser
president i governar amb el PPC durant
un parell d’anys.
Ara bé, el més
fort de tot és que després d’haver tingut que renunciar al seu nom històric i
adoptar-ne un altre que de per si no diu res, el dia 23 hagin d’anar amb un
altre nom: Junts per Catalunya. El tercer en un any i mig, encara que aquest últim sigui de forma provisional.
Tal com està el pati actualment, tret de les CUP que
tenen claríssim cap on volen anar, després de les eleccions del 21-D s’enterrarà
durant un temps la idea independentista i es tornarà a fer política de país, però dintre d’un altre context.
LA CIUTAT QUE VOLEM 13-10-2017
Però què passa amb aquesta illa?
Ja veig el cas que els hi fan alguns als cartells que se posen a les bústies dels contenidros... :-(
(Fotos fetes ahir diumenge pel matí)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)