Durant les visites guiades a Cardona, els guies ens van posar molt d’èmfasi a l’hora d’explicar-nos que els senyors de
Cardona no van voler que l’església (en aquest cas el bisbe), s’establís al seu
municipi, ja que de facto hauria significat un contrapoder. Per tant el van
allunyar fins a Solsona, capital del Solsonès dintre de la demarcació de
Lleida, tot i que en aquella època encara no existia la divisió provincial.
Ens havien parlat molt bé de Solsona i
normalment quan té parlen tan bé t’acaba per defraudar una mica, tot i que
conté elements prou significatius per a que la visita sigui interessant. Com era un diumenge per la tarda, els carrers estaven buits i potser aquest fet també va anar en contra a l'hora de fer les nostres valoracions personals.
Dos van ser els records que ens vam emportar
de Solsona: l’enorme quantitat de banderes (sobre tot estelades) i damassos
independentistes que penjaven de balcons, finestres (fins i tot de la seu
episcopal penjaven dues enormes senyeres) i que mentre recorríem els
seus carrers estava jugant el Girona i el Madrid i que va acabar amb el
resultat de 2 a 1 favorable als catalans.
A part de la catedral de el palau episcopal,
de la ciutat de Solsona destaquen els portals medievals, la plaça Major, la
Torre de les Hores, la seu de l’Ajuntament, el palau Llobera, la plaça de Sant
Joan amb la seva font, el modernista hotel Sant Roc, etc.
