Diuen per Amposta que quan Adam Tomàs i la
llista que encapçalava va guanyar les passades eleccions sé va veure córrer
gent des de la seu de CDC al carrer Góngora, fins la seu electoral d’EA-AM del
carrer del pont i mentre corrien s’anaven canviant la jaqueta...
Evidentment és
una exageració, però com totes les exageracions té una part de veritat.
Durant anys ho vaig repetir moltes vegades: a
Amposta hi havia molta gent que votava CiU perquè eren els que manaven. Saludar a l’alcalde de torn i
que aquest té retorni la salutació amb una mostra d’efecte i fins i tot que es
dirigeixi a tu pel teu nom, sol ser molt agradable.
Molts d’aquests, les darreres eleccions, van
votar la llista d’Adam. I segur que si féssim una enquesta per Amposta hi
hauria molta gent que respondria que el va votar encara que no ho hagués fet. I
és que els humans som així d’hipòcrites!
Conec a un que a part de la seva feina és
organitzador d’actes. Fins fa poc, quan treballava, a la corbata portava
una agulla amb l’escut de la Casa Reial Espanyola. A part d’això militava al
PSC, tot i que me sembla que no se va menjar mai cap rosco, es a dir, mai li van encarregar l'organització de cap acte. Ara milita o al
menys està molt proper a ERC i els organitza actes. Me'n consten uns quants: la Ràpita, Santa Bàrbara... ERC està de moda i la gent
se’ls hi apropa com les mosques a la mel...
¿Però què passa quan els que es canvien de
jaqueta són els polítics que han ostentat càrrecs amb altres partits? Si voleu
que us digui una cosa, aquest cas me sembla més greu encara. On està la seva
ideologia? Una part dels polítics (no sabria dir en quina proporció), només
tenen una ideologia: la dels diners!
Al llarg d’aquest procés se’n han produït
molts de canvis de jaqueta com per exemple el de Raül Romeva de ICV-EUA a anar
de número 1 per Barcelona a la llista de JxS, Germà Bel, del PSC a encapçalar
la llista per Tarragona de JxS, Toni Comín del PSC a conseller de Puigdemont,
Ferran Mascarell del PSC a conseller amb Mas i ara delegat del Govern a Madrid,
Marina Geli, del PSC a figurar a la llista del president, Ramon Espadaler de
UDC i posteriorment d’Units per Avançar a la llista del PSC per Barcelona, Joan Caballol, d’UDC
i Units per Avançar a la llista del PSC per Tarragona...
La resposta fàcil a aquest transfuguisme és que han marxat desencantats
per la pèrdua d’identitat (diguem-ho així) del partit al que van militar tota
la vida. No diré que en algun cas no sigui cert, però una bona part dels
que he esmentat amb anterioritat ho han fet perquè no van poder accedir al
càrrec que haurien desitjat o bé s'han quedat sense res.
De veritat, quan veig casos com aquests de
gent que han format part d’un projecte polític, que ha defensat i ha fet seu i
de cop i volta deserten d’aquells ideals per abraçar-ne uns altres de totalment
diferents, els dels seus rivals polítics, no ho entenc. Bé, si que ho entenc. Ho
entenc des del punt de vista del títol: la ideologia dels diners. És l'única cosa que tenen!
Potser alguns de vosaltres no ho veureu com jo
i pensareu que cadascú és lliure de fer el que vulgui i quan vulgui. Us agrada
el futbol? Sou del Barça? Què us va semblar quan Figo va fitxar pel Madrid? O
més recentment, la fugida de Neymar al París Saint-Germain? Semblant, però més greu encara.
Potser penso així perquè sóc com sóc i mai ho faria...
I fixeu-vos que no he parlat dels polítics corruptes, aquells que per diners estan disposats a tot.
