 |
| Quiché de baldana de la pastisseria Alemany. |
Ahir vam començar la ruta de tapes per
Amposta. Ja dic ara que no sé si l’acabarem o no, però l’experiència, tot i que
ser positiva, també va tenir els seus moments baixo.
El primer establiment que vam visitar va ser l’Antic. Teníem clar que seria un bon
començament, ja que fa uns mesos vam anar a provar les tapes que s’hi feien i
ens van encantar. La torradeta de ceba
confitada amb foie i arròs cruixent estava senzillament deliciosa.
D’aquí cap el centre de la ciutat. La segona
parada el Cafè Vintage. Eren
aproximadament les 9:30. Només arribar vam dir que anàvem a degustar la tapa. Molt
amablement ens van fer canviar de taula perquè ens van dir que la que estàvem ocupant
era per a 6, tot i que les dues tauletes estaven separades. Ens van tenir
esperant com a ¼ d’hora i finalment una cambrera ens va atendre i ens va
preguntar si volíem sopar (?) Li vam dir que no que anàvem a degustar la tapa i
ens va respondre que ja no servien tapes, que de fet ja les havien acabat... No
era la primera vegada que ens portàvem una decepció d’aquest establiment. Vam
dir que marxàvem i evidentment no hi tornarem i per tant no completarem la
cartilla per a optar al premi de 400€. Una llàstima...
Vam seguir caminant per l’avinguda de la
Ràpita i ens vam aturar al Sea Land Foot
Truck que estava al la zona del canal, davant l’hotel. La mini burguer de lluç amb salsa tàrtara també estava excel·lent. Després
ens vam assabentar que també les tenien d’abadejo.
La següent parada va ser a la pastisseria Alemany-Jiménez. Com que les taules
interiors estaven ocupades vam seure al carrer. Allí vaig degustar el quiché de baldana que també estava
extraordinari. Com que també ens van oferir bunyolets
d’abadejo, la meva dona els va demanar. Tot i estar bons, és un producte
més conegut, per tant, si hi aneu feu proveu el quiché.
Encara volíem fer-ne una més i havíem pensat
amb la bacallaneria, però al veure que no tenien el tendal posat, van pensar
que ja feia massa estona que anàvem pel carrer i necessitàvem entrar a algun
local. Així que vam donar per acabada la ruta pel que respecta anit. Avui tenim
previst anar a d’altres establiments a veure què...
Ja us ho contaré.
ANNEX.
La nostra queixa ja ha arribat a l’Associació
de Restauradors d’Amposta i avui ens ha trucat la seva presidenta demanant-nos
disculpes. La propietària del Cafè Vintage ha reconegut els fets i s’ha excusat
dient que tenien molta feia en aquell
moment... Ens ha oferit tornar al Cafè Vintage on se’ns donaria la tapa
gratis i se’ns segellaria la cartilla o bé que passéssim per algun dels seus
dos establiments (els Ullals i el Secret) i ens la segellarien allí.
Evidentment no era per un segell més o menys,
ja que segurament no farem tota la ruta, era per l’actitud mostrada.
