ENRIC HERNÁNDEZ
Sense més "traïdors" com Vila i Tardà que expliquin als independentistes les veritats del procés, Catalunya s'abocarà al col·lapse
Javier Cercas clamava a la tardor per l'aparició d'un polític que exercís en el procés el mateix paper que va jugar en la transició el franquista Adolfo Suárez. "Necessitem un líder independentista que els digui amb els fets als independentistes que tot ha sigut un error forjat en mentides (...). Es convertirà en un traïdor per als seus, però sense ell serà difícil resoldre aquesta crisi."
Cinc mesos després dels successos de l'octubre, el podi de traïdors de l'independentisme està molt disputat. En la seva revisionista narració sobre el procés, D'herois i traïdors... (Editorial Pòrtic), l'exconseller Santi Vila s'erigeix en dolent oficial de l'òrbita postconvergent al passar comptes amb els exsocis del Govern, amb els seus correligionaris i amb ell mateix.
El mateix va fer el republicà Joan Tardà a l'escriure a EL PERIÓDICO que a l'independentisme li ha sobrat budell i li ha faltat cervell, que no té una majoria social i que només l'acostament als comuns i al PSC permetrà consolidar èxits i ampliar la seva base. Un article controvertit però per fi recolzat per la cúpula d'ERC, que ha definit les tesis de Tardà com a "junquerisme en estat pur".
DE LA SEVA PRÒPIA MEDICINA
L'apel·latiu de "traïdors" és el més benèvol que la pàtria digital ha proferit contra Vila i Tardà a les volcàniques xarxes socials, com li va passar a Carles Puigdemont quan va voler convocar eleccions i a Roger Torrent (ERC) després de suspendre la inviable investidura de l'expresident. Diguem-ho tot: els líders que públicament o discretament trenquen amb l'esbojarrada via unilateralista estan bevent la seva pròpia medecina. Perquè l'ús pervers de les xarxes per demonitzar i intimidar el discrepant ha sigut des del principi el fuet inquisitorial amb què el procés ha aconseguit mantenir juntes les files i ha intentat doblegar voluntats alienes.
Aquest mateix pols entre irredemptisme i possibilisme és el que ara bloqueja la formació del Govern. Només la CUP i Puigdemont es mantenen fidels a l'artifici de la DUI, mentre JxCat i ERC enfilen (sense confessar-ho) el retorn a l'autonomisme. Sense més Viles i Tardàs, el col·lapse està assegurat.
Sense més "traïdors" com Vila i Tardà que expliquin als independentistes les veritats del procés, Catalunya s'abocarà al col·lapse
Cinc mesos després dels successos de l'octubre, el podi de traïdors de l'independentisme està molt disputat. En la seva revisionista narració sobre el procés, D'herois i traïdors... (Editorial Pòrtic), l'exconseller Santi Vila s'erigeix en dolent oficial de l'òrbita postconvergent al passar comptes amb els exsocis del Govern, amb els seus correligionaris i amb ell mateix.
El mateix va fer el republicà Joan Tardà a l'escriure a EL PERIÓDICO que a l'independentisme li ha sobrat budell i li ha faltat cervell, que no té una majoria social i que només l'acostament als comuns i al PSC permetrà consolidar èxits i ampliar la seva base. Un article controvertit però per fi recolzat per la cúpula d'ERC, que ha definit les tesis de Tardà com a "junquerisme en estat pur".
DE LA SEVA PRÒPIA MEDICINA
L'apel·latiu de "traïdors" és el més benèvol que la pàtria digital ha proferit contra Vila i Tardà a les volcàniques xarxes socials, com li va passar a Carles Puigdemont quan va voler convocar eleccions i a Roger Torrent (ERC) després de suspendre la inviable investidura de l'expresident. Diguem-ho tot: els líders que públicament o discretament trenquen amb l'esbojarrada via unilateralista estan bevent la seva pròpia medecina. Perquè l'ús pervers de les xarxes per demonitzar i intimidar el discrepant ha sigut des del principi el fuet inquisitorial amb què el procés ha aconseguit mantenir juntes les files i ha intentat doblegar voluntats alienes.
Aquest mateix pols entre irredemptisme i possibilisme és el que ara bloqueja la formació del Govern. Només la CUP i Puigdemont es mantenen fidels a l'artifici de la DUI, mentre JxCat i ERC enfilen (sense confessar-ho) el retorn a l'autonomisme. Sense més Viles i Tardàs, el col·lapse està assegurat.
